‘Peccata minuta’ de Conxa Rovira

per P. Cano Server

Narrativa

Conxa Rovira
Conxa Rovira

«La carn vol carn», deia Ausiàs March en aquell vers que encapçala com a citació els nostres amants més famosos. Siga quin siga el sentit amb què vulga interpretar-se, l’expressió implica fam. No debades, sexe i menjar van ben sovint aparellats. O, no és cert allò que qui té fam somia rotllos?

és aquesta una de les habilitats del discurs, haver sabut trobar un estil que barrege diferents nivells de formalitat sense que supose una incomoditat ni un excés de seriositat

Peccata minuta és la novel·la que va atorgar a la seua autora, Conxa Rovira, el premi Vall d’Albaida l’any 2013 i ofereix una bona mostra d’aquesta relació entre la gola i la luxúria. Relació que no és aliena a l’imaginari popular i queda palesa al llenguatge més habitual. Ens podrien vindre al cap un bon seguit de verbs que faríem servir en totes dues situacions dels quals ha quedat registre —amb molta gràcia— a la cançó Primera conjugació de la Fúmiga. Parlem de verbs per no esmentar substantius que han generalitzat el seu doble sentit: poma, figa, tramús, bacora, cacau, xufa, fava... per no endinsar-nos en el camp semàntic dels crustacis i mol·luscs.

Què podria suggerir-vos la pitrera de la fornera que s’entreveu entre les blanques randes del davantal? O una ampolla de mistela mig glaçada una nit d’estiu mentre cauen les llàgrimes de sant Llorenç a la platja? Coneixeu el poder remeier dels lactobacillus? No cal parlar de la dolçor de la xufa valenciana, o més aviat, del suc que desprén per a mullar el fartó. A qualsevol li vindria de gust un tast de fruita fresca, més si te l’ofereixen peladeta i variada. I, per a assentar-ho tot, un licoret autòcton com ara el café licor o més internacional, com ara el whisky. Sense abusar de res que, com diuen a Sicília: «mangiare vongole non fa male, se non superi il quintale

 Bromera (2014)

En forma de narrativa breu, se’ns presenten onze contes que varien d’estil, protagonistes i temàtica. En principi, semblaria que res tenen a veure entre ells excepte l’element transversal de l’alimentació i aquell que li confereix la categoria de novel·la eròtica. Però al llarg de les històries s’hi teixeix entre els personatges una línia invisible, d’aquelles que acaba suposant un vincle entre alguns d’ells directament o indirectament.

onze contes que varien d’estil, protagonistes i temàtica. En principi, semblaria que res tenen a veure entre ells excepte l’element transversal de l’alimentació i aquell que li confereix la categoria de novel·la eròtica

Al mig de tots aquests relats, trobem picades d’ullet, relacions musicals, referències cultes i populars que suposen una intertextualitat amb elements de la literatura –Peter pan, Alícia al país de les meravelles, Escacs d’amor, Fruits saborosos–; terapèutiques –probiòtics–; lingüístics –un diàleg italià/valencià–; tradicionals –Pep Botifarra, cuina valenciana. Elements que creen certa complicitat amb un lector model amb qui suposa l’autora que comparteix una enciclopèdia cultural. I, sobretot, evidencien una vegada més, que per a parlar de sexualitat i avivar la libido del lector, no cal recórrer a un to barroer i a expressions bròfegues. Just és aquesta una de les habilitats del discurs, haver sabut trobar un estil que barrege diferents nivells de formalitat sense que supose una incomoditat ni un excés de seriositat.

Com a afegit i annex al text, cada capítol porta inserit un codi QR associat a una cançó a la qual remet el lector directament a Spotify. El repertori és ben variat i complementa aquesta varietat on qualsevol gust queda representat. Cal fer esment també de les citacions que precedeixen cada conte, extretes de la saviesa popular, les xarxes socials actuals o la literatura universal de diferents èpoques.

En definitiva, Peccata minuta és una mostra d’aquells pecats que, per la nostra naturalesa, podem considerar com a menuts; aquells dels quals el nostre senyor se’n riu i la mare de déu perdona.

Així doncs, aquesta és la proposta: ametletes torrades, pasta italiana, fruita fresca i iogurt natural; per a remullar amb una cerveseta, Syrah gran reserva i una misteleta per a les postres. Si la sobretaula s’allarga –amb un consum moderat i conscient– podem afegir un J.B. (amb gel) o un café licor. El menú està servit, només falta una escalfadeta pel forn de la imaginació. No cal més, la fartera mai és bona. Tot ben enllestit perquè ja se sap: a la taula i al llit...

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací