El passat 20 de maig, l’Ajuntament de Burjassot feia públic que l’estàtua de bronze del poeta Vicent Andrés Estellés havia recuperat els llibres que l’acompanyaven i que n’havien estat arrencats... fa més dos anys! Es tracta del darrer episodi d’una història de vandalisme i impunitat que va començar fa més de quaranta anys i que té el millor i més popular poeta valencià del segle XX com a objectiu i víctima.

Contra la Trinitat Civil

S’acostava la dècada dels vuitanta, el sanguinari dictador Francisco Franco havia mort plàcidament, els seus successors preparaven un trànsit polític que no alterara els nuclis del poder tardofranquista i que, a la vegada, poguera presentar-se a l’opinió pública com una «transició democràtica exemplar». Des de les casernes i les comissaries, els uniformats vigilaven que les concessions formals exigides per Europa i els Estats Units no foren excessives, i els grupuscles d’extrema dreta patrullaven els carrers per refredar amb colps, ganivetades i trets els ànims dels que creien que realment era possible convertir aquella Espanya en una democràcia de forma pacífica. La violència parafeixista, emparada i protegida pel poder judicial i les forces «d’ordre públic», tenia com a objectiu deixar ben clar que en la nova Espanya «democràtica» algunes reivindicacions no hi tenien cabuda, de cap manera.

Al País Valencià l’advertència va ser especialment contundent contra el moviment de redreçament nacional, encara que es presentara sota una tímida reivindicació cultural i lingüística. Grups feixistes, disfressats de «valencianistes», promogueren atacs de tota mena contra activitats culturals i polítiques que volien posar en evidència la marginació econòmica i lingüística en què vivíem sotmesos els valencians. El diari Las Provincias atiava la violència i assenyalava els objectius. Tres figures culturals de primer ordre, els que segons ha definit el periodista Adolf Beltrán constituïen la «Trinitat Civil» valenciana: Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés, es van convertir en objectiu prioritari de les hordes feixistes. Els dos primers van patir atemptats amb bombes que mai van ser investigats, a Estellés, que començava a ser no sols un gran poeta, sinó també tot un fenomen popular, els atacs l’obligarien a exiliar-se del seu poble, Burjassot.

Els feixistes havien aconseguit el seu objectiu: expulsar el poeta i la seua imatge del seu poble

El 30 de junt del 1979 es va celebrar al patí de les Sitges de Burjassot l’homenatge popular promogut per l’Associació de Veïns El Progrés, al seu veí més il·lustre, Vicent Andrés Estellés. Un any abans, Estellés havia estat acomiadat de manera flagrantment irregular del diari Las Provincias, on treballava de feia molts anys com a cap de redacció. La línia editorial del diari, que s’havia convertit en l’òrgan oficial de la violència «blavera», li havia generat molts problemes i el treball s’havia convertit en un autèntic suplici. El seu nom, que s’estava convertint en un referent del valencianisme i de les reivindicacions democràtiques i socials, apareixia senyalat en els índexs de «catalanistes» a atacar. L’objectiu de l’homenatge era reconèixer la seua vàlua i fer-li costat. La nòmina d’artistes que participaren en aquell acte reunia el bo i millor de la música valenciana: Ovidi Montllor, Paco Muñoz, Al Tall, Remigi Palmero... Josep Renau havia preparat el cartell anunciador.

L’Ajuntament de Burjassot, governat per socialistes i comunistes, va reaccionar amb poc entusiasme i no va col·laborar més enllà de preparar un escenari mínim on el poeta no tenia gairebé ni llum per llegir els seues poemes. La Diputació de València, aleshores presidida pel socialista Manuel Girona, va mostra un suport més actiu i Josep Lluis Albinyana, aleshores president del Consell Preautonòmic del País Valencià, va assistir al concert. La primera part de l’homenatge va consistir en la inauguració d’un bust, obra de l’escultor Eduard Cortina, que va quedar instal·lat en la que aleshores s’anomenava Plaça del País Valencià i que poc de temps després es va convertir en la Plaça de la Constitució...

Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés, es van convertir en objectiu prioritari de les hordes feixistes. Els dos primers van patir atemptats amb bombes que mai van ser investigats, a Estellés, que començava a ser no sols un gran poeta, sinó també tot un fenomen popular, els atacs l’obligarien a exiliar-se del seu poble, Burjassot.

