Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

La representativitat sociològica dels personatges no està renyida, però, amb la seua credibilitat psicològica

Els qui diuen que la Guerra Civil és un tema esgotat, que ja hi ha massa novel·les sobre el tema, que res més d’interés o trellat se’n pot extraure, tenen en la darrera novel·la de Jordi Botella una refutació contundent, incontestable. Primer, perquè el de la Guerra Civil i les seues perverses seqüeles, que enverinen encara la democràcia espanyola, no és un tema qualsevol: és el tema, el drama col·lectiu que ens constitueix com una societat encara mancada; i segon, perquè el més important en literatura no és el tema, sinó la manera de contar-lo, la mirada, o siga l’estil de l’escriptor. I el de Jordi Botella en Metralla és d’una singularitat i qualitat extraordinàries, èpic en la concepció global, i poètic en les formes. La seua proposta defuig el relat de cap fet concret encara desconegut –dels molts que resten encara per descobrir– tot optant per una visió panoràmica i col·lectiva, arriscant-se, i aquest és el seu gran mèrit, en perspectives i analogies sorprenents, que tot sovint posen en relació la conducta humana amb el món animal o vegetal: «El fracàs s’enganxa com una llepassa, i en sotsobrar la primera fitxa que corona la torre, se’n van a terra totes les altres. El fracàs encoratja l’adversari; és una sangonera d’aquelles que habiten les séquies, sacsejant el seu cul rumbaire grimpa per la sang calenta, s’unfla com els budells de la matança i acaba gangrenant els òrgans que caldria tallar per tal d’evitar que els paràsits i la infecció multipliquen els efectes i corquen el cor de l’afectat amb els seus tentacles» (p. 168-169).

El pensament analògic es reflecteix també en la concepció circular de la historia, que li permet associar, per exemple, l’expulsió dels moriscos amb la dels republicans exiliats, o establir concomitàncies entre Juli César i Franco, units tots dos per la lògica última dels abusos del poder i la supèrbia dels vencedors. Jordi Botella assaja a Metralla un tractament molt lliure del temps narratiu, que a la manera del darrer Jaume Cabré aboleix les distàncies cronològiques entre les diferents trames, espais i personatges, instaurant una mena de present absolut que l’agermana amb els relats mítics. Aquesta exigent opció estètica demana una lectura atenta, a l’alçada de l’esforç esmerçat per l’escriptor, tot i que la densitat de l’estil s’atenua per la brevetat dels capítols, que permeten al lector trencar l’alé.

un tractament molt lliure del temps narratiu, que a la manera del darrer Jaume Cabré aboleix les distàncies cronològiques entre les diferents trames, espais i personatges, instaurant una mena de present absolut

La bellesa i originalitat de l’estil no ens ha de fer perdre de vista, però, la referencialitat de la novel·la. Metralla és, ja ho hem dit, una novel·la sobre la Guerra Civil, més en concret, sobre el darrer any de la contesa, i l’aborda amb voluntat totalitzadora. La diversitat dels personatges que posa en circulació permet a Jordi Botella explorar tant la geografia essencial del conflicte bèl·lic –la Batalla de l’Ebre, els bombardejos d’Alcoi i la creació de l’Hospital Sueconorueg, els actes finals de la república a la Posición Yuste i al port d’Alacant, l’exili, les darreres escaramusses dels maquis…–, com d’altres episodis no tan coneguts, com ara els darrers dies de la línia defensiva de la Serra d’Espadà, l’últim conat de resistència de les forces republicanes abans de la caiguda de València. La complexitat ideològica i política subjacent hi és també profusament tractada –amb l’enfrontament entre comunistes i anarcosindicalistes en primer terme, emmarcades dins del conflicte que esquinçà el govern de la República en els darrers mesos d’existència–, així com la vida quotidiana de la rereguarda, amb epicentre a Alcoi i rèpliques diverses a les ciutats de Castelló i València. La representativitat sociològica dels personatges no està renyida, però, amb la seua credibilitat psicològica, tot i que en alguns casos, com en el de la infermera Rosalia Albiach, es fregue la inversemblança.

Siga com siga, amb Metralla Jordi Botella ha reeixit a insuflar nova vida a l’inesgotable tema de la Guerra Civil, tot creant una obra perdurable, destinada a esdevenir un clàssic contemporani. El temps ho dirà.