Ocells rapinyaires, entre la cinegètica i la terapèutica: Helen Macdonald, ‘F de falcó’

per Carmel Ferragud

Narrativa

Helen Macdonald
Helen Macdonald

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Segurament molts dels lectors i lectores deuen haver vist alguna vegada en acció un ocell rapinyaire en un documental de televisió, o bé potser en alguna exhibició de les que es fan en determinats parcs naturals o en alguna fira d’aquelles que se’n diuen “medievals”. Però deu ser excepcional el cas que algú haja pogut seguir en directe una escena de caça amb falcons, poder contemplar de prop un d’aquests ocells sobre el puny enguantat d’algun falconer en acció. Si es produís la coincidència de trobar-se amb aquesta escena, segurament l’espectador pensaria que l’individu en qüestió és un excèntric, un freaky. Tanmateix, escenes de caça amb nombrosos participants, a peu i a cavall, acompanyats de gossos, i homes, i també dones, que portaven sobre el puny un falcó pels carrers d’una ciutat foren ben habituals durant l’edat mitjana i bona part de l’època moderna, tant en les terres de parla catalana com arreu de l’Occident europeu. Tant era així que les planes de les més rutilants obres literàries de qualsevol de les llengües romanç estan plenes d’imatges al·lusives a la falconeria. El mateix sant Vicent Ferrer, que era un bon coneixedor d’aquesta disciplina venatòria, la va utilitzar en nombroses ocasions en els seus sermons com a exemple. I això ja ens indica que la falconeria no era només una cosa de les elits. Com sol passar, aquestes aficions també anaren penetrant entre els cercles burgesos.

F de falcó és un llibre catalogat com de no ficció en el qual la seua autora, Helen Macdonald, fa una exhibició impressionant de coneixements sobre aquesta antiga art cinegètica, i no només com a aficionada, sinó com a falconera experta. De fet, qui no tinga unes nocions bàsiques sobre la falconeria podrà trobar en aquest llibre unes explicacions detalladíssimes. Sens dubte, el traductor haurà hagut de tirar mà de repertoris lèxics i diccionaris com el de mossèn Alcover per tal de poder abocar al català un conjunt de termes molt específics que s’han utilitzat des de l’edat mitjana, però que només estan a l’abast dels experts en la falconeria. “Git”, “llonga”, “tralla” o “capell” són alguns dels mots que configuren el ric lèxic que és propi de la caça amb ocells. No debades, els grans interessats en l’edició de textos antics sobre falconeria han estat filòlegs, també en l’àmbit català.

Àtic dels Llibres (2016)

Què fa una professora d’història de la ciència de la Universitat de Cambridge ficada en un món tan masculí com ho ha estat la falconeria tradicionalment? La nostra autora és, mai millor dit, una rara avis que ha aconseguit un prestigi i reconeixement dins els cercles professionals de la falconeria. Ho ha fet amb la pràctica, però també amb la teoria, ja que en 2006 va publicar un llibre sobre el tema titulat Falcon. La bella història que ens narra MacDonald al llibre que ens ocupa s’ha repetit molt al llarg del temps, i tant la literatura com el cinema se n’han fet ressò; un home o una dona devastats per un esdeveniment que els ha colpit decideixen fer-li front amb l’ajuda d’algun animal amb el qual estableixen una relació estreta i pregona.

superar l’impacte emocional que li va suposar la pèrdua del seu pare, les peripècies, els neguits, les frustracions i les alegries que li comporta la tasca, constitueixen l’eix central de l’obra

En el cas de l’autora es tracta de la seua experiència en l’ensinistrament o «afaitat» —com cal dir en el llenguatge falconer— d’una femella d’astor, anomenada Mabel. El desafiament és majúscul. Afaitar un astor és una de les empreses més difícils a les quals es pot enfrontar un falconer. Aquest repte que s’autoimposa l’autora per poder superar l’impacte emocional que li va suposar la pèrdua del seu pare, les peripècies, els neguits, les frustracions i les alegries que li comporta la tasca, constitueixen l’eix central de l’obra. Entorn a ell pivoten un conjunt immens de recursos, sempre lligats a l’experiència de relacionar-se amb un ocell salvatge, a casa i enmig de la natura, no ho oblidem, que mai arriba a domesticar-se tal com ho entenem en el cas d’altres animals. Els arraps a la pell de la falconera que li provoquen les bardisses i les urpes del seu ocell, es barregen amb les ferides que té en l’esperit. L’experiència amb Mabel li servirà per exorcitzar els seus mals i mirar el futur amb un cert optimisme.

Al capdavall, la relació entre el falconer i el seu ocell (astor, falcó, esparver, milà, àguila, mussol; la llista d’espècies és llarga) ha generat un univers simbòlic extraordinari al llarg dels temps. La relació amb un animal com aquest i la seua preparació per tal de caçar i el mateix acte cinegètic ha canviat força en el temps. I tanmateix perdura l’estima per la natura (les descripcions dels voltants de Cambridge, la seua fauna i flora, són magnífiques); l’admiració per uns animals extraordinaris, indòmits i preparats genèticament —cada ploma, cada os, uns ulls fabulosos...— per matar amb unes armes temibles; el plaer del vol en picat del pelegrí o el rasant de l’astor per capturar el conill o el faisà... Històries que acaben amb sang i amb mort; una constant en la història de la humanitat.

tant la literatura com el cinema se n’han fet ressò; un home o una dona devastats per un esdeveniment que els ha colpit decideixen fer-li front amb l’ajuda d’algun animal amb el qual estableixen una relació estreta i pregona

L’altre eix important que pren Macdonald és la literatura. Si en l’àmbit hispànic es va perdre progressivament l’afició per la falconeria i arribats al segle XVIII resulta quasi impossible trobar textos que hi estiguen relacionats, en contextos com ara l’anglosaxó la cosa va anar d’una altra manera. Un club selecte d’homes, membres de l’aristocràcia generalment, gent benestant, mantingué la passió i el fervor per la falconeria. Podem dir que allà no s’ha interromput el fil literari dedicat a explicar com s’ha d’afaitar qualsevol rapaç susceptible de caçar un animal qualsevol, des d’un conill a una grua. Per a l’autora, T. H. White, un professor universitari ben peculiar, conegut pels seus llibres a propòsit de les llegendes artúriques, és un mirall constant. En particular per l’impacte que li va causar la lectura del seu llibre Astor. La narració de l’experiència falconera de White sempre va paral·lela a la de l’autora, i això constitueix un contrapunt molt suggerent.

F de falcó va ser un èxit de vendes entre el públic de parla anglesa. Posteriorment es va traduir a nombroses llengües. Pot ser que des de casa nostra la temàtica puga semblar estranya per poc habitual. Però sens dubte la lectura es atraient pel que podem aprendre, no ja d’una activitat que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat, sinó perquè ens fa reflexionar sobre com som i com ens comportem amb els altres, humans o bèsties.