Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Estàs de vacances, fas un viatge i t’emportes una novel·la. Així tens un 2 x 1: el viatge físic i el que fas amb la novel·la. Jo te’n propose cinc perquè pugues triar o fer com jo: berenar-te’ls tots abans que acaben les vacances i hages de quedar-te a casa i fer bondat. O maldat. I t’avise: tot i que diuen que són juvenils, jo ja no soc tan jove i també m’he apuntat al viatge. I n’he gaudit igualment.

Digueu-me Ju, de Muriel Villanueva

Tens unes setmanes lliures per davant i potser necessites una escapada que t’ajude a saber alguna cosa sobre tu mateix. Llig Digueu-me Ju. Han expulsat la protagonista de l’institut per assetjar una companya, el seu xicot l’ha deixada i els seus pares li confessen una veritat que sacseja tot el que creia ser. Sense pensar-hi dues vegades, durant aquests dies d’expulsió decideix emprendre un viatge a la Vila, un poble pròxim a un pantà tan misteriós com revelador. Muriel Villanueva ens té acostumats a aquesta veu a cau d’orella que t’explica coses que tu saps que no ha explicat a ningú més. I aquesta veu pot cridar “hòstia pu...” perquè les veus a cau d’orella no han de ser sempre meloses i tendres. El joc de l’autora amb el símbol, aquella màgia subtil que ens omple les realitats, permet parlar d’orígens, d’amor, d’intimitat, d’identitat, de família i del jo. De Ju.

Tot o res, de Francesc Gisbert

Vols un viatge per carretera? Doncs agafa’t ben fort perquè en aquesta novel·la l’accelerador es prem a fons i, en un tres i no res, hauràs corregut el país de punta a punta. Tot o res és un thriller d’acció en què Gisbert demostra el seu domini absolut del cliffhanger, la deixada en suspens, així que no podràs parar de llegir. Tot comença quan Lady Flipa, una famosa influencer de la qual ja no es parla per alguna raó estranya, presencia una persecució de cotxe que acaba amb un Opel Insígnia saltant pel penya-segat. La jove intenta ajudar la conductora accidentada però ai, potser no ho hauria d’haver fet...

Balada de la frontera, d’Ivan Carbonell

Si, en canvi, vols fer el viatge a les profunditats ferotges del nostre territori, el teu llibre és Balada de la frontera. Si J. R. R. Tolkien o George R. R. Martin foren valencians, es dirien Ivan Carbonell. La diferència entre els mons d’aquells i el d’aquest és que Carbonell no necessita inventar un escenari, perquè ja el tenim ací: la Corona d’Aragó en el segle XIV. La resta, com una llegenda, beu de la realitat històrica però s’enfila cap al fantàstic com el vol d’un drac d’ulls de glaç. Perquè ací, temps era temps, els dracs ens sobrevolaven, les bruixes poblaven els boscos i una companyia de cavallers es jugava la pell en un moment en què res no semblava segur.

Janowitz, de Macip Garzón (pseudònim de Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón)

No tinc la convicció que Janowitz siga la destinació de vacances ideal si busques pau i tranquil·litat. Potser, en tot cas, com a lloc exòtic? Des de no fa gaire temps, els rius no hi mouen l’aigua. La vegetació sembla esquivar la tecnologia en angles absurds. I, a més, una epidèmia de ceguesa i al·lucinacions hi assetja una part important de la societat. Mentre tot això ocorre, a l’edifici emblemàtic de la Pagoda s’hi genera un camp d’energia que atreu la multitud. Per això, paga la pena que et faces una idea del que passa a la ciutat des d’un punt de vista coral. Segueix les passes a un periodista esmolat, una tinent estricta, algú que intenta desxifrar un codi, una metgessa soferta, un poderós responsable polític, una nena petita de cabells color porpra, el líder d’una secta, un rebel antisistema i una sàvia excèntrica. Potser així podràs treure’n l’entrellat. Només un avís: vine respirat de casa.

La nit porpra, d’Imma Monsó

Ara sí: si el que vols és pau i tranquil·litat, el teu lloc és Pausa da Longa. O això diu tota la publicitat que el Gus, estudiant de periodisme en pràctiques, és capaç de trobar. El Gus no vol viatges enllaunats en un hotel luxós i animals de safari que fan postures mentre treus la càmera, ni tampoc llocs empastifats de turistes que tenen més de decorat que d’espai d’interès. Si sempre hauries volgut fer un viatge a Terabithia, Sildàvia o l’Atlàntida tindries en Gus un company no sols excel·lent, sinó completament bolcat a trobar la manera d’arribar-hi. I Pausa da Longa és un d’aquests paradisos literaris que l’atreuen sense remei. Entre altres raons, perquè tothom que hi ha anat no n’ha tornat: deu ser que la gent hi és tan feliç que no hi ha raons per tornar-ne. No?

Com evitar el jet lag

Després de qualsevol viatge sempre queda una sensació de buit que només hi ha dues maneres de resoldre: acostumant-se a la vella rutina o emprenent-ne un altre. Si optes per la segona opció i després d’aquestes lectures encara en vols més, potser pots passar la calor amb els “Cinc clàssics juvenils per emportar-te a la platja” que et recomanava fa uns dies. Bon viatge!