‘Dolça introducció al caos’, de Marta Orriols: Vull tenir fills? Vull ser mare?

per Lourdes Toledo

Narrativa

Marta Orriols
Marta Orriols | Manolo García

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Decidir no ser mares i construir la vida d’una altra manera és una opció més, com a dones. Qui pot assegurar que el fet de ser mare ompli i compensa una dona més que qualsevol altra cosa? Fins a quin punt, i a quin preu?

L’escriptora mexicana Guadalupe Nettel –que tracta sovint de la maternitat en la seua literatura– deia recentment: «moltes dones de la meua generació van decidir no tenir fills i demostraren que es pot tenir una vida absolutament plena i molt lliure».

La maternitat és una responsabilitat aclaparadora, una demanda brutal i exigent, i en alguns casos un risc biològic i un esforç econòmic que acaben asfixiant. Sobre aquesta qüestió reflexionen Katixa Aguirre en la seua novel·la Las madres no, l’assagista xilena Lila Meruane en Contra los hijos, l’escriptora i periodista Júlia Bacardit, en El preu de ser mare, i last but not least, Marta Orriols en la seua darrera novel·la Dolça introducció al caos, publicada per Periscopi, a l’igual que Aprendre a parlar amb les plantes, que fou guardonada amb el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2019.

Vull tenir fills? Vull ser mare? És una pregunta que les dones, si les condicions biològiques i socials els ho permeten, es fan en algun moment. La vida és sempre una successió de decisions, i la de les dones potser encara més. Tothora cal escollir, i sovint les dones decideixen amb cert temor de ser jutjades o valorades segons cada gest. Triar, però, no té perquè ser trair. Triar és un dret i, sobretot en aquest cas, un signe de salut mental i emocional, de progrés individual i col·lectiu.

Periscopi (2020)

Vull tenir fills? Vull ser mare? Aquesta és la pregunta que es fa la Marta un cop s’assabenta que està embarassada del Dani, la seua primera parella estable.

La Marta i el Dani ronden la trentena, viuen junts, projecten el seu futur des d’un present ple de possibilitats, s’estimen i tenen feina, encara que podrien i voldrien millorar-ho. Fa no res que han llogat un pis junts a Barcelona. Objectivament les condicions no són dolentes. Però la Marta, que treballa com a reportera gràfica, viatja sovint per raons de feina, i ser mare significaria renunciar-hi. El Dani, per la seua banda, feineja majorment des de casa...

Tot això s’esquerda quan la Marta queda embarassada i li comunica al Dani que vol avortar. A partir d’aquell moment l’autora ens capbussa en un mar de contradiccions, dubtes i indecisions

Comparteixen pis, gos, gustos i amistats, moltes de les quals ja han format una família. Biològicament ells també s’han fet grans, però sembla que allargassen una dolça joventut... «Encara caminaven pels carrers amb aquella necessitat d’acostar-se molt l’una a l’altra. Es reien de l’estampa que formaven abraçats, el braç d’ell envoltant la cintura d’ella, la figura contundent que dibuixaven, les mans agafades amb urgència, l’alegria líquida i el desgavell de cames i peus mirant d’adaptar-se a la marxa conjunta. Fumaven tots dos. Els cigarrets a les mans afegien un punt més de complexitat en aquell caminar junts, les rialles entre volutes de fum i aquella condició indestructible de qui se sap enamorat».

Tot això s’esquerda quan la Marta queda embarassada i li comunica al Dani que vol avortar. A partir d’aquell moment l’autora ens capbussa en un mar de contradiccions, dubtes i indecisions d’una parella i dels dos individus que la formen, a través de les seues emocions.

Les seues pulsions més íntimes, els desitjos, les frustracions, els dubtes... Tot aflora de sobte i simultàniament. La Marta sap que ser mare canviaria, capgiraria la seua vida personal i professional, i tampoc no té gens clar que siga aquest el seu desig com a dona. El Dani, que va perdre el pare quan era un xiquet de cinc anys, pensa que a través de la paternitat podria compensar el dolor i el buit ocasionat per aquella pèrdua.

I mentrestant, en la vida i en la novel·la, caminen junts, però divergents. Els dies transcorren, s’acosta la data de la intervenció per a interrompre l’embaràs, la pressió augmenta i hi ha moments en què sembla que tot es trencarà. Els seus passats reprenen força en el relat: comptes pendents, conflictes personals per resoldre, frustracions punyents... Saben que potser no busquen el mateix, però s’estimen i es valoren l’un a l’altre i fins a aquell moment no havien sentit res de semblant cap dels dos. El que encara no saben és si seran capaços de salvar allò que tenen renunciant a allò que, de moment, no tindran.

Aquest estira i arronsa pel qual transiten tots dos a la deriva i un final una mica obert, és l’essència de Dolça introducció al caos, una trama, m’arriscaria a dir, massa dilatada en l’espai i el temps

Cap al final de la novel·la la tensió arriba al seu punt àlgid i quan sembla que tot esclatarà i cadascú marxarà pel seu costat, arriba una vida nova lluny de Barcelona que, també de moment, els salvarà: aquella oportunitat que la Marta tant cobejava i esperava, una vida professional a Alemanya i alhora trobar una zona neutral, el punt zero des d’on poder començar de nou tots dos.

Aquest estira i arronsa pel qual transiten tots dos a la deriva i un final una mica obert, és l’essència de Dolça introducció al caos, una trama, m’arriscaria a dir, massa dilatada en l’espai i el temps. A voltes fa la sensació que la història és una goma elàstica que ha cedit i perd força. Potser un relat –més que una novel·la– hagués pogut causar el mateix efecte, o millor encara.

Això sí, amb Dolça introducció al caos –títol d’una cançó del grup de rock Extremoduro, i fabulosament manllevat per a l’ocasió– Marta Orriols ha posat el dit en la nafra, perquè a les dones els dol i pesa encara avui decidir sobre el seu cos i les seues vides, un dret adquirit fa a penes quatre dies, i encara... Aquesta és l’ànima d’una novel·la que, tret de moments puntuals, està resolta amb bon ritme i tensió.