Cinc clàssics juvenils per emportar-te a la platja

per Vicent Vidal

Entre-veus

Cinc clàssics juvenils per emportar-te a la platja
Cinc clàssics juvenils per emportar-te a la platja

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

És ben sabut que dur llibres a la platja és sexi. Només has d’anar amb compte que no acaben com una croqueta o que no vulguen prendre un bany. Per això, per si vols ser sexi i a més, jove, he pensat a fer-te cinc recomanacions de clàssics juvenils que t’aniran bé mentre prens el sol.

L’illa del tresor, de Robert L. Stevenson (traducció de Joan Sellent)

Aquest és evident: què és més estival que una illa amb un tresor? T’ho cregues o no, vaig llegir aquest llibre –per primera vegada– l’estiu passat, i feia molt, molt de temps que no m’enganxava tant un llibre. L’acció és continuada i no et deixa temps a prendre alè. No, no és una novel·la de pirates: és LA novel·la de pirates. La difusora del tòpic, però, per això, la que els tòpics refregits no han estat capaços de superar. Deixa’t estar de pirates del Carib que lluiten amb homes-polp i vine a seguir les passes al jove Jim Hawkins, que ajuda en la posada familiar. La malaltia del pare de Jim i l’arribada del capità Billy Bones, un vell llop de mar, desencadenen un seguit de peripècies que el duran fins a l’illa on s’amaga un tresor. La gràcia del llibre és que no et deixa descansar. Ni a tu, ni a Jim. T’atrapa. Quan encara no s’ha resolt una subtrama, ja n’ha començat una altra i se t’han fet les tres del matí llegint. Per això, llig aquest llibre en estiu, quan no hages d’anar a treballar l’endemà i pugues dir: vinga, un capitolet més.

Quaderns Crema (2001)

 

La volta al món en 80 dies, de Jules Verne (traducció de Jesús Moncada)

És la novel·la perfecta per fer-li la volta al món, viure l’exotisme i estalviar-te els avions. Però, ep! Has de llegir-la ben conscient que es va escriure en el segle XIX. Hi ha alguna cosa que no ha envellit massa bé, com ara allò de la damisel·la en perill o la perspectiva occidentalista. En qualsevol cas, ací també trobaràs acció i escenes memorables, des de l’ambient elitista del Reform Club londinenc al viatge a cavall d’un elefant a l’Índia. L’honor, la paraula donada, la sensació de progrés tecnològic o la flegma britànica també s’hi retraten amb gràcia. I, si us heu criat en els anys 80-90, no podreu evitar llegir amb aquella cançoneta de fons: “Son, ochenta días son, / ochenta nada más / para dar la vuelta al mundo...”. Els feliços anys 90. El fascinant segle XIX.

Estrella Polar (2010)

 

El llibre de la jungla, de Ruyard Kipling (traducció de Marià Manent)

Doncs sí, El llibre de la selva (o de la jungla, en la traducció de Marià Manent) és un llibre! Qui ho havia de dir, eh? Si t’abelleix anar de safari, El llibre de la jungla potser fa que t’ho repenses. La jungla té les seues lleis, estrictes i dures, i és ben fàcil que els humans no hi encaixem... si no és que rebem una educació com la del Mowgli, adoptat pels llops i deixeble de l’os Baloo. Però les històries van més enllà d’aquest jove i, després d’alguns capítols amb ell, trobarem més contes amb uns altres personatges –animals. La traïció, l’aventura, l’amistat, el treball en equip o els llaços familiars recorren l’obra de cap a cap. I sobra dir que quedaràs molt bé davant dels teus amics si vols presumir, durant la sobretaula, explicant què hi ha de «cert» en la versió de Disney.

Edicions 62 (2006)

Les bruixes, de Roald Dahl (traducció de Manuel Florensa)

Un xiquet i la seua àvia passen les vacances en un hotel de luxe i endevineu qui hi està celebrant un congrés...? Crec que tenia uns nou anys quan la meua cosina segona em va passar aquest llibre. I recorde perfectament que em va fer por. El fet que una bruixa pogués semblar una persona normal que aparegués qualsevol dia a la porta de casa preguntant per mi em va semblar aterridor. Per sort, l’àvia del protagonista ens ajuda a reconèixer-les. Més val que lliges aquest llibre abans de fer l’entrada a l’hotel, no fos cas que a l’habitació del costat s’allotge una bruixa i no la saberes identificar.

Estrella Polar (2013)

 

Contes escrits a màquina, de Gianni Rodari (traducció de Francesc Sales)

Què passaria si un cocodril es presentés a un concurs radiofònic? I si un motociclista volgués casar-se amb la moto? Llegiu Rodari: tant és l’edat que tingueu. Perquè és veure com treballa el mestre: com aplica la seua Gramàtica de la fantasia. Com ajunta dues paraules a l’atzar i en fa un conte amb tota mena de detalls, o com es fa preguntes tan estranyes que necessita resoldre-les. L’absurd, l’humor i també la crítica social s’hi donen la mà i ens diverteixen i ens sorprenen a parts iguals en relats breus. Són tan refrescants que pots llegir-los mentre et fas l’orxata.

Estrella Polar (2020)

 

I la crema solar

Alguns d’aquests llibres –els tres més antics– han estat adaptats i versionats de mil maneres i sota mil formes i colors. Però jo t’he parlat de les traduccions directament de l’original, no de les adaptacions. Fixa’t que els traductors són d’una talla extraordinària i no solament ens porten la història, sinó també l’estil amb què es van escriure. Si, encara així, tens la pell lectora un poc sensible, pots posar-te la crema solar en adaptacions de les obres de Stevenson, Verne i Kipling. Però només que la tingues un poc bronzejada de llum de llibre, no ho dubtes i capbussa’t en aquestes traduccions. Bon estiu!