‘Abecedari socioecològic’, de Ramon Folch

per Daniel Climent Giner

Ciència

Ramon Folch
Ramon Folch

Comencem per la portada, tota una declaració d’intencions. Una navalla suïssa, oberta, mostra el contingut: fulla, tornavís, tisora, serra, llevataps... i unes lletres. Una excel·lent metàfora de la intel·ligència teoricopràctica que ens ha permés la supervivència. I una advertència que no tots els moviments avancen en el sentit aparent (el vaivé de la serra talla ortogonalment; o el tirabuixó cap avall del llevataps té per objecte la pujada del suro).

Les vuitanta entrades que integren l’Abecedari socioecològic inclouen reflexions sobre materials i activitats que han marcat la història o la forma d’entendre el món

Entendre moltes de les implicacions i conseqüències d’allò que fem o que acceptem com a normal és al que ens convida l’Abecedari socioecològic perquè entenguem les relacions entre la natura i els productes socials, dels tecnològics als intel·lectius. I fer-ho com Voltaire, que concebia els mots del seu Diccionari filosòfic portàtil (1764) com a estilets per furgar en els sistemes oposats a la Il·lustració, a la raó.

Les vuitanta entrades que integren l’Abecedari socioecològic inclouen reflexions sobre materials i activitats que han marcat la història o la forma d’entendre el món («Aigua», «Asfalt», «Reciclar», «Guano», «Òfset», «Epistemologia»...). I per ajudar a aquesta comprensió, Folch convoca personatges de rellevància, hi fan de fulcre, de punt de recolzament de la palanca del canvi: Jefferson i LlullPolímata»), Benet de Núrsia («Casuística»), Lucreci (també tractat per Martí Domínguez a El somni de Lucreci), Condorcet («Revolució»); i algunes de les meues (per què no dir-ho?) heroïnes científiques: Hedy LamarrInventar»), Lynn Margulis («Simbiogènesi»), Hildegarda von Bingen... I benefactors de la salut (Ignác Semmelweis; «Miasma»); o artistes que tant ens ajuden a elevar l’esperit: els van Eyck («Cítrics»), Virgili, Zweig... Figures que impulsen els girs que, com en un rubikub, faciliten transformar l’inicial caos de moltes idees en files, diagonals o cares dotades de coherència cromàtica, intel·lectual.

Ramon Folch (Barcelona, 1943) ens hi ofereix uns temes transversalment enriquits per l’etimologia, la història o les biografies, o pels avanços i reflexions en ecologia, física, literatura, biologia, filosofia, sociologia, economia, tecnologia, etc. El llibre recull i actualitza les columnes de l’autor en la revista Mètode, «Sociofolcologia» durant els darrers onze anys (i amb versions en castellà i anglès), alhora que inclou molts altres articles, d’inèdits i d’editats en uns altres mitjans.

Universitat de València (2020)

Il·lustrat per l’artista valenciana Anna Sanchis i amb una introducció ben interessant del director de la revista Mètode, Martí Domínguez, l’Abecedari socioecològic aborda temes tan rellevants com són les epidèmies, l’ús i abús de l’energia, la relació amb els recursos naturals, els reptes del pensament científic, els avantatges i límits de la tecnologia o les paradoxes en determinades actuacions ambientalistes (parafrasejant a Margalef, un dels pares de l’ecologia: «si per salvar una àguila es fan pamflets que requereixen tallar el bosc en què vivia...»).

Per connectar «les dues cultures», la científica i la humanística, caldria que llibres com aquest formaren part d’una desitjable biblioteca ad faciendos pontes («per a bastir ponts») que tanta falta fa en instituts, en biblioteques públiques o a casa.

En una societat ensordida pel soroll (des)informatiu, per les tendències entròpiques i l’ús esbiaixat de dades, interessa reflexionar sobre les paraules, conceptes, idees i circumstàncies que constitueixen l’ambient racionalment accessible. I també sobre els usos i límits dels avanços tecnològics; i sobre la sostenibilitat, entesa com la millor relació cost-benefici no tan sols en els vessants econòmic, energètic o material, sinó incloent-hi les externalitats de caràcter psicosocial, ecològic o sanitari.

Sabem massa de coses irrellevants i n’ignorem moltes altres que caldria; i si saber costa, encara costa més abandonar les idees obsoletes i fossilitzades, els obstacles epistemològics que dificulten la visió i la comprensió.

assaciats d’informació però mancats de mètodes sensats d’interpretació és fàcil caure en el parany de les fal·làcies, de les afirmacions contundents mancades de coneixements

Però de manera similar a un poliedre que, en ser il·luminat des d’angles diferents, mostra reflexos, iridescències i cromatismes inesperats, els conceptes i les idees observats amb mirada panòptica, o bé transdisciplinària, fan saltar espurnes intel·lectuals que il·luminen millor el panorama de fets i fenòmens que ens envolten.

Perquè assaciats d’informació però mancats de mètodes sensats d’interpretació és fàcil caure en el parany de les fal·làcies, de les afirmacions contundents mancades de coneixements, de les distorsions i els biaixos interessats dels qui, emparats en etiquetes altrament dignes, pugnen per apropiar-se del llenguatge, de paraules i símbols, de significants i de significats, mentre intenten arrossegar la societat, en giravoltes accelerades, cap a Maelstrom o Caribdis, els engolidors remolins de les naus de la raó.

Per evitar aquesta mena d’infeccions de frivolitat i d’ignorància convé vacunar-se amb llibres com aquest.

I si, com diria Wittgenstein, «els límits del meu llenguatge són els límits del meu món» o, més tard, que «l'autèntic significat dels mots està en el seu ús», amb aquest llibre eixamplarem, sens dubte, el nostre llenguatge, el seu ús i el nostre món.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací