De com l’increïble es fa realitat: ‘Jo he servit al rei d’Anglaterra’, de Bohumil Hrabal

per Lourdes Boïgues

Narrativa

Bohumil Hrabal
Bohumil Hrabal

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Al llarg de la vida, som testimonis de moltes coses estranyes i, cada cop, més se’n fan realitat. Actualment, una d’aquestes meravelles és veure persones llegint llibres al metro, de bon matí, de camí al treball. Jo en soc una, però no hi compte. En canvi, fa uns mesos que coincidisc amb una altra dona lectora. Doncs bé, un dia ens vam preguntar respectivament quina obra estàvem llegint. Ella em va recomanar ferventment el seu llibre i heus ací que la meravella es va fer realitat. El fervor literari d’una desconeguda em va despertar tal curiositat que l’endemà vaig comprar l’obra recomanada i els dies següents me la vaig llegir al metro. Resulta o no extraordinari?

sorgit de la misèria, no es rendeix mai a les dificultats, ni tan sols les reconeix com a tals. Amb la seua aparent candidesa i una ambició reconeguda (ser milionari), Díte s’afanya i prospera

La primera qüestió que em va cridar l’atenció d’aquest llibre va ser l’autor, Bohumil Hrabal. Aquest escriptor txec (1914-1997) va estudiar Dret però mai va exercir cap professió directament relacionada amb la seua carrera universitària. Per contra, dels molts i variats oficis que sí que va practicar, van sorgir les idees que inspirarien les seues millors obres. Va començar a publicar l’any 1963 i poc després les autoritats soviètiques li ho van prohibir. Per sort, ni la seua ment ni la seua mà s’aturaren. Així doncs, la fama de Hrabal ha sigut reconeguda mundialment amb guardons de prestigi.

Jo he servit al rei d’Anglaterra va ser traduïda al català per l’editorial Grup 62. L’encarregada de traslladar el text txec al nostre idioma fou Monika Zgustova, amiga de l’autor i que, no solament tradueix, sinó que també és una magnífica escriptora. Per descomptat, la seua feina és impecable i jo imagine que la versió catalana no té res a envejar a l’original. Ella explica que la traducció es va fer a partir de la primera edició.

Grup 62 (2014)

Una altra característica que vaig endevinar en posar-me a llegir el llibre, va ser que no es tractaria d’una obra senzilla, de les que m’empasse d’una tirada i pel simple gust de llegir. El llibre es mereixia una especial atenció i reflexió, ofrenes que li he dedicat gustosament. He de dir que el fet de llegir en metro no m’ho va impedir.

Jo he servit al rei d’Anglaterra sembla una cosa i és una altra. D’entrada, pareix simplement el monòleg d’un personatge que va pujant de categoria social i laboral en el món de l'hostaleria gràcies al seu enginy. Però, a mesura que transcorre l’argument, comprovem que hi ha més. Com repeteix l’autor per boca de Jan Díte, les coses més increïbles es fan realitat. Perquè la sort o dissort del personatge l’acompanyen tothora sense que puga ni deistge controlar els capricis del destí.

episodis hilarants, moments de gran amargor i altres en què no saps si riure o plorar. Literalment. Això és el que més enganxa a la lectura del llibre: la sorpresa, l’estupor, la incredulitat...

La història del cambrer de Praga, Jan Díte conté episodis hilarants, moments de gran amargor i altres en què no saps si riure o plorar. Literalment. Això és el que més enganxa a la lectura del llibre: la sorpresa, l’estupor, la incredulitat... No t’esperes mai el que li passarà a Díte, perquè imagine que ni el mateix autor ho preveia quan escrivia. Heus ací la mestria de Bohumil Hrabal: deixar-se portar pel fat del seu personatge, fluir amb ell.

És fàcil estimar aquest cambrer xicotet i poc atraient que, sorgit de la misèria, no es rendeix mai a les dificultats, ni tan sols les reconeix com a tals. Amb la seua aparent candidesa i una ambició reconeguda (ser milionari), Díte s’afanya i prospera sense aixafar ningú al seu pas. Mentrimentres, la humanitat viu els esdeveniments més dramàtics del segle XX: la pujada del nazisme, la Segona Guerra Mundial, la resistència, la caiguda de Hitler i l’arribada del comunisme al centre d’Europa. Ningú s’escapa al remolí imparable de la Història, Díte tampoc, però d’una forma o d’altra sempre sobreviu i, fins i tot, en trau profit.

Per tot açò que he exposat, Jo he servit al rei d’Anglaterra podria catalogar-se com una obra del gènere picaresc i humorístic de l’estil d’El Lazarillo de Tormes o El Buscón, però també té molt de quixotesca. Perquè rere les situacions al·lucinants, les anècdotes absurdes i els personatges extravagants, els patiments insòlits i les alegries amargues de Jan Díte, hi ha un fons de denúncia no moralista, que ha de descobrir el públic. A l’autor no li cal alliçonar-nos de forma explícita.

la pujada del nazisme, la Segona Guerra Mundial, la resistència, la caiguda de Hitler i l’arribada del comunisme al centre d’Europa

D’altra banda, també em resulta original l’estructura de l’obra. La trama es divideix en cinc parts. Cadascuna d’elles té un títol i adopta la forma d’una etapa de la vida de Díte, que ell mateix narra verbalment a un públic molt proper. En aquest sentit, totes comencen i acaben de la mateixa manera: «Escolteu bé el que us explicaré ara» i «En teniu prou? Doncs per avui plego» (excepte en la darrera, en què plega de debò). En totes les parts, el protagonista es meravella de com les coses increïbles poden fer-se realitat. A parer meu, en la darrera etapa l’autor es manifesta i comença a controlar el seu personatge indòmit. Aleshores Díte es resigna de forma sublim a la gran veritat. Per més que hages servit el rei d’Anglaterra o l’emperador d'Etiòpia, és la vida qui et serveix el plat final del festí on tots estem convidats.

En conclusió, a més del gaudi personal, el llibre m’ha aportat la convicció que em queden molts grans autors i autores d’arreu del món per descobrir. Perquè si Bohumil Hrabal m’ha fet riure i emocionar gràcies a una casualitat, és que encara no s’han fet realitat totes les coses increïbles que em depara la vida.