Llibres i coloms: Primera edició de la Plaça del Llibre de Gandia

per Maria Josep Escrivà, Josep Lluís Roig

La roda del temps

Plaça del Llibre de Gandia
Plaça del Llibre de Gandia

Així com aquell que deleja tomaques de proximitat i va al mercat, a la plaça, a comprar-ne, així ens pren a nosaltres, que de vegades patim per trobar els llibres escrits en català, publicats per editorials de casa nostra, perquè l’allau de productes d’importació, tan assequibles ells, s’imposa als aparadors. Encara que siguen productes de qualitat qüestionable o congelats.

A Gandia, entre els dies 27 i 30 de maig, hem tingut aquesta oportunitat a l’abast, per a goig i satisfacció de l’intel·lecte i dels sentits. I és que la Plaça del Llibre, que ja ha acampat anteriorment en ciutats com ara Castelló de la Plana, València o Alacant, ha ocupat per primera vegada la plaça del Rei Jaume I, coneguda també amb el nom entranyable de plaça dels Colomets. Una iniciativa brillant per a incentivar la lectura, i la important indústria que gira al voltant del llibre, que ha estat coordinada per FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura, l’Ajuntament de Gandia i l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques (IMAB), i que compta amb el suport de les més importants institucions i entitats culturals, o associacions d’escriptors, inclosa la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i amb la participació fonamental de les llibreries, imprescindibles en l’abastiment dels nostres productes de mercat. Es va repetir, amb tot l’encert, en l’acte inaugural de dijous 27, que la unió fa la força. Com també hi va circular, de discurs en discurs dels representants polítics i del món de la cultura i del llibre, que «la Plaça ha vingut a Gandia per a quedar-s’hi». Bon presagi i molt lloable intenció.

Plaça del llibre en temps de COVID: autoritats i organitzadors, prudentment emmascarats.       ©Ignasi Minyana

Fet i fet, les xifres han estat molt bones, amb més de 4.500 visitants, més de 1.600 títols exposats —qui s’atreviria a negar-ne la vitalitat—, on encara paguem algun peatge —com que el 47 % dels llibres venuts corresponen a la literatura infantil i juvenil, si tenim en compte que llibres com ara Heli Argilés i els misteris de l’aigua (Tàndem), per a majors de 10 anys, compta com a juvenil—, però que no deixen de ser unes xifres espectaculars. Per no parlar de l’assistència de polítics —molt lloable— o de la quantitat d’autors involucrats. Pel que fa als títols més venuts: el dietari de Ferran Garcia-Oliver, La bèstia en què cavalquem (Alia Edicions);Noruega(Llibres de la Drassana), novel·la de Rafa Lahuerta; La casa buida(Món de llibres), darrer poemari de Juli Capilla; Rondalles d’Oliva(Edicions Tívoli), de Joaquín Castaño; i Ferran Ferralla (Tramuntana), un llibre de literatura infantil d’Irene Verdú i Maria Martínez, il·lustrat per Daniel Garcia.

Però la Plaça no és tan sols un espai d’exposició i venda de llibres. També és un lloc de trobada, d’entreteniment, d’intercanvi de reflexions, de presentacions de novetats i d’entreteniment i motivació lectora per a totes les edats. Potser aquesta última és la funció més important en què cal incidir i insistir amb més convenciment encara.

Josep Piera i Maria Josep Amiguet     ©Ignasi Minyana

De dijous a diumenge s’hi han organitzat més de quaranta-cinc activitats de tota mena, i ens hi hem complagut en constatar la resposta participativa i entusiasta de la xicalla: Aitana Carrasco, Irene Verdú i Maria Martínez, Joaquina Barba, Almudena Francés, Carles Cano, Esther Climent o Jordi Raül Verdú en són només alguns noms, entre els exhortadors dels qui han de ser lectors i lectores futures, visitadores i visitadors de futures places del Llibre.

D’actes, n’hi ha hagut per a tots els gustos, i hi hem assistit a intervencions relacionades amb tots els gèneres literaris; a tallers i activitats escolars matinals; a sessions de contacontes o a concerts al final de la jornada. Destacable el que serví com a cloenda, amb Jonatan Penalba i el seu grup de músics: una aportació de bona energia, un immillorable final de festa, aquest Reversions.

Manel Rodríguez-Castelló i Joan Navarro      ©Ignasi Minyana

Per a tots els gustos, i mai millor dit: des d’una demostració in situ de com es prepara el raïmet de pastor, a càrrec d’Antoni Orengo, que és autor d’una guia per a l’ús gastronòmic de la flora silvestre titulada Herbari mengívol (Tívoli Edicions), fins a les narracions d’algunes rondalles d’Enric Valor, adaptades i dites per Jordi Raül Verdú, o el Micro Obert organitzat per l’AELC i Saforíssims SL, que diumenge al migdia aplegà un grapat d’escriptores i escriptors, en la seua majoria, poetes, que volgueren compartir públicament uns pocs minuts de glòria en veu alta... i gaudir de la companyonia gremial.

També actes col·lectius, a manera de converses al voltant d’un tema determinat, han sigut, per exemple, la tertúlia titulada Literatura en clau femenina, entre Rosa Sanchis, Sandra Capsir i Maria Viu. O la presentació de l’últim número de la revista literària Gargots dedicat a Samuel Beckett, i de la iniciativa gargotaire en general, que van mamprendre ja fa set anys, des de la Universitat de València, un grup de joves escriptors del País Valencià. Benvinguda siga la saba nova!

Mònica Oltra, Esther Sapena i Miquel Real     ©Ignasi Minyana

Consciència, crida al compromís moral de l’escriptor, no-indiferència envers el món, envers el medi natural, reflexió assossegada, necessitat de fixar la memòria, han sigut algunes de les constants que hem pogut sentir en moltes de les intervencions d’aquests dies. El gènere de l’assaig, allò que se’n diu literatura de no-ficció i literatura del jo, és el que, probablement, apunta de manera més explícita cap a aquests propòsits. Així, el periodista Antoni Gómez protagonitzà el primer acte immediatament després de la inauguració, amb la presentació del seu La vida precària (Lletra Impresa), un recull de setanta articles que, segons l’autor, obeeix a la necessitat de reflexionar de manera assossegada, i amb una mirada crítica sobre fets d’actualitat que circulen de manera vertiginosa. Una visió humanista per a combatre el discurs de l’odi que prolifera en l’actualitat de manera alarmant. Amb el mateix caràcter de literatura fragmentària, publicat també a Lletra Impresa, Manel Rodríguez-Castelló ens féu cinc cèntims del seu Farem un pensament, que duu el subtítol ben significatiu de Metaforismes i Saials, i hi reivindicà la connexió entre pensament i sentiment.

Com també Ferran Garcia-Oliver i el seu esplèndid La bèstia en què cavalquem (Aila Edicions), en el rànquing dels cinc llibres més venuts: un dietari sense dates, al voltant del qual, a la Sala d’actes de la Casa de Cultura, com a ubicació excepcional, s’hi generà un diàleg a tres bandes, entre Rosa Mascarell, Joan Borja (editor) i l’autor mateix. Un llibre «important» —en paraules de Borja— que contribueix a «construir civilitat». L’escriptura —segons l’autor— com a una manera de combatre el cretinisme, i de fer-se la il·lusió que hom domina les regnes de la «bèstia», és a dir, del temps.

Joan Borja, Ferran Garcia-Oliver i Rosa Mascarell       © Ignasi Minyana

Impossible no aprofitar ara l’enllaç oportú amb la intervenció d’un altre Benioper —el sènior—, Josep Piera, que també recorre a l’auxili de la memòria per repassar els esdeveniments que el marcaren entre els anys 1969-1974, a Els fantàstics 70 publicat per la Institució Alfons el Magnànim. Amb la seua vehemència habitual, i en aquest cas des del pati interior de la Biblioteca Central, Piera es reivindica com a vell mentre recorda aquells temps on la gent anava «de cara al sol i de cul a la muntanya». S’hi genera una conversa agradable amb el més vitalista dels nostres escèptics saforencs.

Una estona abans, a l’escenari de la Plaça, Nèstor Novell, Joan Marco i Josep Sorribes pensaven el País Valencià en veu alta i en companyia d’Àfrica Ramírez, l’editora de Sumar per a governar-nos el territori (Balandra Edicions): un recull de textos de diversos autors, de caire polític i econòmic, que també donà peu a una xarrada interessant, tot i que precipitada per la manca de temps.

D’etnonatura parlà Josep E. Oltra el migdia de diumenge, a partir de Mons humans, mons naturals (Edicions 96), i no s’estigué tampoc de lamentar i denunciar l’allunyament i la desconeixença de l’ésser humà respecte de l’entorn natural, cada vegada més aliè i cada vegada més ignorant de la saviesa que ancestralment en derivava. Oblidar el nom de les plantes, dels éssers vius és també condemnar-los a l’extinció.

Joan Borja i David González    ©Ignasi Minyana 

Una altra manera d’oblit, o millor dit, de combatre l’oblit, i de reivindicar i exigir memòria històrica, és l’exercici admirable, esborronador, commovedor, que ha desplegat Vicent Gabarda a El cost humà de la repressió franquista (PUV) que exposà davant d’un públic que pot començar a conèixer, a través de xifres i de noms, quantes, quines foren les víctimes del que és, sens dubte, el període més fosc i el més injustament explicat de la nostra història recent.

I mirar la mort cara a cara, però ara des d’una perspectiva etnogràfica, plantejar-se els motius pels quals el tema més universal i equitatiu s’ha convertit actualment en un tabú, fou el tema sobre el qual conversaren Josep Lluís Santonja, arxiver i autor d’Animetes santes (Edicions del Bullent), i la seua editora, Núria Sendra. Com podeu imaginar, en aquell moment, a la plaça, revolaven coloms blancs.

I la poesia. També la poesia explora i incideix en la connexió entre pensament i sentiment. I lamenta i denuncia i clama per despertar consciències. Com ara la Cantata de València, de Rafa Xambó, publicada per Vincle, que ara és un recull de textos de diversos autors, i de fotografies de Francesc Jarque, inspirats en la ciutat, i més endavant ha de ser cançó i documental: «Regal obstinat de totes les memòries», en paraules de Vicent Alonso que el cantautor Xambó li agafa en préstec.

Plaça del Llibre

Amb poesia acabem. Deixant constància del bell acte que protagonitzaren Juli Capilla i el seu llibre La casa buida (en el rànquing, també: producte de proximitat, entre els més venuts) acompanyats per l’igualment poeta i company de Saforíssims, Pere Císcar. «De mica en mica, la quietud s’hi imposa. / I tot es difumina amb gran cerimonial». A la Plaça del Llibre de Gandia, la Safor, on els coloms són nuncis de la saviesa. I volen igual que els llibres ens fan volar.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací