‘Nice to meet you (Mira que bé de topar amb tu)’, de Jesús Moncho

per Lourdes Boïgues

Narrativa

Jesús Moncho
Jesús Moncho

Jesús Moncho (Gata de Gorgos, 1948), llicenciat en Filosofia, és autor de narrativa i ha estat guardonat amb diversos premis literaris al llarg de la seua trejectòria novel·lística. A més a més, escriu assaig i aborda temes de la nostra actualitat socioturística. Participa també en periòdics, revistes i programes de ràdio. En la seua web afirma que, en l’era de la globalització, la literatura tendeix a mercantilitzar-se i vulgaritzar-se per a esdevindre objecte de consum massiu, per la qual cosa s’ha de preservar la literatura lliure. Igualment diu que el llibre no té poder, sinó la màgia de penetrar la ment i el cos d’aquells que prendran les decisions.

Nice to meet you. (Mira que bé, de topar amb tu). Era una salutació que m’enviava Jesús Moncho o directament el seu llibre? Vaig agafar-lo de la paradeta de la fira

Edicions del Sud va nàixer l’any 2016 a Piles per a donar veu a autors i autores, amb experiència o novelles, que volgueren demostrar la seua vàlua i oferir el seu talent al públic. L’editorial ha anat creixent en quantitat i qualitat. Actualment compta amb cinc col·leccions on es recullen 56 obres. Trobareu Nice to meet you. (Mira que bé, de topar amb tu) en la col·lecció L’Espill.

Que quede clar que aquest llibre és un recull de contes. Com a lectora de prosa, confesse que soc més de novel·la que de relats curts. No obstant això, de tant en tant (cada vegada més a sovint) m’endinse en els contes i vaig descobrint l’habilitat que molts autors i autores tenen per a crear un microcosmos en poques pàgines. Cada relat curt conté l’essència d’una llarga història, al meu parer.

una visió colpidora del món, enfront de la qual ens pot assaltar una actitud de sorpresa, estupefacció o indignació

Dit açò, concretaré que el primer que em va cridar l’atenció del llibre que ressenye avui és el seu títol: Nice to meet you. (Mira que bé, de topar amb tu). Era una salutació que m’enviava Jesús Moncho o directament el seu llibre? Vaig agafar-lo de la paradeta de la fira i vaig fullejar-lo per tal de trobar-hi la resposta. Evidentment, no vaig arribar a cap conclusió, però el cas és que vaig emportar-me el llibre a casa.

Diu Julio Cortázar que el conte guanya per KO, mentre que la novel·la guanya per punts. I això m’ha passat amb «Nice to meet you». Cadascun dels relats m’ha deixat KO. Per tant, entre conte i conte he hagut de recuperar-me, deixar passar un temps no massa llarg (perquè la curiositat m’esperonava) i així fins arribar al final sense alé.

Edicions del Sud (2018)

«Nice to meet you» recull 15 relats i està dividit en dues parts. No conté pròleg, però la referència de la contraportada és molt il·lustradora. Explica que l’obra és una visió colpidora del món, enfront de la qual ens pot assaltar una actitud de sorpresa, estupefacció o indignació. Efectivament, aquesta sensació d’incredulitat és la que m’ha fet pensar que rere les paraules de l’autor hi havia alguna cosa més, un missatge secret, un gest de complicitat que jo no havia sigut capaç de copsar. Per això me’l vaig rellegir gustosament. He arribat a la conclusió que Moncho conta el que desitja contar, ni més ni menys, i la resta va a compte de la imaginació del lector o la lectora.

diferent temàtica: immigració, por, filosofia, violència de gènere, crims... en cap d’ells, però, res és el que sembla.

Com he dit abans, el llibre consta de dues parts. En la primera, hi ha set contes de diferent temàtica: immigració, por, filosofia, violència de gènere, crims... en cap d’ells, però, res és el que sembla. Particularment, trobe d’una tendresa corprenedora el conte «L’ombra», on l’autor explica què és la por a través dels ulls d’un infant. L’últim relat de la primera part dona el nom al llibre, tal volta per la seua posició de trànsit o perquè és el més terrorífic. En la segona part, l’autor fa ús d’un recurs literari que em fascina: l’exageració o hipèrbole. Comença amb un mite grec carregat de sensualitat, continua amb l’aparició d’un bandoler davant d’un home de negocis, ens transporta a l’oest americà i allà va... L’absurdisme dels següents relats em recorda a Patrick Süskind, en el «El perfum». Sembla que Moncho no solament vulga fer-nos partícips de les seues fantasies distòpiques o apocalíptiques, sinó que desitja inquietar-nos i que reaccionem davant de les injustícies d’una societat que s’empassa l’individu, que oblida massa prompte, que castiga a tot aquell que no li segueix el joc, etc.

En acabar de rellegir aquesta obra, per fi vaig entendre la resposta a l’enigma inicial: no era el llibre ni Jesús Moncho qui s’havien topat amb mi, sinó jo amb ells. «Nice to meet you», realment ha sigut un plaer. Ho dic des de la perplexitat i això té un mèrit: poques coses em sorprenen ja en aquest món pandèmic que segurament Moncho ja havia imaginat i que no ha inclòs en l’obra per no fer-nos caure en la bogeria.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací