Tres vides i un sol camí: ‘La raó s’escampa en l’aigua’ de Mari Carme Arnau

per Alfons Navarret

Narrativa

Maria Carme Arnau i Orts
Maria Carme Arnau i Orts
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La vida sol ser un camí amb un únic sentit, que fem sovint a les palpentes, i bona part d’aquesta afirmació es pot comprovar perfectament a la darrera obra publicada per la nostra autora, Mari Carme Arnau, que ha fet el salt, des d’una llarga i exitosa trajectòria en el camp de la poesia, a la novel·la i que ha aconseguit dur a terme aquest repte sense caure en la típica novel·la poètica, sinó que ha sabut crear les atmosferes necessàries i el ritme adient que la narració exigia.

una obra que podrem llegir com un calidoscopi on els personatges ens mostren els seus valors més personals, la seua mirada més íntima, però també ens demostren que són capaços de l’entrega i de fer front a l’adversitat

El primer que ens crida l’atenció, després d’una lectura atenta, és que l’obra crea un mosaic bellament estructurat, centrat al voltant de les protagonistes, uns personatges que anirem coneixent i acompanyant a través d’aquesta extensa obra, i que ens permetran viatjar cap al cor d’un continent tant ignorat com menystingut i explotat durant segles per la cultura occidental, que se l’ha mirat principalment com a objecte de desig o com a mer element exòtic i decoratiu on poder anar de vacances per fotografiar animals que ja quasi només coneixem a través dels documentals del National Geografic. Lluny, molt lluny, està aquesta obra d’una visió que ha deixat al marge precisament els seus protagonistes, els africans i, en aquest cas, el kenyans.

I això ha estat un dels reptes principals als quals s’ha hagut d’enfrontar Arnau a l’hora de fer creïble aquesta història que implica un camí de retorn als orígens i també una reivindicació de les arrels, cosa a què ens ha acostumat, en el vessant poètic, la nostra autora, que sovint amara els seus llibres de poesia d’una capa humanista i de pensament que, malauradament, no està molt de moda en la poesia catalana actual...

Per assolir el repte en aquest llibre, especialment important en tant que la primera part té com a protagonista una ciutadana de Kenya, l’autora ha hagut d’aconseguir una mirada gairebé enciclopèdica de la vida, la història, les tradicions, la gastronomia d’aquesta part del continent africà, i més important encara, ens ho ha sabut transmetre sense que es notara massa, sense caure en la tendència natural a fer-nos una lliçó acadèmica de la vida en un continent tant allunyat de la nostra vida quotidiana, cosa que era fonamental si preteníem entendre el seu estil de vida i la seua forma d’entendre el món, que resta a anys llum de la lamentació perpètua dels ciutadans occidentals i rics: la vida no és allò que podem acumular al banc, o no només això, sinó el conjunt de vivències compartides en un dia a dia que, sovint, no ens garanteix arribar a l’ancianitat, bé per circumstàncies econòmiques, climàtiques o geopolítiques.

Un altre element característic de la novel·la és el seu enllaçament sòlid entre les tres històries, fet que ens permet aprofundir més en la psicologia de les tres dones que les protagonitzen: amb Kioni, entrarem en la vida quotidiana d’una societat marcada per les explotacions estrangeres, pel latifundisme i per les relacions socials entre els natius i els colons, que sempre tenen les terres més productives i viuen molt per damunt de la major part de la població del país, la qual es veu condemnada a una economia de supervivència i a patir també les conseqüències del fanatisme integrista com a mals col·laterals.

la primera part té com a protagonista una ciutadana de Kenya, l’autora ha hagut d’aconseguir una mirada gairebé enciclopèdica de la vida, la història, les tradicions, la gastronomia d’aquesta part del continent africà

Amb tot, Kioni serà una privilegiada i tindrà la protecció dels colons que gairebé la tractaran com una protegida i li permetran d’accedir a una formació superior que la durà a viure a Anglaterra, contra l’oposició familiar, i a treballar d’infermera un colp tornada a terres africanes, fet que remarca el caràcter social i el pensament ferm d’aportar a la societat el possible per tractar de millorar-la, molt lluny d’una mirada egoista i centrada en la prosperitat personal, atés que Kioni no refusarà treballar en la sanitat pública, amb les greus limitacions que el sistema hospitalari del país pateix, en lloc d’optar pel sistema privat, en mans de les elits del país.

Serà en aquest punt on entrarà la segona protagonista, Núria, que hi arribarà, quasi de rebot, tocada espiritualment i profunda d’un desengany sentimental, però amb uns valors humans que se li acabaran despertant, i que la duran a Kenya per treballar com a col·laboradora d’una ONGD. I és paradoxal que aquest viatge fos la segona cara d’una moneda d’una jove que a penes sabia res més que mirar-se el melic i que no acaba d’entendre que el món no estiga condicionat a la seua felicitat personal.

el seu enllaçament sòlid entre les tres històries, fet que ens permet aprofundir més en la psicologia de les tres dones que les protagonitzen

Amb els incidents que li acabaran ocorrent entrarà en joc el tercer gran personatge, la Raquel, que esdevé un alter ego de Núria, una mica com la seua companyona d’aventures i confessions, i que haurà de traslladar-se urgentment al país per tractar de gestionar una situació que s’haurà tornat força complicada. Però de la seua mà, la història prendrà encara uns vols d’una major alçària, atés que tota història sempre té tantes versions com mirades la pateixen. I a través de trencaments temporals acabarem coneixent la veritat d’alguns elements fonamentals per acabar d’entendre unes vides que l’atzar, o simplement la vida, s’haurà encarregat de lligar.

En definitiva, una obra que podrem llegir com un calidoscopi on els personatges ens mostren els seus valors més personals, la seua mirada més íntima, però també ens demostren que són capaços de l’entrega i de fer front a l’adversitat. Un gran encert de Mari Carme Arnau, amb la qual obtingué el premi de narrativa d’Alberic, que permetrà al lector ser testimoni de primera mà del drama d’una societat i d’un continent que ha pres la paraula supervivència com a mantra, sense renunciar mai a la felicitat de viure. Una obra que podem considerar com un gran debut de l’autora en el terreny de la narrativa i que no decebrà els seus lectors i, alhora, una oportunitat per viatjar a l’univers de l’Àfrica subsahariana per conéixer-lo una mica més en detall i aprendre a valorar-lo i, per què no, a estimar-nos-el com es mereix.