‘Micalet Mas de la Llosa de Ranes', de Manel Arcos

per Joan Iborra

Assaig

Manel Arcos
Manel Arcos

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

L’imaginari popular sobre el bandolerisme s‘extingeix a mesura que els protagonistes d’aquella Arcàdia rural que era el País Valencià van caducant. La memòria llicenciosa i la transmissió oral són darrere de la pervivència d’alguns mites sobre roders que circulen per les comarques valencianes on persisteixen i es mantenen vius. Una memòria habitualment distorsionada pel pas del temps que la transmissió centenària transformà en llegenda viva.

unes profundes arrels basades en una forta tendència a les bandositats, heretada dels enfrontaments entre nobles, que romangué instal·lada dins l’àmbit més rural fins a èpoques recents

El segle dinou fou un segle contradictori i miserable per als camperols i jornalers on existien malfactors, lladres i roders. Segons Manuel Ardit, els miquelets en documenten pràcticament a totes les comarques i els qualifiquen de bandits de camí ral. Generalment es tractava de petites bandes que es limitaven a atracar camperols, carreters o traginers que dissortadament viatjaven per camins o vials apartats i solitaris.

Aquest bandolerisme mantenia unes profundes arrels basades en una forta tendència a les bandositats, heretada dels enfrontaments entre nobles, que romangué instal·lada dins l’àmbit més rural fins a èpoques recents. La difusió il·lusòria del bandoler andalús proclamat com a exemple de generositat, llibertat i passió és això, una creació literària de la més nefasta literatura espanyola que acaba arrossegant l’estereotip al rang de mite.

Al País Valencià, la semblança amb aquest bandolerisme andalús és molt precària i la naturalesa del roder valencià, més dura, tossuda i difícil. Tanmateix, evoquem mentalment la imatge de l’individu abillat amb espardenyes de cànem, pantalons o saragüells, camisa blanca, jupetí de pana negra, mocador, barret, manta morellana al coll, navalla a la faixa i un trabuc a la mà. Una estampa que no desdiu massa de les indumentàries que ens han arribat a través dels processos judicials. Segons la descripció inclosa al Boletín Oficial de la Provincia de Valencia, Antoni Crespí, dit Fandunga, «vestia jupetí, pantalons i jaqueta de llana de color cafè, portava barret fort i faixa i calçava espardenyes de cànem».

Edicions del Sud (2019)

Manel Arcos és autor d’una llarga relació de llibres centrats en l’activitat del roders del segle XIX, bàsicament dins les Comarques Centrals Valencianes. Arcos ha indagat als arxius històrics per documentar l’activitat d’aquests delats valencians i aproximar-se a la realitat del bandolerisme del dinou. Micalet Mas de la Llosa de Ranes narra la trajectòria marginal d’un veí de la Llosa, Micalet Mas, que, com remarcava l’historiador Eric Hobsbawm, acomplia les condicions per esdevenir un personatge llegendari: havia començat el camí delictiu en una altercació involuntària, la considerava una injustícia, marxà per defugir la presó... Un home, però, que escapà del destí escrit per a la majoria dels seus companys —assassinats o ajusticiats. Miquel Mas visqué més de deu anys de roder durant els quals cometé crims de sang, maridà, tingué quatre fills, es lliurà voluntàriament a la justícia i fou alliberat. Posteriorment es dedicà a la res publica, esdevingué alcalde i després secretari de Rotglà i Corberà. Morí d’asistòlia a sa casa de Xàtiva.

Arcos traça el recorregut vital de Miquel Mas en uns anys de lectura complexa i difícil, d’esperances frustrades i revolucions infructuoses. Una època de vida difícil i trànsit dolorós entre el regnat d’Isabel II i la restauració borbònica d’Alfons XII. Anys de confrontacions bèl·liques, guerres carlines, marroquines, mexicanes, etc.; colps d’estat, canvis de dinastia i processos industrials.

L’autor distribueix l’estudi en sis capítols, un epíleg i un apèndix documental, a més d’il·lustracions i mapes. Analitza el bandolerisme de la segona meitat del dinou a partir d’una detallada documentació, de la qual transcriu alguns fragments aclaridors.

Arcos traça el recorregut vital de Miquel Mas en uns anys de lectura complexa i difícil, d’esperances frustrades i revolucions infructuoses. Una època de vida difícil i trànsit dolorós entre el regnat d’Isabel II i la restauració borbònica

Micalet Mas fou un roder conegut dins el seu àmbit d’actuació, la Costera, la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés... Estranyament, la seua memòria perdura encara en aquelles contrades. La idea tan difosa del bandit justicier de les classes populars que robava als rics per a repartir els béns entre els pobres ha quedat ben matisada als llibres publicats per Arcos, però d’una manera més penetrant a Micalet Mas, on l’autor ha aprofundit en les peculiaritats de molts personatges marginals, companys d’aventura de Mas, per resoldre algunes versions memorialístiques a través del rigor històric en la recerca de la trajectòria delictiva i vital dels bandolers. L’autor trenca el mite de la llegenda forjada per l’imaginari popular i planteja una realitat dramàtica i trista que permet esbrinar la realitat del nostre passat contemporani. Josep Lluís Albinyana, expresident del Consell del País Valencià, prologa el llibre amb un text agut i documentat.

Micalet Mas de la Llosa de Ranes és una baula important en l’estudi del bandolerisme valencià que transporta la imaginació a un món violent i en declivi a través de les malifetes i robatoris d’aquell final de centúria. Uns anys en què l’autoritarisme i l’opressió constituïen un poder omnipresent i profundament injust.