‘Daualdeu’, divulgació científica d’alta qualitat

per Daniel Climent Giner

Ciència

‘Daualdeu’, divulgació científica d’alta qualitat
‘Daualdeu’, divulgació científica d’alta qualitat

Al País Valencià comptem amb revistes de divulgació científica d’alta qualitat i en català. És el cas de la internacionalment guardonada Mètode, de la Universitat de València. I, enfocades a les Ciències de la Natura, la digital Espores ‒del Jardí Botànic de la Universitat de València‒; i la digital i impresa Nemus, vinculada a la Universitat Jaume I de Castelló.

Unes altres revistes ofereixen seccions o articles de divulgació científica: Saó ‒degana de la premsa en valencià‒, Alba ‒de la Vall d’Albaida‒, Baluard ‒de Guardamar del Segura‒, Calendari dels Brillants ‒de la Marina Alta‒, La Rella ‒del Baix Vinalopó‒, Lauro ‒del Camp de Túria‒, Sarrià ‒de la Marina Baixa‒, i altres. Per no parlar de les ja extintes (com a seccions o revista) Quaderns de Migjorn ‒de l’Alacantí‒, l’antiga secció Històries Naturals d’El Temps, o l’antic Diari La Veu del País Valencià.

De fet, la pandèmia ens ha mostrat la cara més fosca de la falta de solidesa en el nivell científic de les nostres societats i d’una gran part dels nostres governants, incapaços d’entendre conceptes bàsics de matemàtiques, química o biologia i de les decisions dels quals han depés tantes vides.

Cal dir que és ben important que el lèxic cientificotècnic figure en el panorama de qualsevol llengua, conditio sine qua non per fer-ne un instrument adaptable als avanços de la humanitat. I per bastir ponts entre passat, present i futur; i nodrir la “Bibliotheca pontium faciendorum” que hauria de figurar en les biblioteques dels interessats i les municipals, d’instituts i d’universitat. Es tracta, però, d’una condició necessària però no suficient: no hi ha prou amb posar a disposició de la gent un bon vocabulari si no s’impulsa la formació científica. De fet, la pandèmia ens ha mostrat la cara més fosca de la falta de solidesa en el nivell científic de les nostres societats i d’una gran part dels nostres governants, incapaços d’entendre conceptes bàsics de matemàtiques, química o biologia i de les decisions dels quals han depés tantes vides. Malgrat aquesta importància, la divulgació no gaudeix del reconeixement dels dirigents polítics i socials; ni de la major part dels mitjans de comunicació, impermeables al fet que la ciència és cultura i que no entenen que, avui dia, no hi ha cap societat amb vocació de futur que puga prescindir d’integrar les ciències en la seua cosmovisió, en el seu ambient cultural.

Afortunadament n’hi ha excepcions, com ara l’Associació Meridià Zero de la Marina Alta, fundada l’any 2009 i impulsora des del 2011 de la revista semestral Daualdeu —en paper i digital—, dirigida per Josep Lluís Domènech, i d’un canal youtube on recullen les conferències que organitzen.Tot patrocinat i recolzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, alguns Ajuntaments, empreses i AMPA de diferents instituts; a més dels subscriptors, fonamentals.

Les seccions de Daualdeu ofereixen un ventall que abasta des de les ciències stricto sensu fins a les interseccions i relacions amb la tècnica i amb les «lletres» lato sensu. També hi han desfilat personatges i institucions comarcals de primer nivell europeu i mundial: el polifacètic matemàtic Vicent Caselles; el cardiòleg Paco Torrent Guasp, proposat per al premi Nobel de Medicina per haver canviat el paradigma sobre l’estructura del cor; o el sanatori de Fontilles, referent mundial en la investigació i tractament de la lepra o mal de Hansen.

En el número 19 ‒darrer semestre de 2020‒, han sigut objecte d’atenció dos valencians de rang internacional: el radiòleg Celdoni Calatayud (Pedreguer 1879 - Madrid 1931) i el microbiòleg proposat per a Premi Nobel Francis Mojica (Elx, 1963). El primer, molt respectat en els ambients europeus de radiologia mèdica —Mme. Curie va assistir a un congrés i un curs organitzat per ell—, va ser l’introductor d’aquesta especialitat a Espanya, començant per Dénia i València. I el professor de la Universitat d’Alacant Francis Mojica ha sigut el descobridor del mecanisme d’edició del genoma CRISPR, l’aplicació mèdica del qual ha valgut el Premi Nobel de Química de l’any 2020 a dues investigadores.

Hi ha seccions on participen divulgadors de reconegut prestigi, com són els prolífics Claudi Mans i el denier José Miguel Mulet, autor de la secció «Ciencia sin ficción» en El País Semanal i del bloc Tomates con genes. I col·laboracions que reflexionen sobre els procediments, objectius o reptes de les ciències i les tècniques: medicina, enginyeria, física de partícules, zoologia marina, astronomia, etc. I cal assenyalar la importància que s’hi dona a les biografies i aportacions científiques dels premis Nobel de cada any. I tot amb llenguatge accessible i una clara voluntat divulgadora.

si sou professors —de ciències o simplement interessats—, si formeu part d’equips directius o d’AMPAs, si sou regidors d’ajuntaments o membres de col·lectius cívics, copieu la idea, adapteu-la, i feu-ne més, de revistes com aquesta, amb tot el que això suposa de dinamització del País.

Sumem-hi entrevistes a personatges d’especial rellevància científica o divulgativa; concursos de matemàtiques recreatives; i ressenyes de llibres, tant de divulgació com de novel·les amb temàtica científica.

La revista conté un apartat molt ben pensat: el que nodreixen alumnes i exalumnes ara professionals de les ciències. Un complement a la col·laboració de professors, metges o científics que comparteixen l’interès per la ciència i la divulgació.

El resultat?: un èxit; un model; un referent al qual paga la pena associar-se.

I si heu arribat fins ací sabreu què ve a continuació: encoratjar-vos que, si sou professors —de ciències o simplement interessats—, si formeu part d’equips directius o d’AMPAs, si sou regidors d’ajuntaments o membres de col·lectius cívics, copieu la idea, adapteu-la, i feu-ne més, de revistes com aquesta, amb tot el que això suposa de dinamització del País.

Llegint-la, compartint-la, farem educació, farem societat i contribuirem a fer un País Valencià millor i una millor Europa.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací