L’enfrontament artista-burgesia: L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol

per Pau Alemany Fernàndez

Narrativa

Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Acaballes del segle XIX, Barcelona. Centenars de comerços i de botigues conformen el barri de la Ribera, un barri de tradició comerciant que s’erigeix com un dels nuclis burgesos de la ciutat. La burgesia —en aquest cas, la catalana— es troba en el seu punt de màxima esplendor, amb un creixement continu que engrosseix el barri d’homes de negocis. El burgés ideal, l’utòpic, encarna els valors de la sensatesa, la senzillesa i la moderació. El burgés ideal és un home pràctic, neutre i d’ordre, que avantposa el negoci a qualsevol altre afer. Simultàniament, però, en aquesta Barcelona hegemònicament burgesa, floreixen les primeres llavors d’un modernisme que s’expandeix per tota Europa. A poc a poc, la ciutat comença a impregnar-se d’artistes que intenten trencar amb les correccions burgeses i amb la dictadura de l’economia. Rebel, creador i somniador; l’ànima de l’artista modernista està impregnada d’uns ideals en què la defensa de l’art per l’art és la seua principal batalla. L’obra L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, reflecteix a la perfecció aquest conflicte artista-burgés plantejat pel modernisme a través d’un pare i del seu fill que encarnen, de manera extremada, cadascuna de les dues posicions.

Rusiñol afronta de manera directa el conflicte artista-societat plantejat pel modernisme. Ramonet, fill del ja senyor Esteve, comença a mostrar el seu interés per un món que va més enllà de La Puntual

Quan parlem de Santiago Rusiñol, parlem d’una de les cares més representatives del moviment modernista català. Pintor, escriptor i periodista, des de ben jove es va interessar pel món de l’art. Nascut a Barcelona en 1861, Rusiñol va quedar orfe de pares i el seu avi, un important fabricant de teixits, s'encarregà de tutelar-lo. Així doncs, l’obra L’auca del senyor Esteve, publicada en 1907, s’inspira en la biografia del mateix Rusiñol, ja que el seu avi i ell són representats pels personatges del senyor Esteve i Ramonet respectivament, amb les contraposicions corresponents entre el món burgés i el món artístic que encarnen cadascun dels personatges.

Una de les característiques diferencials de l’obra és la utilització de l’auca, gènere popular que narra uns fets biogràfics mitjançant imatges i versos rimats, anomenats rodolins, com a forma narrativa. L’auca del senyor Esteve està dividida en 27 capítols breus que s’estructuren en tres grans blocs coincidents amb el canvi de nom del personatge principal: «L’Estevet», «L’Esteve» i «El senyor Esteve». Cal ressaltar la petita introducció prèvia a cada capítol en què, a mode de telegrama, se’ns avança quins són els fets que es presentaran a continuació. A més a més, la ironia s’escampa de principi a fi per tota l’obra, amb un narrador omniscient que conforma la personalitat dels personatges amb un toc burlesc.

Edicions 62 (2010)

A la primera de les tres parts, l’obra transcorre per la infantesa i l’adolescència de l’Estevet. La vena botiguera familiar es mostra elevada a la hipèrbole des de l’inici de l’auca, quan el pare de l’Estevet es perd el naixement del seu fill per haver d’atendre a la clientela diària: «Lo que passava a dalt era molt sèrio: ser pare; lo que passava a la botiga era tan sèrio com lo altre: el negoci». Tant el pare com l’avi de l’Estevet són ferms defensors de la filosofia burgesa i, des de ben menut, li inculquen els valors del negoci. De fet, ja en la segona part de l’obra, Rusiñol descriu l’Esteve adult de la següent manera: «Era un manual de comerciant; el perfecte comerciant. Tenia totes les virtuts de l’home que vol fer fortuna: calma, constància, serietat, ull, desafecte, tossuderia; i no tenia cap destorb que li aturés els intents; ni preocupacions».

el fill artista és conscient que, sense els diners i els estalvis familiars, ell no hauria pogut lliurar-se plenament a la vida artística.

És en la tercera part de l’obra, amb el protagonista convertit per fi en senyor Esteve, quan Rusiñol afronta de manera directa el conflicte artista-societat plantejat pel modernisme. Ramonet, fill del ja senyor Esteve, comença a mostrar el seu interés per un món que va més enllà de La Puntual. De caràcter vital i sentimental, el fill de la nissaga botiguera sent curiositat i s’interessa pel món artístic en totes les seues expressions. Prioritza els ideals i les conviccions personals i rebutja la societat burgesa-materialista que avantposa els diners a qualsevol altra cosa. Ell s’apassiona per l’art per l’art, el sacralitza, i rebutja el poder de la riquesa i la glorificació dels diners.

La posició de Rusiñol envers aquesta confrontació artista-burgés que se’ns presenta a L’auca del senyor Esteve és una posició de reconeixement mutu entre ambdós personatges. La vida del comerciant, dedicada únicament al negoci i als beneficis, aboca el personatge del senyor Esteve a una reflexió final, quan la mort està a punt d’endur-se’l, en què s’adona de la trista vida que ha viscut. Per la seua banda, el fill artista és conscient que, sense els diners i els estalvis familiars, ell no hauria pogut lliurar-se plenament a la vida artística. Rusiñol expressa així el seu punt de vista sobre la necessitat recíproca d’entremesclar dos mons antagònics en aquella època com eren l’artístic i el burgés.