Renada-Laura Portet: «Ja m’ho deia la meva mare, llibres, llibres i més llibres»
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
El passat mes de setembre, Renada-Laura Portet, de 94 anys, ens va deixar. Amb ella desapareix una de les escriptores més famoses en llengua catalana de Catalunya Nord. Després de la mort de la cantant Teresa Rebull i més recentment de la historiadora de la gastronomia Eliana Comelade, és la tercera dona destacada d’aquesta generació que desapareix.
Renada Laura Portet va néixer l’any 1927 a Sant Pau de Fenolhet, a la part occitana de Catalunya Nord. Autora d’una abundant obra que li va valer ser finalista del premi Sant Jordi i rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2004, la més gran distinció de Catalunya. Portet era lingüista, però no només, també era novel·lista i poeta. A més a més d’escriure, sempre s’ha implicat amb el món de la creació literària. Membre del jurat del premi de poesia Francesc Català, Portet s’ha esforçar a animar els joves a escriure i publicar en català.
N’hom és el titol del seu últim recull de poesia, editat per Emboscall. L’autora mateixa explica que entre la gent rossellonesa de soca-rel, l’ús del pronom indefinit procedent del baix llatí es fa sempre i encara en aquesta forma arcaica fonològicament contracta. Aquest pronom indefinit, ben rossellonès doncs, es transforma en una personalització, desdoblada de diferents subjectes. Tracta d’aspectes socials, familiars i intel·lectuals. En el conjunt de l’obra la terra i la llengua són elements importants, i tot i que a la primera lectura tot sembla molt lleuger, la poesia és greu i fins i tot angoixant. Els seus escrits ens permeten meditar sobre qui sem com a persona i com a societat. Portet ens sintetitza una dualitat entre l’individu i la col·lectivitat, i la seva conclusió és bastant desesperada.
L’obra es divideix en tres parts. La primera es compon d’un sol llarg poema tallat en XVII menes d’estances. Destacaria la segona part intitulada Mots, en què l’autora s’exerceix amb alguns haikus, i finalment, quatre peces ja publicades.
He volgut destacar en aquesta ressenya potser unes de les vessants menys conegudes de Portet, la poesia, tot i que, a part d’haver publicat novel·la, biografies i narracions curtes, se la coneix sobretot com a lingüista. L’autora no va tenir temps de tenir entre les mans la seva última publicació, aquest cop en francès Les noms de lieux du Roussillon. De la protohistoire à nos jours. Es tracta de l'actualització i traducció al francès de la seua tesi publicada als anys 80 Els noms de lloc del Rosselló. S'hi presenta un treball exhaustiu sobre una cinquantena de topònims, amb el pròleg del president de la societat francesa d'onomàstica Michel Tamine.
Per què llegir Renada-Laura Portet? Perquè l’autora és nord-catalana i és dona, i com molt sovint passa, no la reivindiquem prou. Perquè sent de Catalunya Nord, sempre se l’ha considerada com una escriptora local, quan en un país normal hagués tingut un altre reconeixement.