‘Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury’, de Marta Pessarrodona

per Josep Santandreu

Assaig

Marta Pessarrodona
Marta Pessarrodona

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Deu fer al voltant de mig any que el llibre Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury em va arribar a les mans. L’autora, Marta Pessarrodona i Artigues, va nàixer a Terrassa el 1941 i, segons ella ha manifestat, escriu des que era menuda i molt jove començà a escriure, ara ja seriosament, començant per la poesia, gènere que no abandonarà mai, però ha conreat també la narrativa, la crítica literària, l’assaig, la traducció i la biografia que ha compartit amb la seua ocupació en el món editorial.

L’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 2010 el Premi Nacional de Literatura i el 2019 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Estem davant, doncs, d’una de les nostres primeres figures literàries actuals, una autèntica senyora, amb texans i samarreta, de les nostres lletres.

“L’avió havia sobrevolat Londres una bona estona per excés de trànsit aeri. Un retard que em va fer cobejar que l’avió caigués d’una vegada i s’acabés tot”

Passem ara al llibre objecte de la ressenya, Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury, editat per Ara llibres el 2013. En primer lloc no estarà de més esbrinar com i perquè el va escriure. Tal com ens diu en la «Introducció», un dia de primers de juliol del 1972 arribava a Londres i hi arribava sense data de retorn, hi arribava després d’un vol una mica accidentat: «L’avió havia sobrevolat Londres una bona estona per excés de trànsit aeri. Un retard que em va fer cobejar que l’avió caigués d’una vegada i s’acabés tot». Què volien dir aquestes últimes paraules? No descobrisc res, ella ho ha manifestat en alguna ocasió, l’abril d’aquell any el seu company havia mort, supose que això ho explica tot.

Les persones interessades a conèixer més detalls sobre aquest punt i d’altres relacionats amb aquesta autora, ho poden fer llegint l’entrevista que Xènia Bussé li fa en el número 307 juliol-agost-setembre de 2019 de la Revista de Catalunya i que poden obtenir en l’enllaç següent que porta per títol «Marta Pessarrodona, records entre versos, assajos i traduccions».

Ara (2013)

Tot i això, va amb un objectiu ben concret: «aprendre en la mesura possible la llengua anglesa d’una vegada per totes». Al cap d’uns pocs dies mamprèn la lectura del primer volum de Virginia Woolf: A Biography escrita per Quentin Bell, fill de Vanessa, germana de Virginia, «armada d’un diccionari, això sí, tan sols en anglès».

ens narrarà la peripècia vital de Virginia i el Grup en un escrit rigorós, una mena de tesi doctoral sense l’enfarfegament d’aquests tipus de papers, amb una prosa atractiva que us subjuga de seguida.

Contractada per la Universitat de Nottingham com a lectora de llengua castellana per al curs 72-73 a primers d’octubre, llegeix el segon volum de la biografia escrita per Quentin Bell: «Ho vaig fer amb més rapidesa que el primer. El meu coneixement de la llengua, sens dubte, augmentava. Naturalment no recordo quants dies hi vaig esmerçar. Sí que recordo, però, que sense proposar-m’ho vaig nomenar Virginia Woolf la meua professora de llengua i literatura anglesa. Una mestra que des del cel literari m’empenyia a llegir totes les seues novel·les, després narracions, després assaigs, després les obres dels seus amics (Forster, per exemple), després els seus enemics (Lawrence, per exemple)...»

Òbviament, Virginia Woolf ens du de manera automàtica a l’anomenat Grup de Bloomsbury, així designat pel barri londinenc on comencen les reunions del grup inicialment començades pel germà gran de Virginia, Thoby i el seus amics i companys de Cambridge –els anomenats cantabrigiensis–, el dijous 16 de febrer del 1905 al 46 de Gordon Square, grup del qual Virginia es convertirà amb el temps en la líder indiscutible. Al voltant d’aquest grup giren noms com el de la pintora Dora Carrington, el poeta, crític i dramaturg nord-americà T. S. Elliot, l’economista John Maynard Keynes o el filòsof i matemàtic Bertrand Russell per citar exemples ben coneguts.

En un moment de l’entrevista anteriorment mencionada, l’autora es fa aquesta reflexió:

Un dia, em vaig preguntar: «Per què carai t'interessa tant, aquest grup?» I el cas és que, en definitiva, és el primer grup artístic i intel·lectual britànic en el qual convivien en les mateixes condicions homes i dones. Els anteriors tots eren d'homes, i les dones eren...

—Les muses

Doncs ací hi ha un bon motiu per llegir el llibre. Marta Pessarrodona ens narrarà la peripècia vital de Virginia i el Grup en un escrit rigorós, una mena de tesi doctoral sense l’enfarfegament d’aquests tipus de papers, amb una prosa atractiva que us subjuga de seguida.

En un altre moment de l’entrevista mencionada abans, trobem la següent pregunta i resposta:

—La teva admiració i estudi de Bloomsbury es va materialitzar en el llibre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury (Ara Llibres). El devies escriure gairebé de memòria.

—De memòria no, però el cas és que el vaig poder escriure sense moure'm de casa: a la biblioteca hi tinc un apartat dedicat al grup que segurament deu ser la biblioteca més completa de Catalunya i d'Espanya. És una biblioteca que cada any té volums nous.

Així, des de la «Introducció» i capítol rere capítol –n’hi ha tretze– arribeu a formar-vos una idea ben completa de l’obra de Virginia Woolf, de què era el Grup de Bloomsbury i de la relació entre ella i el Grup.

El llibre acaba amb una «Conclusió provisional» i quatre apèndixs. El primer, titulat «Qui és qui», us ajuda a situar cada personatge; el segon, «Què és què», facilita aclariments sobre corrents culturals, referents històrics o termes lingüístics particulars, i el tercer i el quart, «Adreces» i «Bibliografia», una vertadera base de dades on acudir amb finalitats acadèmiques o senzillament turístiques.

Finalment un «Índex onomàstic» facilita la cerca de qualsevol terme relacionat amb el tema del llibre. També són interessants les fotografies que apareixen en les pàgines centrals del llibre.

El coneixement que l’escriptora acumulà sobre el tema del llibre va cristal·litzar en una gran exposició, dirigida per ella amb uns assessors de luxe, els Bell, Quentin i l’Anne, que es feu a Barcelona el 1986 i que es va complementar amb un curs sobre el Grup que van seguir més d’un centenar de persones.