'Papers de l'observador', de Joan Francesc Mira

per Tomàs Llopis

Assaig

Joan Francesc Mira
Joan Francesc Mira

Dante, basant-se en Isaïes, considerà que als trenta-cinc anys es trobava nel mezzo del cammin de la seua vida. Igualment, el traductor al català de l'obra magna del genial Florentí va considerar que als mateixos trenta-cinc anys, al temps —només amb un parell de setmanes de diferència— que moria el darrer dictador espanyol, havia de tancar el segon llibre de memòries, Tots els camins, havent fet explícit que no n'hi haurà un tercer, que el relat de la resta de la seua vida no tindrà cos literari. Això afirma l'autor i hi ha raons per a creure que no se'n desdirà.

Hi ha també a Papers de l'observador les tres úniques entrevistes que ha fet Mira: a Vicent Andrés Estellés, a Miquel Batllori i a Joan Coromines; un sentit homenatge a Alfons Cucó i una aproximació a la figura de Joan Fuster

Tanmateix, el temps, les estadístiques i l'esperança de vida han gosat desmentir l'estimació del profeta sobre l'edat humana i al voltant del vuitantè aniversari, l'autor d'El tramvia groc ha publicat tres llibres: l'esmentat de memòries, El cercle màgic (2019) i Papers de l'observador (2020), dels quals els dos darrers, a cavall entre l'homenatge i la mostra recopilatòria d'una obra ingent, insinuen la mesura de l'aportació intel·lectual i cívica de Joan Francesc Mira.

Diu ell irònicament que quan estarà davant de sant Pere li dirà: «jo sóc un tal Joan Francesc Mira i he fet una bona obra, he posat a la disposició de milers de lectors del meu país, de la meua llengua, els tres pilars de la cultura occidental, sense els quals la cultura occidental no s’entén […] I ja està, ja em puc quedar descansat.» A la qual cosa, en la meua suposició, sant Pere, respondrà: «No siga modest vostè. Vostè ha estat assagista, novel·lista, estudiós, antropòleg, activista cultural —deixem les incursions en la política— professor, articulista, traductor… però és igual, entre cap a dins».

Afers (2020)

I aquest serà el fet cert, que l'omnisciència delegada del sant apòstol li permetrà un coneixement global de l'obra de Mira, que no tindran els mortals afortunats que el sobrevisquen, això si la Providència i algun estudiós metòdic, ambiciós i pacient no hi posa remei.

Per tant, de moment, hem de servir-nos d'aproximacions com ara la imprescindible i completíssima entrevista de Pere Antoni Pons, La vida, el temps, el món. Sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira (2009) i els dos volums recopilatoris de treballs, conferències o participacions en actes diversos, citats més amunt.

Papers de l'observador, el més recent, ens dóna la clau, ja des del pròleg, d'allò que és essencial en tota l'obra de Joan Francesc Mira: el mètode. I el mètode es basa en l'observació: «mirar volia dir observar i a l'observador —aclareix l'autor— calia aplicar-li el sentit grec de skeptikós, que no és només el dels «escèptics» antics o moderns, que se suposa que miren sense concloure, sense partit ni doctrina, sinó del qui mira atentament, reflexiona, i sobretot intenta entendre allò que veu i traure'n algun entrellat comprensible.» Inevitablement, l'hipotètic i esperat estudiós de l'obra completa de Mira haurà de començar en aquest punt i faria bé de no abandonar-lo al llarg del seu treball.

a l'observador, aclareix l'autor, calia aplicar-li el sentit grec de skeptikós, que no és només el dels «escèptics» antics o moderns, que se suposa que miren sense concloure, sense partit ni doctrina, sinó del qui mira atentament, reflexiona, i sobretot intenta entendre allò que veu i traure'n algun entrellat

En una aproximació general a Papers de l'observador, distingim tres eixos bàsics sobre els quals giren les preocupacions i crec que l'obra sencera de Joan Francesc Mira: la llengua i la literatura, l'anàlisi atenta del fet nacional i molt concretament —però no només— del fet nacional valencià, i, des de l'homo sum de Publi Terenci, la reflexió sobre els fets que ocorren en qualsevol lloc del món i la repercussió o la lectura que se'n puga fer des de la realitat en què està instal·lat l'observador, és a dir des de l'ara i ací i des de l'ofici de l'antropòleg, de l'observador, d'aquell per a qui, contra la tendència generalitzada, la realitat compta més que la doctrina.

Pot semblar, a qui haja llegit aquest comentari fins ací, que l'encapçalament d'aquest article no és res més que una excusa per a dir quatre generalitats sobre un autor. Tanmateix, com en obres anteriors de concepció similar, Joan Francesc Mira aporta ací textos dispersos, difícils de trobar i, si més no a criteri de qui signa, de gran interès. Baste citar, per exemple les reflexions sobre el fet i l'ofici d'escriure o les tres exposicions sobre el procés, el treball, les dificultats i els resultats de les grans traduccions que Mira podrà adduir davant sant Pere, o les mirades a l'Europa del segle XX i al País Valencià contemporani. Hi ha també a Papers de l'observador les tres úniques entrevistes que ha fet Mira: a Vicent Andrés Estellés, a Miquel Batllori i a Joan Coromines; un sentit homenatge a Alfons Cucó i una aproximació a la figura de Joan Fuster.

Clou el llibre la secció «Observacions, fets i pensaments», on es mostra amb més exactitud el Joan F. Mira observador, ací sobre la ciència i el coneixement humà, la universitat, l'aprenentatge i la conservació del saber; una revisió molt suggeridora i totalment recomanable sobre el món i la política, i finalment una reflexió en clau teològica.

Dir, finalment, que Joan Francesc Mira escriu molt bé, és una obvietat, dir que escriu molt bé i que pensa molt bé, també. Però és oportú de reportar-ho ara perquè, una vegada dit, qui renunciaria a llegir un llibre com aquest?

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací