Primera Festa Valor, a la Universitat d’Alacant

per P. Cano Server

Entre-veus

Primera Festa Valor, a la Universitat d’Alacant
Primera Festa Valor, a la Universitat d’Alacant

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La primera Festa Valor s’ha celebrat a la Universitat d’Alacant aquest dijous 30 de setembre. I no és simplement la Festa Valor en singular, sinó la que inicia un seguit de festes que esperem es convertisquen en tradició i costum obligat cada tardor. Seguint l’exemple de les festes Estellés, les festes Valor volen retre també un homenatge a la paraula, en aquest cas en la modalitat de narració oral. D’aquesta manera, si amb les festes dedicades al poeta de Burjassot s’ha aconseguit que la poesia prenga el carrer des del mes de setembre als pobles d’arreu del País Valencià, amb les de l’homenot de Castalla seran rondalles i contes els que es difondran per places i carrers dels nostres pobles.

No es podria haver trobat millor indret per a celebrar aquesta primera Nit de Rondalles que la universitat on el Mestre va portar a terme els seus estudis. Ben bé podem considerar que l’esperit de l’escriptor ha tornat a casa per a impulsar des d’ací una celebració de just reconeixement. Un esdeveniment que s’ha portat a terme al campus, a l'amfiteatre de l'Aulari II, coorganitzada per la Càtedra Enric Valor i el Servei de Llengües de la UA. Per a organitzar l’activitat, s’ha comptat també amb la col·laboració del Voluntariat lingüístic, del Departament de Filologia Catalana i de l’ISIC-IVITRA.

Ximo Caturla / L'amor de les Tres Taronges

La importància que aquest acte ha suposat per a la seu que ha acollit aquesta primera edició s’ha mostrat amb la presència de càrrecs, professorat, alumnat i, fins i tot, la rectora, qui va ser l’encarregada de la inauguració oficial. Amparo Navarro va tindre l’encert de començar el seu parlament just citant una altra figura exemplar de la nostra etnopoètica, Bernat Capó. A través de la memòria del costumista benisser, reivindicava la memòria del rondallaire castallut i esmentava les injustícies que va haver de patir per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa. Allà, al cel de les paraules, hi deuen vigilar junts perquè no els oblidem.

Però la Festa Valor. Nit de rondalles no pretén ser un acte institucional, la festa de la narració oral porta ja des del primer moment en la seua essència l’esperit lúdic d’un acte popular. És per això que, en aquesta edició de luxe van participar autors, actors i rondallaires del prestigi i renom de Joaquim Gonzàlez Caturla, Emma Lobo, Almudena Francés i Xavi Castillo.

Era obligat en una festa dedicada a la rondalla al cor de l’Alacantí que no poguera faltar Joaquim González Caturla. No debades, l’escriptor va fer la seua entrada al món de la literatura amb dos reculls d’antologia rondallística: Rondalles de l'Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987). L’èxit de les obres, elaborades amb un llenguatge acurat que reflecteix la parla del seu poble, han fet que se’l compare sovint amb el mestre Valor. Des dels seus escrits, ha donat a conéixer l’etnopoètica del sud i ha esdevingut digne deixeble de l’home del barret; motiu pel qual en la Primera Festa Valor ha esdevingut referent imprescindible. Va ser ell qui va obrir el torn de la fantasia amb la narració de «L’amor de les tres taronges» i la rondalla que ha embolcat per sempre més de misteri el safareig de la vila de Penàguila, «I queixalets també!»

Emma Lobo / El gegant del Romaní

Hi ha persones que saben escriure històries i n’hi ha d’altres que saben contar-les. Amb l’actriu Emma Lobo, la vetlada va engegar la part més desenfadada. Contadora d’històries i materialitzadora d’idees, aquesta comunicadora creu en el poder de la paraula i tot allò que amb ella pot transmetre. Tal com ella mateixa es descriu, creu profundament en el monòleg i l’empra com a eina de treball per a l’animació lectora en escoles o biblioteques. De la seua veu, vam poder experimentar noves emocions amb la rondalla «El gegant de romaní». Una versió particular que ens va mantindre alerta amb pujades i baixades tan pronunciades com aquelles escales a través de les quals s’arribava al castell del gegant.

Però aquest aplec de la rondalla a boqueta nit de dijous no haguera estat complet si no haguérem viscut el plaer d’escoltar la narradora per excel·lència, Almudena Francés. La dona que fa renàixer els contes ens va fer gaudir d’una rondalla renovada per la transformació que només la seua màgia sap executar. Les festes Valor són un desig d’honrar el mestre, ja ho hem dit, però també de difondre qualsevol tipus de relat que ha originat la nostra tradició. Així, la seua elecció va estar dedicada al mestre Caturla amb una contalla marinera del poble de Santa Pola. Qualsevol història en boca d’Almudena Francés esdevé un regal, com ho va ser aquesta magistral interpretació d’«Els enganys de les dones».

Almudena Francés / Els enganys de les dones

I, ja se sap, els valencians sempre acabem les festes amb traca final. Eixa és la sensació amb què els dos-cents assistents a l’acte van eixir. Mai una rondalla de Valor havia propiciat un fart de riure com el que es va patir escoltant-la en versió Xavi Castillo. Un «dimoni fumador» on s’intercalaven tota mena de motius humorístics, records personals dotats d’un to molt peculiar i aquell punt irreverent propi. La seua capacitat de realitzar una lectura d’una rondalla popular amb un toc satíric li confereix eixe do de convertir-ho tot en una mica més humà i, alhora, de provocar el riure sense mesura. Lectura que fa possible la reinvenció d’un dimoni pocatraça i una renovada figura del tio Porra. En definitiva, una interpretació d’una rondalla Valor que a cada moment pot capgirar o reconduir l’argument cap a camins imprevisibles.

I al mig de totes aquestes veus, o, més ben dit, com la primera veu que va anunciar aquesta Festa, el polifacètic professor de la Universitat d’Alacant, escriptor, dinamitzador cultural i home de Valor, Joan Borja. En les seues intervencions, on donava pas a cadascun dels convidats, també va recordar la figura del Mestre rondallaire. L’home que assegura que l’ànima és feta de paraules coneix molt de prop la figura d’Enric Valor, personatge sobre el qual té un llibre de memòries dictat pels records del fill. Un coneixement que li va permetre citar paraules textuals i moments diversos de la vida de l’autor des de diferents vessants, la lluita per mantindre la llengua, el temps de presó... el testimoni i herència del mestre Valor es mantenen ferms i perdurables pels guardians de la memòria de la paraula.

Ben cert que el Sr. Enric n’haguera estat orgullós de tot el ventall de possibilitats escèniques que el seu treball inspira. Més que una festa, un sarau de l’oralitat al qual es va unir el suport d’institucions culturals amb presència a Alacant com són l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans, La Cívica —Escola valenciana— o Acció Cultural del País Valencià.

No es pot oblidar però, el Casal Popular cabdal a la ciutat d’Alacant que també s’hi va unir a la festa, el Tio Cuc. En la revista que va inspirar el nom del casal, Enric Valor va fer de col·laborador i hi va impulsar l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans. Com amb una d’aquelles sentències que ha quedat en boca del poble, si encara existira avui, la Primera Festa Valor haguera eixit en el Tio Cuc.

 Xavi Castillo / El dimoni fumador

Com se sol dir, açò és només el principi del que vindrà. Es preveu que a partir d'aquesta primera Festa n'hi puga haver successives celebracions. Fet i fet, ja hi ha programada la Festa Valor de València (al Museu Valencià d'Etnologia, el 15 d’octubre), la de Castalla (el 23 d'octubre, a la plaça de l'Ajuntament) i la de la Romana (el 30 d'octubre).

I és que, d’històries per a contar, el Mestre castallut en va deixar un món. En aquesta arrencada ja hem pogut comprovar com de variades poden ser les formes per a fer reviscolar tots els personatges coberts per la pols del temps. Com diria Dani Miquel: «recordem Enric Valor, escriptor fill de Castalla, lingüista i narrador que va fer de la rondalla el seu més valuós tresor». Eixa és la idea, no només per a professionals ni per a infants, no deixar perdre els tresors i en poc temps fer tornar als nostres carrers les animetes, Peret, Joan Ratot, el mig pollastre, Nabet, l’Esclafamuntanyes...

Almudena Francés, Xavi Castillo i Emma Lobo