Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’Any 2020

per M. Isabel Guardiola

La roda del temps

Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’Any 2020
Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’Any 2020

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar per unanimitat que el 2020, prolongat al 2021 a causa de la situació derivada de la pandèmia mundial, es fera un reconeixement a l’aportació d’una escriptora ben singular en les nostres lletres: Carmelina Sánchez-Cutillas. Sens dubte la casualitat ha estat la responsable que els homenatges de les dos úniques dones que han sigut nomenades Escriptora de l’Any per l’AVL en les quinze edicions que portem, sor Isabel de Villena (2016-2017) i Carmelina Sánchez-Cutillas (2020-2021), s’hagen hagut de prorrogar. I l’amable –ara sí– casualitat també ha sigut la responsable que aquest mes de juny es puga celebrar el centenari del naixement de l’autora.

La qüestió és que Camelina Sánchez-Cutillas ha sigut (re)coneguda sobretot com a autora de l’exquisida novel·la d’autoficció, Matèria de Bretanya, que a les hores d’ara s’ha reivindicat també com un clàssic de la nostra literatura. Ara bé, si amb l’homenatge com a Escriptora de l’Any que s’ha retut a Carmelina Sánchez-Cutillas s’ha pretés alguna cosa ha estat principalment el (re)coneixement de la seua figura en totes les facetes. Un parell d’exposicions, una de fixa (Centre del Carme de Cultura Contemporània, 11 de setembre-8 de novembre del 2020) i una altra d’itinerant que circularà a demanda per tot el territori fins al desembre del 2021, ens obrin els ulls a unes altres Carmelines: la rebel i la compromesa, la dona del poble, l’alquimista de versos i la incansable investigadora...

En aquest sentit, se li ha reivindicat tota una vida dedicada a la recerca en el passat historicoliterari medieval de la corona catalanoaragonesa, especialment centrada en figures valencianes i, entre aquestes, les dones. Hi destaquen treballs sobre els nostres grans reis (Jaume I o Pere el Cerimoniós), les nostres grans figures literàries (Jaume Gassull, Bernat Fenollar, Joanot Martorell o Ausiàs March), la família Ferrer (els germans Bonifaci i Vicent, a banda de la mare) o institucions i càrrecs medievals (murs e valls o el càrrec de procurador de miserables), a la vora de tractats sobre mariologia i una sorprenent Historia del traje, entre altres temes i curiositats manifestes.

Però, com hem dit, cobra una especial rellevància l’atenció a les grans dones del nostre passat medieval, entre altres, Constança Miquel, Sibil·la de Fortià, sor Isabel de Villena, Carroça de Vilaragut o Violant d’Hongria, la biografia de la qual formava part d’un projecte més ambiciós que malauradament no es va poder materialitzar i que tenia l’interés centrat a destacar el paper fonamental d’aquestes dones, sovint ignorat en els manuals d’història medieval –el que s’ha batejat com a criptogínia (*Begonya Pozo i Carles Padilla (2019): «Criptogínia: una paraula nova per a un fenomen antic», eldiario.es, 05.02.2019). Ara també s’ha pogut comprovar que tant l’obra d’investigació com l’obra literària de Carmelina Sánchez-Cutillas destil·la una profunda consciència de gènere.

A la vora de la definició com a historiadora («Sé una miqueta d’història i de literatura medievals, però açò deu d’ésser perquè em trobe més identificada amb aqueixa època que no pas amb aquesta, de la qual estic dramàticament desarrelada»), Carmelina Sánchez-Cutillas es declara obertament poeta: «De tant en tant faig un poema, un poema rebel i angoixat», podem llegir també en la seua autobiografia. Per això, l’Any ens ha ajudat a redescobrir novament una gran poetessa, una autora no només de quatre poemaris publicats entre els anys seixanta i huitanta –dos dels quals van ser autoedicions–, sinó també de tres d’inèdits dels anys seixanta, als quals hem de sumar-ne dos més en castellà dels anys cinquanta.

Tots aquests materials, juntament amb la seua gran biblioteca, es conserven en el llegat que custodia la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, gràcies a la generositat de la família. Confiem que dins d’enguany es puguen ordenar i digitalitzar les 23 caixes que conformen el llegat perquè estiga a disposició d’investigadors i curiosos.

A banda de la divulgació en sentit ampli que permet l’accés directe a la figura homenatjada a través de les exposicions, acompanyades d’una guia-catàleg, el còmic de la dibuixanta Esperança Martínez, la proposta didàctica elaborada per Joan Borja i M. Àngels Francés o el documental Carmelina, mar i cel de Matilde Alcaraz i Juan Pablo Valero produït per À Punt Mèdia, l’organització dels clubs de lectura sobre Matèria de Bretanya i d’una viquimarató per part del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana i la creació del Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas que s’inaugurarà pròximament a Altea, ens ajudaran a conéixer com toca aquesta autèntica donassa (‘dona que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica’) contemporània (*El Ple de l’AVL va aprovar per unanimitat el 27 de novembre de 2020 l’entrada dels mots criptogínia i donassa en el Diccionari Normatiu Valencià).

L’Any també s’ha prestat a atendre la recerca i la investigació sobre l’autora que ens han permés obrir noves vies i perspectives d’anàlisi que esperem que contribuïsquen a una urgent i necessària revisió del cànon literari. Així doncs, a banda de dos jornades acadèmiques, «Feminari: Carmelina Sánchez-Cutillas, dona rebel» que va tindre lloc al Centre del Carme el 24 de setembre del 2020, i «Carmelina Sánchez-Cutillas, des de les fronteres del silenci» que se celebrarà a Altea el 19 i 20 de novembre del 2021 per a cloure l’Any, l’AVL publicarà la monografia Des de les fronteres del silenci: aproximació crítica a l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas a cura de Joan Borja i M. Àngels Francés, i aquest mes de juny, el mes del centenari, ha eixit publicat el dossier «100 anys de Carmelina Sánchez-Cutillas» en la revista Scripta dirigida per Vicent Escartí. Al final d’enguany també tindrem disponible el portal de la biblioteca d’autor que ens ofereix la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes-Joan Lluís Vives i el que esdevindrà el fermall d’or de l’Any: l’edició de l’obra completa (poesia, prosa de ficció i investigació, inèdits inclosos) de la nostra autora, tasca que també capitanegen els professors del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant Joan Borja i M. Àngels Francés.

Dos espais físics, que també es corresponen amb les geografies literàries de l’escriptora, són els protagonistes d’un Any que pivota entre València, la ciutat on residia, i Altea, el poble on passava els estius de la seua infantesa i que es recrea en la delicada Matèria de Bretanya. Amb totes les activitats desplegades i també programades en aquestes dos localitats, des de l’AVL hem volgut contribuir a la reparació de la injustícia amb què s’ha considerat la figura i l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas. Esperem haver-ho aconseguit i haver-vos estimulat a participar en una descoberta que per a nosaltres ha esdevingut una trobada molt plaent.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací