‘Tot per l’aire’, de Jason Reynolds

per Llúcia Casanova

Narrativa juvenil

Jason Reynolds
Jason Reynolds

Sembra Llibres acaba de publicar, amb traducció de Carla Benet Duran, la primera obra en català de l’escriptor nord-americà Jason Reynolds, un autor de literatura per a joves i grans, d’èxit reconegut en vendes i guardons.

Unes pors que els protagonistes del Tot per l’aire s’esforcen per superar de manera valenta, decidida, imaginativa, amb una bona dosi d’humor. Unes pors que els adults trobarem entranyables perquè en el fons també ens hi reconeixerem.

La modalitat literària en què triomfa Jason Reynolds, la literatura crossover o young adult, és a dir, les obres escrites pensant en un lector que tant podria ser un adolescent com un adult, és un gènere cada vegada més present en els circuïts editorials. Com també ho és, en menor mesura, la literatura guanyada o textos inicialment dirigits al públic adult que tenen, també, bona acollida entre els joves i adolescents. I quin és el motiu de l’èxit d’aquestes obres? En part, certament, perquè sovint els personatges són joves i les temàtiques al voltant de les quals giren les narracions tenen una rellevància molt especial en l’adolescència, però aquesta no sembla ser la raó principal de la bona acollida. Probablement l’encert d’aquestes lectures és que no tracten els lectors amb benevolència, no els masteguen el contingut amb obvietats, no els fan lliçons morals explícites, com sí que ho fa una part de la literatura juvenil. Tot per l’aire és un bon exemple de literatura per a joves i grans, que confia en la capacitat del lector de llegir entre línies i extraure’n les seues pròpies conclusions, cadascú a la mida de les seues capacitats, interessos, vivències o, simplement, ganes d’aprofundir-hi.

Tot per l’aire, com ja ens avisa el subtítol, Una història contada en deu cantonades, conté deu relats breus que ens descriuen la vida d’un barri d’una ciutat nord-americana des de deu angles diferents. Cadascun dels capítols té en comú amb la resta que els protagonistes són sempre alumnes de l’escola Latimer (de 10 a 14 anys). Alguns personatges interaccionen, són amics o companys, altres, a penes es reconeixerien. Tots es creuen al passadís quan sona la sirena que marca l’eixida de classe i el retorn a casa. Un camí que fan sols o acompanyats per amics, d’amistat sincera o de companyia circumstancial marcada pel veïnatge compartit.

Sembra (2021)

En qualsevol cas, el trajecte de tornada a casa des de l’escola esdevé l’escenari per a compartir confidències, malifetes, aventures i sobretot temors. Perquè créixer és aprendre a superar pors: la malaltia i la mort, la pròpia i la de la gent estimada; l’acceptació o el rebuig del primer amor; la necessitat de ser el centre d’atenció o la voluntat d’invisibilitat; la contradicció entre exercir la llibertat i reclamar la protecció dels pares. Unes pors que els protagonistes del Tot per l’aire s’esforcen per superar de manera valenta, decidida, imaginativa, amb una bona dosi d’humor. Unes pors que els adults trobarem entranyables perquè en el fons també ens hi reconeixerem. I ens excusarem amb allò de «l’infant que tots porten dins», que és una manera de dissimular que, amb lleugeres variacions, són les mateixes pors que ens acompanyaran la resta de les nostres vides.

En definitiva, Tot per l’aire és una oportunitat excel·lent de compartir una lectura amb fills, nets o alumnes i raonar sobre les temors, grans i petites, que fan girar el món i les nostres vides.

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.