‘Junil, a les terres dels bàrbars’, de Joan-Lluís Lluís
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
Quan t’arriba un llibre de Lluís entre les mans, mai saps amb què et trobaràs. És l'únic escriptor en llengua catalana contemporani que se passeja en diverses èpoques, estils, i amb realitats tan diferents. Publica per primera vegada a Club Editor, i d’ara endavant, reeditaran Ulls de Sorra (que us recomano en particular), El dia de l’ós, i Les cròniques del Déu coix.
Ja feia tres anys que l’escriptor de les terres més septentrionals del nostre país ens feia esperar per una nova novel·la. Després del premi Sant Jordi, amb Jo soc aquell que va matar Franco (Proa, 2019), arriba Junil, i els seus companys de viatge, a les terres dels bàrbars.
Junil viu en una societat d’esclaus, ara fa 2000 anys, a l'època romana, en una zona fronterera, tot i que l'època i el lloc no són indispensables. Aquesta no és una novel·la històrica
Una novel·la d’aventures, amb capítols curts i ritmats, que quasi es poden llegir com a càpsules. Però una novel·la també de reflexió sobre la força de la paraula (a través de la literatura, la poesia, la traducció i l’escriptura), sobre l’exili, la supervivència.
És la llengua i la literatura, en totes les capes socials, que són homenatjades i imprescindibles perquè els personatges vagin avançant cap a una suposada llibertat: lectura dels clàssics, del que ens envolta a través del bibliotecari esclau Lafas, els contes de la vora del foc, amb la importància de la imaginació i de la transmissió oral, el concepte d’anomenar els objectes, i d’escriure’n els noms i la traducció que és absolutament necessària per la supervivència de la colla a mesura que van creuant diversos pobles i les seves llengües respectives. La llengua sempre ha estat present en les novel·les de Lluís, però a Junil a les terres dels bàrbars hi és cabdal.
Junil viu en una societat d’esclaus, ara fa 2000 anys, a l'època romana, en una zona fronterera, tot i que l'època i el lloc no són indispensables. Aquesta no és una novel·la històrica, tan sols uns elements bàsics ens permeten ubicar-nos. De fet la sola referència és Ovidi, que sabem que va morir als primers anys del primer segle després de Crist. Ovidi és un motor per a Junil, n’és una admiradora, i s’hi fan constants referències a ell i a les seves obres, però mai hi apareix.
Una novel·la d’aventures, amb capítols curts i ritmats, que quasi es poden llegir com a càpsules. Però una novel·la també de reflexió sobre la força de la paraula (a través de la literatura, la poesia, la traducció i l’escriptura), sobre l’exili, la supervivència
La noia, molt jove, es rebel·larà contra el seu destí. Filla d’un llibreter poc escrupolós, que la menysprea, farà servir la força de les paraules. I és que la poesia pot matar, i de fet passarà. Concretament, serà el punt de partida de la fugida, però Junil ho farà sense tenir consciència del que provocarà aquest fet. Els qui esdevindran els seus companys de viatge Lafas, l’esclau bibliotecari, Tresdits, l'esclau copista de la llibreria, i Dirmini l’antic gladiador, que seran més protagonistes que Junil en certs moments de la història, prendran la decisió arriscada de fugir. Una escapada on s’aniran aglutinant molts altres personatges importants, cap al país dels alans, una terra lliure d’esclaus.
Al final de la novel·la, hi trobareu una breu descripció de tots els personatges que hi apareixen, ens permet tenir complements que fins i tot no apareixen, per acabar d’entrar en el món de la colla que travessa les terres dels bàrbars.
Si Lluís ens ha fet esperar per la nova novel·la, no ha pas deixat de ser productiu. Els invisibles (L’Avenç, 2020), és un recull d’articles sobre la relació de l’autor amb la llengua. Ve a ser una perfecte radiografia sociolingüística de Catalunya Nord, on els invisibles sem els nord-catalans. Aquest llibre va néixer el 2018 en els escrits mensuals de l’autor com a escriptor convidat a la revista L’Avenç. Però la gran sorpresa va ser la publicació de Salives (Cafè Central / Eumo, 2021), on l’autor debuta en poesia amb un viatge explorador del desig.