Enric Valor Hernández o l’amor pel pare: ‘Enric Valor, memòries’, de Joan Borja

per  Vicent Brotons

Assaig

Joan Borja
Joan Borja

Joan Borja, escriptor, professor universitari, director de la Càtedra Enric Valor i company d’«afers valorians», ens ofereix en aquest magnífic llibre, mereixedor del Premi València «Alfons el Magnànim d’Assaig, 2020», unes memòries de l’escriptor Enric Valor i Vives (Castallà, 1911-València, 2000) els records d’«una de les personalitats valencianes més rellevants de tots els temps», com diu ell mateix.

un senyor octogenari, absolutament lúcid, que activa tot el seu coneixement, admiració i afecte envers son pare: Enric Valor Hernández és “l’amor pel pare” fet vivències, records i paraules.

La lectora o el lector que s’acoste a aquestes més de 220 pàgines, hi trobarà transcrita amb una sucosa gràcia literària una llarga conversació entre Joan Borja i Enric Valor Hernández, fill gran d’Enric Valor i Vives. Una conversa sobre l’escriptor i gramàtic castellut que, per si mateixa, ja té suficient entitat i densitat literària per a ser publicada i llegida gojosament. L’autor del llibre deixa anar la conversa, que brolle naturalment i espontània. L’element vertebrador naturalment és Enric Valor, però les temàtiques són múltiples i variades, com ho eren els interessos del polièdric escriptor.

Aquesta admirable prosa dialògica, que tan bé domina l’autor, ens permet descobrir un senyor octogenari, absolutament lúcid, que activa tot el seu coneixement, admiració i afecte envers son pare: Enric Valor Hernández és «l’amor pel pare» fet vivències, records i paraules. I amb aquest material Joan Borja basteix un triangle perfecte: Enric Valor pare, Enric Valor fill i ell mateix exercint d’elegant còmplice conductor conversacional.

 Alfons el magnànim (2020)

Seguint la línia cronològica, però amb la flexibilitat natural de la parla espontània, Borja, a partir del molt que coneix d’Enric Valor, gràcies als treballs monogràfics anteriors, les entrevistes al mateix escriptor —el llibre de Rosa Serrano Converses amb un senyor escriptor (Tàndem Edicions, 1995), la «biografia» L’oncle Enric Valor i Vives (València, 2011), de Josep Valor i Gadea, i el catàleg Enric Valor. El valor de les paraules (AVL, 2010)— així com les seues pròpies investigacions, aprofundeix en els diversos aspectes de la trajectòria humana i creativa de l’irrepetible autor de les Rondalles Valencianes.

La llarga conversació transcrita, però, s’interromp al llarg de llibre per insercions textuals imprescindibles. En són deu:

  1. «El Valor de les Rondalles».
  2. «Valor i el vi».
  3. «‘Leonor, conte’m històries’. Testimoni de Joan Mullor Domènech»; «Testimoni del senyor Miquel Picó Domènech» i «Testimoni de la senyora Leonor Picó Mullor de Penàguila».
  4. «Influència de la llengua en l’individu», text mecanoscrit d’Enric Valor.
  5. «Esguitons de records. Conversa amb la senyora Rosa Serrano».
  6. «Testament hològraf d’Enric Valor”», del mateix Enric Valor.
  7. «Un habitatge per a l’eternitat. Contingut dels capítols», projecte per capítols de la novel·la inconclusa Un habitatge per a l’eternitat, redactat per Enric Valor.
  8. «Esquema de personatges», relació de protagonistes de l’esmentada novel·la. També d’Enric Valor.
  9. Un habitatge per a l’eternitat, esborrany dels tres primers i únics capítols de la novel·la transcrits a partir dels fulls mecanografiats de Valor.
  10. «Elements autobiogràfics d’Un habitatge per a l’eternitat», breu i brillant anàlisi crítica dels textos 7, 8 i 9 feta per Joan Borja a partir dels referents biogràfics del narrador castellut.

La llarga i amena entrevista pren així la dimensió d’un estudi biogràfic rigorós. Si Enric Valor Hernández, conversador brillant de memòria gegantina, culte, ideològicament compromés i amb un admirable valencià, dota la conversació de la calidesa i la passió imprescindibles per a ser llegida hipnòticament. Joan Borja, sense perdre-li el fil i amb una implicació personal admirable, hi sap escorcollar i trobar les claus per entendre i interpretar l’autor del Cicle de Cassana. Les anècdotes del complex, ric i, per què no?, dramàtic i divertit alhora univers dels Valor i Vives —els Valorets de Castalla, i de Penàguila i d’Elda i d’Alacant i de València...— es fan categoria imprescindible per entendre la dimensió i el sentit de la trajectòria humana i creativa de l’escriptor.

Enric Valor (tercer per la dreta) amb el seu germà Josep (quart), el seu fill, Enric Valor Hernández (segon), i amb els tres nebots, fills de Josep

Perdre’s la lectura d’Enric Valor, memòries és perdre’s un munt d’anèctodes quasi increïbles, com, per exemple, el rocambolesc parentesc dels Valor amb l’actual Felip de Borbó, però és també (re)descobrir, de nou i com sempre, la vida de biopic cinematogràfic (o sèrie televisiva) d’Enric Valor com queda patent en la seua obra creativa, en aquest cas en la incipientment encetada, inconclusa i, per tant, inèdita novel·la que ens llegà. En «Elements autobiogràfics d’Un habitatge per a l’eternitat», nou admirables pàgines, Borja ens fan pensar que si la vida de Valor s’haguera prolongat un quants anys més, hui podríem parlar del quartet de Cassana-València. Per què no?

Ah, un suggeriment final. Si sou dels qui vos agrada llegir amb una suau música de fons ataqueu Enric Valor, memòries sentint el Concert d’Aranjuez interpretat per Narciso Yepes. Us sentarà valorianament i sorpresivament bé.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací