La Vall dels Llibres, fira d’editorials independents i de proximitat, comença a la Valldigna amb bon peu i molt de caliu

per Lourdes Toledo

Entre-veus

Panoràmica parades Fira La Vall dels Llibres |© Albert Gisbert
Panoràmica parades Fira La Vall dels Llibres |© Albert Gisbert

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

No és obvi moure la gent en cap de setmana cap a un esdeveniment cultural centrat en llibres, i a sobre, una cita nova que veu la llum just quan comencem a reviscolar de tantes coses, i encara més, si la fira té lloc a un poble relativament lluny de València, allà on sembla que no passa mai res, però hi passen moltes coses.

Per descomptat, no és el Moll de la Fusta de Barcelona, ni els Vivers o la Plaça de l’Ajuntament de València, és Simat de la Valldigna, i en principi això no diria molt per a qui no coneix la comarca, però la Valldigna és, com indica el seu nom, una vall que esborrona, digna d’admiració, un racó ple de paratges d’aquests que et deixen sense alè.

Per si fos poc, a la bellesa de la natura: pins, carrasques, fonts, desnivells, bancals, tossals, pics i parets de pedra, i la mar al fons, s’hi afegeix la força i la màgia del monestir de Santa Maria de la Valldigna. És en aquest monestir on el passat cap de setmana, 25 i 26 de setembre, es va celebrar la primer edició de La Vall dels llibres, una fira d’editorials independents i de proximitat de la Valldigna que se suma a les fires, places i jornades que l’edició valenciana, i en particular l’edició independent, organitza a hores d’ara arreu del País Valencià.

Personalitats durant el lliurament del Premi Valldigna al foment de la lectura. Foto de Mercè Climent. D’esquerra a dreta: Miguel Donet, alcalde de Barx i membre de la Mancomunitat de la Valldigna; Rosa Agost (AVL), Rosa Mengual (Fundació Bromera), Joan Baldoví (diputat Compromís); Raquel Tamarit (Secretària Autonòmica Conselleria de Cultura, Educació i Esports); Maria Bravo, llibretera Ambra i productora audiovisual; Josep Antoni Alberola, alcalde de Benifairó de la Valldigna i membre de la Mancomunitat de la Valldigna; Juli Capilla, editor de Lletra Impresa Edicions, i Diego Alberola, de l’empresa Alverlamp (col·laboradora de la Fira) | © Merce Climent

Sota un sol de justícia, i una pluja també justiciera –per sort, ja entrada la nit– el monestir de Santa Maria va obrir les seues sales, claustres i passadissos als llibres, als lectors i als escriptors, però també a les arts plàstiques, a la música, a la dansa i, sobretot, a l’harmonia del tracte humà i la proximitat, això que tant hem trobat a faltar en els darrers temps.

Tornar a conversar amb els autors, que et signen un llibre, o dos, o tres –diuen els editors i llibreters que n’han venut molts– és un goig, com també ho és presenciar debats que encenen els ànims –en el millor sentit de la paraula– i que fan vibrar la sala. Veure un auditori ple i escoltar el públic engrescat en la discussió és força estimulant i un indicador de la salut de la nostra activitat cultural i intel·lectual a tenir en compte. Va ser el cas de les taules redones dedicades a la reflexió i debat sobre la normalització literària i lingüística de les darreres dècades, formada per Lourdes Boïgues, Gustau Muñoz, Isabel Canet i Manolo Gil, o la taula redona dedicada a l’assagista Joan Fuster, del qual es compleix l’any vinent el centenari del naixement, sota el títol L’ombra de Joan Fuster (o Joan Fuster a l’ombra) amb la participació de Ferran Garcia-Oliver, Isidre Crespo, Toni Mollà, i una servidora moderant el debat.

Taula redona sobre Joan Fuster | © Josep Antoni Alberola

Aquesta cita literària de nova creació, orquestrada per la Mancomunitat de la Valldigna i Lletra Impresa Edicions, tenia clar –apunten els organitzadors– que volia oferir un programa variat i atractiu per a tots el públics i gustos: presentacions de llibres, converses entre autors, xerrades, taules redones, debats, concerts, una exposició orientada a l’animació lectora, ubicada estratègicament a l’entrada de l’espai infantil –val a dir que la xicalla ha estat un dels grans afortunats d’aquesta trobada: tallers infantils, conta contes, dansa, llibres a dojo– així com altres activitats per al jovent: recitals, presentacions de revistes, dansa, música, entre altres.

És difícil competir un diumenge amb l’hora del vermut i l’aperitiu, sobretot a un poble on encara a finals de setembre el termòmetre s’apropa als trenta graus. Tanmateix, La Vall dels llibres va aconseguir en la seua estrena que una xifra considerable de persones –segons l’organització més d’un miler de visitants– entraren al monestir, bé amb un objectiu clar, mirar i comprar llibres, o bé duta per la curiositat. Un públic familiar, clau en aquesta mena de trobades, però també universitaris amb desig de lectura, escriptors, intel·lectuals, historiadors, mestres en actiu, jubilats, veïns del poble i de la resta de la comarca, encuriosits, i fins i tot la visita d’alguns polítics, com ara la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, i el diputat al Congrés, Joan Baldoví, que també es van apropar a Simat per a conéixer la fira.

Jordi-Raül Verdú: rondalles per a petits i fadrins | ©JB

Per a Joan Antoni Alberola, alcalde de Benifairó i representant de la Mancomunitat de la Valldigna, donar suport a aquesta iniciativa era imprescindible i prioritari: «com a Administració tenim l’obligació de fer costat al sector cultural i donar un servei en matèria de cultura als pobles. La vida, el nivell de benestar de les persones, millora i s’enriqueix amb una activitat cultural rica i dinàmica, de proximitat. Una societat sense cultura és una societat amb deficiències, pobra. A més, volíem donar suport a un sector que ha estat castigat per la situació viscuda recentment, i més encara si parlem d’editorials en català»

En el passeig que recorria l’accés a la fira estigueren presents de manera directa vint-i-cinc editorials independents i de proximitat, tant del País Valencià, és el cas de segells com són Afers, Aila, Balandra, Drassana, Camacuc, El Buc, El Bullent, Lletra Impresa, Pruna, entre altres, com ara editorials independents de Catalunya: Brau, el Pirata i Godall. A més d’ alguns segells independents catalans de renom, com ara Periscopi o Comanegra, els quals van poder oferir un bon ventall de títols i novetats a través de les llibreries Ambra de Gandia, i Les Graes de Simat, que dugueren a la cita una àmplia varietat de literatura en català de marca independent.

Amb un suport institucional de pes, començant per la Mancomunitat de la Valldigna, però també amb la Conselleria de Cultura, l’Institut Alfons el Magnànim, Alverlamp, El Centre d’Estudis Alfons el Vell, o l’Insitut d’Estudis Comarcals de la Marina, entre altres institucions, i amb la col·laboració d’associacions i fundacions diverses properes al foment de la lectura, la primera edició de la fira –un projecte a primera ullada d’alt risc– s’ha salvat amb un balanç positiu, desbordant fins i tot les expectatives dels organitzadors. En paraules de Juli Capilla i Mercè Climent, editors de Lletra Impresa i impulsors del projecte: «la resposta del públic ha estat molt satisfactòria i quasi diria que estem desvanits per l’acollida que ha rebut la fira, no sé si ens ho esperàvem [riu amb certa satisfacció]. Hi ha passat molta gent. El monestir és un edifici molt gran, amb sales i espais diversos, i a primera vista podia semblar que no hi havia molta gent, però sí que n’hi havia. Diumenge al migdia, i fins i tot a la vesprada, n’estava ple, i dissabte, tot i que el dia començà suau, anà animant-se a molt bon ritme». Preguntat per la valoració que n’han fet les editorials participants, Capilla considera que «estan contentes perquè han venut molts llibres i aquest hauria de ser sempre l’objectiu d’una fira».

Conversa entre Josep Piera i Teresa Pascual, amb Vicent Berenguer | © SP

Com a objectiu primordial, la Fira ha incidit en la promoció de la lectura en valencià i de llibres publicats per editorials independents professionals i per institucions públiques de proximitat. «No ha sigut ni serà una fira de llibre a l’ús més –diuen els organitzadors– o almenys, ho intentarem. Volem que La Vall dels Llibres esdevinga una fita cultural anhelada pel públic i amb personalitat pròpia». No debades passejar entre les parades de llibres, algunes de ben originals i acolorides, amb títols atractius, bones traduccions, novetats dels nostres autors, resultava tan atractiu com caminar pel claustre del monestir o visitar l’exposició «Vacuna’t amb la lectura» cedida per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, una mostra concebuda per la il·lustradora Xulia de Vicente i l’escriptor Pasqual Alapont, i que estimula la lectura amb receptes pràctiques i divertides, plena de consells bonics per a llegir en família.

En aquest sentit, La Vall dels Llibres ha buscat espai per a tots els públics, però també per a autors ben diversos: per a escriptors consagrats, com ara els poetes Josep Piera, Teresa Pacual i Maria Josep Escrivà, entre altres, els novel·listes Francesc Bodí, Jordi Botella, l’escriptor i periodista Martí Domínguez i l’assagista Gustau Muñoz, entre molts, però també per a autors joves, com ho prova la presentació de la revista Gargots a càrrec d’Esther Climent i Poetry Spam, un projecte de revista digital impulsat i presentat pel poeta Joan Deusa. Tot un ventall d’edats i inquietuds, prova d’un fet inaudit fins ara al País Valencià: la convivència de tres generacions diferents d’escriptors i escriptores en diversos gèneres literaris, un aspecte que va destacar Josep Piera com un fet esperançador i important en la conversa que va mantenir amb Teresa Pascual i Vicent Berenguer sobre poesia. Una conversa ben engrescadora que donà pas alhora a la posada en escena d’un recital literari d’autors ben diversos en molts sentits, els quals van llegir alguns fragments de la seua obra més recent.

Els llibres i la lectura, en totes les seues dimensions humanes, socials i intel·lectuals, han estat els protagonistes aquest passat cap de setmana a Simat. No debades s’ha lliurat en aquest marc el primer Premi Valldigna al Foment de la lectura, el qual va anar a les mans de Maria Bravo, propietària de la llibreria Ambra de Gandia, «per la seua tasca com a llibretera, animadora cultural i promotora d’audivisuals sobre el món del llibre», i que va ser obsequiada amb una escultura creada per a l’ocasió per l’artista Josep Basset.

Tomàs de los Santos amb Elsa Tronchoni | © Mercè Climent

 

I com que tot arriba a la seua fi, la Vall dels Llibres va voler fer una cloenda especial. Potser hi ha pocs espectacles tan senzills i bonics com la caiguda de la vesprada i la posta de sol a Simat de la Valldigna. Les pedres i els murs del monestir agafaren tonalitats càlides i es tornaren esponjosos, la calor anava amainant, i tot es fonia en una suavitat amable. En aquest paratge i aquesta atmosfera, especial ja de per si, es va cloure La Vall dels Llibres la nit de diumenge passat, amb el caliu de la música de Tomàs de los Santos, els bons músics i artistes que l’acompanyen, i els versos de Joan Salvat-Papasseit.

Sens dubte, ha estat una aposta cultural arriscada, però també ferma, i si la posem en context junt amb la resta d’activitats cultural programades a Simat durant l’any, s’entén la idea de convertir el monestir de la Valldigna en un centre cultural referent al País Valencià. Perquè sí, perquè la cultura i la identitat valenciana es construeix des de les ciutats històriques, des de la metròpolis, des del glamour urbà, però també des de la senzillesa i la proximitat dels pobles. Des de cada racó de casa nostra...