Durant el concert, grups violents van començar a insultar els assistents i a llançar-los ous i altres objectes. Per sort, com que el pati de les Sitges és una construcció en altura, una bona part dels projectils retornava als agressors. Entre els atacants hi havia veïns que havien vist Estellés col·laborar en els llibres de festes i exaltar les clavariesses amb els seus poemes, i personatges que després serien regidors d’Unió Valenciana i del PP, tant a Burjassot com a València. Aquell aldarull i la campanya de desprestigi i encalç contra Vicent Andrés Estellés, acusat de traïdor i de “catalanista”, va enverinar la convivència al poble. El bust va aparèixer un dia després empastifat de merda i en menys de 72 hores va ser arrencat i llançat a la sèquia de Montcada, que corre per l’horta de la localitat. No hi hagué cap investigació. L’Ajuntament va renunciar a reposar-lo i el va abandonar en les dependències de la policia municipal, on algun agent l’utilitzava per deixar la gorra.

Després d’aquells fets Vicent Andrés Estellés, que ja tenia una salut delicada, va decidir abandonar el seu poble i instal·lar-se a Benimodo, on tenia diverses amistats com ara la del pintor Rafael Armengol, i podia fer una vida més tranquil·la consagrada a la seua passió d’escriure. La família del poeta, assabentada del trist destí del bust el va reclamar i l’Ajuntament li’l va cedir. A Benimodo va ser molt ben albergat en la casa de Cultura, on avui continua. Els feixistes havien aconseguit el seu objectiu: expulsar el poeta i la seua imatge del seu poble. Estellés només tornaria a Burjassot molts anys després, poc abans de la seua mort, esdevinguda l’any 1993.

Destruir el seu record

Lentament, molt lentament, l’Ajuntament de Burjassot va iniciar una tímida recuperació de la memòria del poeta amb la creació d’una fundació, bàsicament inactiva, i un premi de poesia que portava el seu nom. Finalment, l’any 2007 es va inaugurar l’escultura de Teresa Chàfer, que representa el poeta assegut en un banc de la plaça més important del seu poble, davant de l’Ajuntament i el Pati de Sant Roc, o de les Sitges. Durant uns anys tot semblava tranquil, però a partir de 2010, la figura de bronze ha patit atacs periòdics. El 2010 i el 2012 li van trencar les ulleres usant explosius casolans, el 2013 i el 2014 va aparèixer coberta de pintura blava, el 2017 va ser arrencada del banc, i el gener del 2019 va perdre els llibres, com ja hem indicat, i uns dies més tard va tornar a ser arrencada, Només en aquesta darrera ocasió la policia local va poder identificar els culpables, que resultaren ser quatre menors. La resta d’atacs han quedat impunes.

No es tracta únicament de l’estàtua. Des que l’any 2013, amb l’alcaldia en mans de Compromís, es va inaugurar la Ruta Estellés, una col·lecció de panells ceràmics amb poemes de l’autor de Burjassot que travessa el poble amb informació sobre la seua obra i la seua vinculació a la localitat, el recorregut ha patit actes vandàlics. Recentment, l’actual alcalde, el socialista Rafa García, ha optat per retirar alguns dels retaules de ceràmica i substituir-los per panells de plàstic. L’homenatge que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Ajuntament li van retre en maig del 2013 va ser boicotejat per elements del GAV que, malgrat que van ser jutjats –set anys després!–, van quedar absolts. Han passat anys, molts anys, però algunes coses no han canviat.

Els grups feixistes no descansen i continuen abocant el seu odi contra el poeta que va cometre els dos pecats que no li podran perdonar: fer una gran obra poètica escrivint i dignificant el català de l’Horta, i convertir-se en un referent popular i inexcusable. En l’homenatge boicotejat participaven entitats del poble tan diverses com són el Círculo Católico, el Bassot, l’Associació de Comerç i Servicis o la Casa de Castilla la Mancha. La capacitat d’Estellés per emocionar i captivar grups tan diversos, per cohesionar els valencians al voltant de la poesia, és probablement el que més irrita els que volen dividir i arraconar el poble valencià en el provincialisme folklòric. Per això aquest odi desfermat contra tot el que recorde la seua obra i el seu compromís; i per això tan necessària i urgent la seua reivindicació ferma i la seua defensa irrevocable.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací