Cent anys fent llibres. Publicacions de la Universitat de València està d’aniversari

per Juli Capilla

La roda del temps

Claustre de la Nau | Arxiu UV
Claustre de la Nau | Arxiu UV

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El centenari de Publicacions de la Universitat de València (PUV) és una bona ocasió per donar a conèixer la realitat d’una «empresa» editorial que fa llibres de qualitat —universitaris, acadèmics, especialitzats, assagístics i de divulgació— des de fa dècades. Una dada impressionant que situa aquesta editorial universitària al capdavant en l’àmbit editorial valencià, estatal i universal. No debades, hui rep la Distinció de la Generalitat Valenciana com a «editorial pionera de la Comunitat Valenciana».

Amb el lema ‘100 anys fent llibres’, reflectit gràficament en un logotip dissenyat internament, les celebracions continuen aquesta tardor amb una sèrie d’activitats commemoratives a propòsit d’una editorial que és exemple públic i privat. No debades, molts serveis editorials universitaris s’hi han emmirallat, com també ho han fet les editorials privades. A més a més, els darrers anys s’ha guanyat el respecte i l’admiració de la societat i del públic lector i, per dir-ho en termes més prosaics, un lloc en el mercat. Els responsables de PUV han programat aquests mesos diversos actes de celebració del centenari: una exposició sobre la trajectòria de l’editorial, que s’inaugurarà el 26 d’octubre a l’edifici de La Nau; la publicació d’un llibre col·lectiu sobre la història i el moment actual de PUV; la confecció d’una peça audiovisual a partir d’una trentena d’entrevistes a protagonistes directes dels darrers quaranta anys d’història de l’editorial; l’organització de la XL Assemblea de la UNE (Unión de Editoriales Universitarias Españolas), que tindrà lloc a València entre els dies 18 i 20 de novembre, amb la celebració de la tradicional gala de lliurament dels Premis Nacionals d’Edició Universitària, i una sèrie de conferències i taules redones virtuals —i les darreres ja presencials— sobre l’edició que s’han dut a terme recentment, i que encara dura.

LOGO CENTENARI | Arxiu PUV

Un servei de publicacions al servei de la societat

La data inaugural d’aquesta editorial universitària valenciana se situa en l’any 1920, amb l’aparició dels Anales de la Universidad de Valencia. És aquesta publicació periòdica la que sistematitza l’activitat editorial de Publicacions de la Universitat de València, amb una activitat regular, programàtica i sense a penes interrupcions a partir d’aquell moment. La revista Anales, amb diversos volums anuals,contenia informacions estrictament universitàries com ara memòries acadèmiques, notícies sobre actes, resums de tesis doctorals i una gran diversitat de continguts.

Va ser a partir de l’autonomia universitària, a mitjan anys vuitanta, que l’activitat editorial, modesta, si més no, comença a perfilar-se amb la creació de la primera col·lecció amb voluntat de projecció més enllà de l’acadèmia: «Cultura Universitària Popular».

Va ser a partir de l’autonomia universitària, a mitjan anys vuitanta, que l’activitat editorial, modesta, si més no, comença a perfilar-se amb la creació de la primera col·lecció amb voluntat de projecció més enllà de l’acadèmia: «Cultura Universitària Popular». L’aleshores Servei de Publicacions estava a càrrec del catedràtic de Geografia Vicenç M. Rosselló, a qui succeí el professor Eugenio Portela. Va ser el professor Vicent Salvador, poeta i escriptor, que amb voluntat normalitzadora va assentar les bases, durant la seua direcció, d’una concepció editorial més moderna: sistematització dels contractes d’autoria, traducció, distribució, creació de noves col·leccions, establiment dels primers convenis amb editorials privades... I és que és també a finals de la dècada quan, a més del personal laboral de la impremta, comença a professionalitzar-se la plantilla i es creen les primeres places amb perfils tècnics editorials (editor/a, corrector/a i tècnic/a de màrqueting) que ocuparien des dels inicis Maite Simon i Elvira Iñigo. També en això, la Universitat de València va ser pionera. El camí estava obert i amb les successives direccions editorials de Manuel Ardit, Antoni Furió i Josep Lluís Canet, quedava garantit un guiatge intel·lectual i professional impagable.

Personal del Servei de Publicacions en les antigues instal·lacions del carrer de la Nau (Edel Serrano, David Martín, Ana Chillarón, Rafael Badía, Raquel del Río, M. Ángeles Olmos i Inma Mesa) | Arxiu PUV
Es tractava de revertir la inversió que la societat havia esmerçat en l’àmbit universitari en la mateixa societat d’origen. Calia divulgar el coneixement amb un tipus de llibre intel·ligible i alhora rigorós

Ja a les acaballes del segle XX, en marxa les commemoracions del cinquè centenari de la Universitat de València (1499-1999), s’incorporen a l’equip de PUV Gustau Muñoz i Vicent Olmos, persones d’una gran vàlua intel·lectual, que hi romandran fins a la seua recent jubilació. L’editorial pren volada i és que no podia quedar constrenyida a la producció merament acadèmica i docent. La mirada s’havia d’eixamplar envers un horitzó de més llarg abast, que satisfera estrats de població més o menys culta, no necessàriament universitària. Es tractava de revertir la inversió que la societat havia esmerçat en l’àmbit universitari en la mateixa societat d’origen. Calia divulgar el coneixement amb un tipus de llibre intel·ligible i alhora rigorós, fer-lo accessible al lector mitjà; comprometre’s cívicament a partir de l’estimulació del pensament crític i raonat.

Tot plegat, en contraposició a la barbàrie i a la desraó que, durant la Transició i encara a primeries del segle xxi, van malmetre la societat valenciana amb actuacions incíviques de caire clarament autoritari i feixista —el secessionisme i la catalanofòbia disfressats de valencianisme. No debades, Publicacions de la Universitat de València ha estat objecte en alguna ocasió d’atacs vandàlics perpetrats per energúmens virulents. Les pintades barroeres als aparadors exteriors de la llibreria en són una mostra fefaent i vergonyant. Aquestes accions incivilitzades, però, van ser, al cap i a la fi, anècdotes innòcues, perquè no van poder enterbolir, ni encara menys entrebancar, la immensa tasca que ha dut fins ara el Servei de Publicacions de la Universitat de València.

Pintades a La Llibreria de la Universitat (gener de 2006) | Arxiu PUV
No debades, Publicacions de la Universitat de València ha estat objecte en alguna ocasió d’atacs vandàlics perpetrats per energúmens virulents. Les pintades barroeres als aparadors exteriors de la llibreria en són una mostra fefaent i vergonyant.

Les edicions d’assaig i de divulgació són una prova ben eloqüent de la transcendència social de PUV. També les coedicions amb altres segells, privats (Afers, Bromera, Càtedra, Tirant lo Blanch...), públics (l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Institució Alfons el Magnànim...) i universitaris, també d’àmbit estatal. Però la projecció social de PUV no acaba ací. Ans al contrari, s’evidencia en els reconeixements públics assolits. A tall d’exemple, en 1996 li fou atorgat el Premi Cavaller Tirant de la Fira del Llibre de València per la promoció del llibre i la lectura. I, més recentment, la Fundació FULL va distingir PUV amb el Premi a la Trajectòria Editorial 2020, entre altres guardons i reconeixements a obres, traduccions, i col·leccions.

Més enllà dels nombrosos premis guanyats, és habitual la presència dels libres de PUV en diverses fires nacionals i internacionals i la participació en congressos, seminaris i encontres d’editorials. A Frankfurt, Guadalajara, Vilnius, Buenos Aires, Bucarest, Barcelona, Madrid, Saragossa, Granada... Un altre punt a destacar, pel que fa a la projecció en la societat, són les revistes. PUV és responsable de publicacions de gran volada intel·lectual. Així, L’Espill, fundada per Joan Fuster, i Pasajes, són revistes de pensament que tenen un gran prestigi. Com també en té Caràcters, fundada l’octubre de 1992 per Vicent Alonso, Vicent Berenguer, Josep Iborra i Vicent Raga, a la qual es van incorporar immediatament després Lourdes Toledo i Francesc Pérez Moragon. Amb l’aixopluc de PUV, Caràcters ha estat un referent inexcusable per a escriptors atents a la crítica i a la difusió literàries.

Participants en la presentació de novetats de PUV en una presentació presidida per la rectora de la UV (Antonio Ariño, Vicent Pons, Maria Ángeles Durán, Mavi Mestre, Romà de la Calle i Antoni Furió.

La passió per la tasca editorial

PUV compta ara com ara amb una plantilla de professionals que s’ocupen de tot el procés d’elaboració d’un llibre: recepció i selecció d’originals, correcció, disseny, maquetació, edició, promoció, comercialització, gestió, administració i venda en llibreria: física i virtual. «Va ser a principis dels noranta quan es van definir aquests perfils professionals», afirma Maite Simon, que porta trenta-tres anys, des de 1988, treballant al Servei de Publicacions de la Universitat de València. «En aquest sentit, va ser una autèntica revolució. Vam ser capdavanters en la creació ex professo d’un equip complet d’edició al si d’una universitat.» Cal dir també que, per bé que tenen un perfil funcionarial, es tracta d’uns professionals que no miren hores —en done fe perquè hi vaig treballar una temporada. La vocació és ferma i, més enllà del treball de despatx, s’impliquen en altres tasques no menys necessàries: presentacions de llibres, assistència a congressos, fires, encontres... La feina de l’editor no s’acaba mai.

Les editores Maite Simon i Amparo Jesús-Maria amb David Garcia Guzman, del departament de màrqueting de PUV | © Miguel Lorenzo

La cap d’edició de PUV, Maite Simon, recorda els canvis tecnològics dels darrers anys, que han estat vertiginosos. «Al anys vuitanta, al Servei de Publicacions hi havia una impremta i es feien tres o quatre llibres a l’any. Jo ja vaig conèixer els primers Macintosh, tota una revolució per a les tasques de producció editorial.»

D’això, en saben molt Inmaculada Mesa i Celso Hernández, que s’encarreguen de la maquetació i del disseny dels llibres de PUV, respectivament. Inma porta més de quaranta anys a PUV, des que en tenia díhuit. La seua trajectòria hi ha estat vinculada completament i recorda, somrient, com eren els seus inicis al Servei. «Era tot tan incipient... Jo vaig començar amb una màquina manual. Després, vam passar a l’elèctrica. Més tard, vam treballar amb la compugraphic. Era molt rudimentària perquè calia canviar-ne la configuració manualment per modificar el tipus de lletra, de redona a cursiva, per exemple. Fèiem les coses molt a poc a poc... Tallant els diferents components de la pàgina per poder-los passar a fotolits. Mire els llibres que fèiem fa trenta o quaranta anys i quasi em fa vergonya. Ara ho fem infinitament millor, però aleshores era el que hi havia. Era normal.»

Inma Mesa i Celso Hernández, responsables de disseny i maquetació de les publicacions | © Miguel Lorenzo

El disseny és la cara visible, l’estil, d’una editorial. En parla Celso, que s’encarrega de fer, amb les editores, les cobertes dels llibres i la cartelleria de cara a la promoció editorial. «Jo he estat molt autodidacta. Cal saber mirar. La intuïció, en el món del disseny, és fonamental. La combinació de colors i la configuració d’una pàgina és una cosa que cal saber veure. Es pot aprendre, però l’instint és fonamental. Jo vaig aprendre disseny amb la imaginació i l’ús de l’ordinador, de l’escàner i de la impressora, en un temps en què no existia formació universitària en aquest àmbit.»

Nosaltres no ens posem límits pel fet de ser una editorial pública. Mirem d’arribar al màxim públic possible a través dels mitjans tradicionals tot incidint en les xarxes socials i en els continguts audiovisuals

La qualitat és un tret distintiu de PUV. I això es palesa en la pulcritud dels seus llibres, que té a veure amb tot el procés editorial i amb tots els professionals que hi intervenen, inclosa la correcció, una de les tasques més difícils i alhora ignorades —fins i tot menystingudes—, i al mateix temps tan necessàries, que hi ha en aquest àmbit. Durant anys, hi va treballar Pau Viciano, que des de fa poc ha passat a ser professor d’Història Medieval de la Universitat de València. De la correcció a PUV, se n’encarreguen ara com ara Elvira Iñigo, en valencià, i David Lluch, en castellà. «Normalment, les persones més sabudes són les més respectuoses i agraïdes amb la nostra feina», diu Elvira. I, per contra, «els que més mancances tenen són, de vegades, els més agosarats». El llenguatge universitari, sobretot si és especialitzat, té una dificultat afegida que aquests professionals de la correcció salven amb rigor i alhora respecte a l’estil dels autors. «Com millor està el text, més respectuosa ets», opina Elvira. «Hi ha l’evidència que en valencià hi ha més problemes que no en castellà, per les raons sociolingüístiques que tots coneixem», afirma David. Per bé que, «en tots aquests anys s’hi constata una milloria, en valencià», hi afegeix Elvira. Per sobre de tot, hi ha una vocació pregona que passa per sobre les dificultats i els entrebancs que planteja la correcció. «Té un punt creatiu innegable», rebla David Lluch, finalment.

Despatx de correcció de PUV, amb Elvira Iñigo i David Lluch

Cronologia d’un procés de professionalització editorial

El treball a PUV era, com hem comentat, si més no al principi, molt artesanal, gairebé primigeni, fins que va començar la professionalització. «Hi ha una data clau, el 1943, quan s’aprova el decret de creació de tots els serveis de publicacions universitaris. La denominació era aleshores ‘Servicio de Publicaciones, Intercambio Científico y Extensión Universitaria’» assevera Maite Simon, responsable d’unes quantes col·leccions de l’editorial: Biblioteca Lingüística Catalana, Fonts Històriques Valencianes, Assaig, Encuadres, Cinc Segles, Honoris Causa, Paranimf, Estètica & Crítica, Sin Fronteras, Oberta, Acadèmia dels Nocturns, Educació, Nexus... Aquella va ser una data significativa, tot i que la vertadera configuració i desenvolupament seran més notoris a partir dels anys vuitanta. Més tard, es va aprofundir en aquest camí imparable per fer les coses bé i incidir en la societat. «Érem conscients que els llibres no es podien quedar en caixes. El 1987 es crea l’Asociación de Editoriales Universitarias Españolas (aleshores AEUE i actual UNE) i la Universitat de València en va ser membre fundadora. Comencem a relacionar-nos i a anar a fires, als primers Liber, per exemple, i a professionalitzar-nos. A mitjan anys noranta ens adonem que hem de servir la societat, que no som únicament una editorial de l’administració, sinó que volem tindre una projecció comercial, que els nostres llibres els volem al carrer.»

Mostra de catàlegs

«L’any 1995, sota la direcció de Manuel Ardit, a PUV comencem a participar amb caseta a la Fira del Llibre de València. I fem actes públics amb autors universitaris. És el moment també de creació de determinades col·leccions assagístiques de caire no estrictament acadèmic: Breviaris, Assaig, Biografies... Amb una atenció importantíssima a les traduccions i a la creació ex professo de revistes pròpies, que anaven més enllà de les revistes de departament, i amb un afany de projecció social evident: L’Espill, Pasajes i Caràcters. És també a mitjan anys noranta quan PUV entra en l’Associació d’Editors del País Valencià, fins al moment integrada només per editorials privades. Serà aquesta una relació enriquidora per a ambdues parts.»

Editores valencianes (AEPV). D’esquerra a dreta, Àfrica Ramírez, Maribel Marco, Concha Roncal, Carme Pinyana, Francesc Ferrer, Núria Sendra, Verònica Cantó, Maite Simon i Rosa Serrano. (1999) | Arxiu PUV

Amparo Jesús-Maria Romero treballa a PUV des del 2002. Primer, com a cap de màrqueting, i com a editora des de 2019. És, cal dir-ho, una veterana en l’àmbit editorial perquè va començar com a comercial a la mítica col·lecció de La Forest d’Arana, i després a Edicions Bromera. Col·leccions emblemàtiques com ara Història, Història i memòria del franquisme i Desarrollo territorial —totes tres distingides amb el segell de qualitat, una mena de certificat avalat per un comitè d’experts—, depenen del seu quefer i experiència en l’àmbit editorial. També Breviaris, Prismas, Biografías, entre altres. Jesús-Maria fa un balanç optimista pel que fa a la tasca que s’ha dut a terme durant les dues darreres dècades, i encara més enllà. I posa l’èmfasi, especialment, en la incidència social que ara com ara té PUV: «Jo crec que el que editem té molta projecció. La gent ja ens coneix. Saben que som de la Universitat de València i que fem llibres que poden interessar a moltes persones, més enllà del lector universitari. També a Barcelona som un referent. Hi ha llibreries com Laie o La Central que demanen les novetats de les nostres col·leccions.»

La gestió i difusió, imprescindibles

«Al anys vuitanta, al Servei de Publicacions hi havia una impremta i es feien tres o quatre llibres a l’any. Jo ja vaig conèixer els primers Macintosh, tota una revolució per a les tasques de producció editorial.»

Al principi d’aquest reportatge parlàvem de PUV com una «empresa», així, entre cometes. La paradoxa rau en el fet que es tracta d’una editorial que pertany a una universitat pública. Els criteris que s’hi apliquen, però, són quasi empresarials, d’optimització dels recursos i de recerca del legítim benefici. Un benefici, però, tot cal dir-ho, que no és únicament econòmic sinó també social. Lluís Miró, gerent de PUV, gestiona el pressupost i coordina l’àrea comercial de distribució i venda a la llibreria. «Em van contractar per fer funcionar PUV com si fora una empresa privada. Va ser tot un repte, doncs. I vaig aplicar-hi els mateixos criteris. Jo he de treure-li, a priori o a posteriori, rendibilitat a l’empresa. I això passa per optimitzar recursos i controlar els costos de producció a través de pressupostos.» Amb tot, l’aparell de la gestió administrativa pública té uns engranatges sovint mancats d’oli però amb un deure inexcusable de transparència i eficiència. I amb un catàleg històric tan extens i un ritme de producció tan elevat és fàcil deduir que amb els milers de documents que es gestionen anualment en l’administració de l’editorial (pressuposts, factures, documents comptables, liquidacions i contractes d’autories, convenis, vendes, etc.) el personal dedicat està ben entretingut.

«Tot va començar perquè Antoni Furió, aleshores director de PUV, va veure que als Estats Units les editorials universitàries tenien llibreria pròpia i va voler implantar aquest model ací»

La llibreria, al capdavant de la qual està Javier Crespo, amb el recolzament d’Ana Poves, és una finestra i una porta obertes a la societat valenciana. Enclavada en el campus de la Universitat de València, ben a prop de l’Avinguda Blasco Ibáñez, té una oferta de llibres universitaris més que generosa. Només cal entrar-hi per comprovar com d’atapeïts estan els prestatges, a caramull de novetats i títols de fons. No només de llibres propis, sinó de totes les universitats de l’Estat. Es va inaugurar en desembre de 2003. «Tot va començar perquè Antoni Furió, aleshores director de PUV, va veure que als Estats Units les editorials universitàries tenien llibreria pròpia i va voler implantar aquest model ací.» «La diferència amb una editorial comercial, quant a distribució, és que les universitats ens abasteixen de llibres. És a dir, treballem directament amb les editorials universitàries.»

La Llibreria de la Universitat
«La gent coneix la llibreria. Els últims anys hem notat, però, una davallada en les vendes provocada per la irrupció del llibre electrònic i els canvis d’hàbits lectors. No ha estat una davallada significativa, però sí constatem un estancament.»

La llibreria té una clientela universitària, però no únicament. En simbiosi amb l’editorial, organitza presentacions i posa en marxa diverses iniciatives promocionals, també mitjançant l’acurada presentació dels aparadors, que intenten mostrar la pluralitat dels fons editorials que s’hi comercialitzen. «La gent coneix la llibreria. Els últims anys hem notat, però, una davallada en les vendes provocada per la irrupció del llibre electrònic i els canvis d’hàbits lectors. No ha estat una davallada significativa, però sí constatem un estancament.»

En aquest àmbit de la dinamització i difusió dels llibres de PUV, a més de la llibreria, hi ha un departament sobre el qual recau una gran responsabilitat, el de màrqueting, que durant tant de temps va dirigir Amparo Jesús-María Romero. Ara hi és al capdavant David Garcia Guzman, i hi treballa també com a tècnica Lucía Collado. El treball que fan no es diferencia gaire d’una editorial comercial, almenys pel que fa a la difusió. «Nosaltres no ens posem límits pel fet de ser una editorial pública. Mirem d’arribar al màxim públic possible a través dels mitjans tradicionals tot incidint en les xarxes socials i en els continguts audiovisuals. Si de cas, com que sabem que els nostres llibres no seran mai best-sellers i que solen atendre matèries específiques, ens treballem les campanyes de promoció tenint en compte aquestes característiques. Contrastem aquesta especificitat amb una oferta amplíssima, atès que tenim un catàleg generalista, molt variat, que pot satisfer les necessitats d’usuaris ben diversos.»

I tot plegat sota la direcció, des de febrer de 2020, de Teresa Ferrer, catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de València i doctora en Filologia Hispànica per aquesta universitat. Es tracta de la primera dona que ha dirigit el Servei de Publicacions de la Universitat de València. [Com que mereix un apartat a banda, anunciem als lectors la publicació d’una entrevista pròxima en aquest mateix periòdic.]

El futur de l’edició (i dels llibres)

Ja sabem que les innovacions tecnològiques i digitals han transformat per complet el món editorial. De fet, han capgirat la manera de treballar i també la d’arribar al públic. Les tirades són cada vegada més baixes, fins al punt que, en ocasions, els llibres no s’imprimeixen o es fan tirades sota demanda. «L’Open access és fonamental en aquesta projecció, de servei de continguts oberts als investigadors. A major projecció major impacte, que, al capdavall, és el que valoren les agències avaluadores. L’e-book s’hi imposa també, com més va més clarament. Hi ha molta demanda digital per a determinats continguts. A poc a poc es va perdent el valor del llibre tradicional. M’agradaria que pogueren conviure amistosament els dos formats», afirma Maite.

«L’e-book s’hi imposa també, com més va més clarament. Hi ha molta demanda digital per a determinats continguts. A poc a poc es va perdent el valor del llibre tradicional. M’agradaria que pogueren conviure amistosament els dos formats», afirma Maite

Celso és encara més dràstic: «Veig el futur del llibre molt compromès. Anem cap a una devaluació del llibre en paper. Nosaltres encara, però les noves generacions no aprecien el valor de l’edició tradicional. Van als continguts, per damunt de tot. I si valoren l’estètica d’un llibre —que ho fan, perquè els prefereixen atractius i interactius—, es decanten clarament pel format electrònic o digital.»

Amparo, en canvi, troba que s’hi pot donar una convivència amable entre el llibre electrònic i el llibre en paper. «No depèn tant del tipus de llibre com de com s’encara a la lectura cadascú. Hi ha gent que encara té aquesta concepció romàntica de fullejar els llibres, tocar-los, fins i tot olorar-los. Em fa la sensació que hi ha un tipus de lectura relaxada que demana el paper. És evident, però, que els joves estan molt més digitalitzats que no nosaltres. Sia com sia, el fonamental és que la gent llegesca. Aquest sí que és un problema real, fins i tot entre els alumnes universitaris. Ara es llegeix menys o es fa d’una manera fragmentària i parcial.»

Lluís Miró, una mica en la línia de Celso, pensa que el lector universitari valora cada cop menys la qualitat del producte editorial. «És un lector pragmàtic. Cada dia més estem abocats al llibre electrònic. El preu condiciona també. Qualsevol professor es connecta online per consultar en la biblioteca els llibres digitals, però molt pocs ho fan en paper. El futur de les publicacions universitàries està en el llibre digital i en l’Open access

David té clar que el llibre digital ha vingut per quedar-s’hi. I, en funció d’aquesta realitat indefugible, que va tindre un impuls significatiu durant la pandèmia, i no ha parat de créixer, s’hi han adaptat: «Fem campanyes diferenciades segons es tracte d’un llibre digital o tradicional i n’obtenim bons resultats».

PUV continua editant llibres. Si fa no fa, un centenar de títols l’any de producció pròpia, sense comptar-hi els que publiquen en coedició amb altres editorials públiques i privades

Més enllà d’aquests condicionants conjunturals, de convivència entre tradició i modernitat, PUV continua editant llibres. Si fa no fa, un centenar de títols l’any de producció pròpia, sense comptar-hi els que publiquen en coedició amb altres editorials públiques i privades. Durant les darreres dècades els professionals que hi treballen han fet un esforç ingent per la projecció social, comercial i acadèmica, fins a convertir PUV en una editorial universitària modèlica i molt imitada. Un esforç que, a pesar de la presència, inevitable i abassegadora de la llengua hegemònica, ha sabut trobar escletxes no gens menyspreables i de qualitat en favor de la llengua pròpia, en connexió deliberada i normalitzada amb tot l’àmbit lingüístic.

La celebració del centenari de PUV ha de servir per reconèixer la seua tasca i, de retruc, per impulsar aquesta editorial pública encara més lluny, sempre al servei de la societat i de les bones lletres, de la saviesa i del coneixement, de la raó i de la ciència, de les arts i de la literatura d’idees, aspiracions que responen al seu torn als objectius que sempre han inspirat la Universitat de València.

La col·lecció interuniversitària ‘Aldea Global’ va obtenir una menció especial en els Premis Nacionals d’Edició Universitària. En la imatge, representants de les universitats coeditores repleguen la distinció. D’esquerra a dreta, Maite Simon (PUV), Carlos Alonso (UAB), Carme Pinyana (UJI) i Anna Magre (UPF). (Bilbao, 2000) | Arxiu PUV