‘La fi de la dinastia catalana’, d’Ernest Belenguer

per David Ferré

Història

Ernest Belenguer
Ernest Belenguer | © Cugat Mèdia

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Coincidint pràcticament amb l’inici del segon any de la pandèmia de Covid-19, ha arribat a les llibreries físiques i digitals un nou llibre del catedràtic, historiador i mestre d’historiadors Ernest Belenguer. En aquesta ocasió, el seu text ve de la mà de l’editorial valenciana Afers, que ja des de fa temps s’ha convertit en un dels baluards més robustos de la publicació historiogràfica en català. És en la seva consolidada col·lecció Recerca i pensament on s’emmarca l’obra que és objecte d’aquestes ratlles.

s’hi conjunten magníficament els trets propis d’una biografia clàssica amb capítols més temàtics, dedicats a aspectes polítics, administratius, econòmics, religiosos i militars

Tant el mateix Belenguer com molts dels ressenyaires que han tingut el plaer de recensionar-la, han convingut a assenyalar que La fi de la dinastia catalana guarda una relació més que directa amb els altres volums que al llarg dels anys aquest autor ha dedicat a altres monarques i dinasties reials de la Corona d’Aragó (essent-ne el darrer exemple Los Trastámara: el primer linaje de poder político en España, Pasado & Presente, 2019). És innegable que el present llibre mostra clares similituds estilístiques i formals amb les seves obres precedents, a més d’una notable complementarietat temàtica que es manifesta constantment en el mateix text. Aquestes semblances es noten especialment en el seu plantejament estructural. Seguint les pautes marcades pels estudis previs dedicats a Jaume I (Jaume I i el seu regnat, Pagès Editors, 2007) o a Pere el Cerimoniós (Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387), Pagès Editors, 2015), s’hi conjunten magníficament els trets propis d’una biografia clàssica amb capítols més temàtics, dedicats a aspectes polítics, administratius, econòmics, religiosos i militars que van molt més enllà de la figura personal dels monarques i de la seva cort. Amb tot, aquest fet no impedeix gaudir-la de manera singular i deslligada de les seves predecessores. Els breus aclariments i les referències directes que fa l’autor als temes ja tractats en altres treballs, així com l’interès propi que poden despertar les particularitats històriques dels regnats dels dos darrers reis del casal de Barcelona la fan una obra prou atractiva per si mateixa.

Tal com s’explica en el mateix pròleg, per bé que el llibre es concep, s’escriu i s’entén com una síntesi biogràfica global que ressegueixi i exposi fets i dinàmiques més importants de la Corona d’Aragó al tombant dels segles XIV i XV, és important constatar que no es tracta pas d’una obra de divulgació en el sentit més estricte de la paraula. L’exposició atenta i acurada de diversos debats historiogràfics de certa entitat i la inclusió de nombroses acotacions i referències bibliogràfiques a peu de pàgina poden arribar a descol·locar els lectors més profans en la matèria.

Per altra banda, aquests passatges resulten enormement atractius tant per l’estudiant d’història com per aquelles persones més familiaritzades amb els ets i uts de la ciència històrica. Tots ells hi trobaran nombrosos recursos actualitzats per ampliar coneixements en qualsevol dels àmbits tractats en l’obra, així com una pauta general per entendre les posicions argumentals i historiogràfiques de cadascun dels investigadors i experts citats. Amb tot, en aquests darrers aspectes potser hauria sigut desitjable la inclusió d’un compendi bibliogràfic final que en facilités la consulta, tal i com es pot trobar en altres volums de la citada col·lecció Recerca i pensament.

Afers (2021)

La gran experiència i vocació docent de l’autor es deixa veure en cadascuna de les pàgines de l’obra. A l’ús recurrent d’expressions emfàtiques, exclamatives i properes a la oralitat que afavoreixen el manteniment del ritme narratiu, s’hi sumen les constants referències a continguts que es troben en altres fragments o capítols del mateix llibre. L’un i l’altre faciliten una lectura menys lineal i més comparativa, amb un apropament temàtic no tant definit per les cotilles de la cronologia, com es podria esperar d’un volum d’aquestes característiques.

Un dels resultats més interessants d’aquesta estructura discursiva són els diversos capítols dedicats als aspectes polítics i socioeconòmics més importants de cadascun dels territoris de la Corona d’Aragó. Aquest fet que permet prestar atenció a dinàmiques més o menys locals però de gran impacte, com ho foren els problemes crònics derivats de l’endeutament mallorquí, el creixent malestar remença a terres catalanes, les constants tensions entre la Diputació valenciana i la corona davant les iniciatives reials per recuperar els territoris alienats durant les dècades anteriors o l’augment rampant i generalitzat de les parcialitats aragoneses.

També mereixen un esment especial les seccions centrades en la intensa política exterior catalanoaragonesa. Tot i que la lluita constant pel control de Sicília esdevé un element pràcticament omnipresent al llarg de l’obra, l’autor no deixa de tractar altres àmbits potser menys coneguts de la geopolítica mediterrània del moment. Són particularment atraients els fragments dedicats la pèrdua dels territoris d’Atenes i Neopàtria, durant el regnat de Joan I, o a les iniciatives contra el cors granadí i nord-africà, així com a la defensa de Sardenya davant la persistent competència naval i econòmica genovesa durant el regnat de Martí l’Humà. És precisament en aquells passatges dedicats al regnat del darrer monarca del llinatge barceloní quan la narració de Belenguer mostra clarament el ferm lligam existent entre la defensa territorial de les seves possessions insulars mediterrànies i la política d’influència i atracció de la cort papal d’Avinyó i el seu representant més sonat, l’aragonès Benet XIII.

L’atenció al detall a l’hora de definir les intenses i turbulentes relacions familiars i cortesanes o el decisiu paper polític i administratiu de les reines consorts Violant de Bar i Maria de Luna esdevé un dels punts més forts del llibre.

L’atenció al detall a l’hora de definir les intenses i turbulentes relacions familiars i cortesanes o el decisiu paper polític i administratiu de les reines consorts Violant de Bar i Maria de Luna esdevé un dels punts més forts del llibre. De la mateixa manera, el rescat de l’oblit de personatges com ara Luchino Scarampi, Berenguer de Cortilles, Ramon Alemany o Esperandeu Cardona permet conèixer la corrupció palatina durant el regnat de Joan I i les profundes implicacions econòmiques i institucionals que se’n derivaren.

En poc més de 250 pàgines, La fi de la dinastia catalana ens ofereix un compendi global i equilibrat d’un període poc conegut i particularment intens de la nostra història, amb una mirada harmònica des del punt de vista territorial, fugint de qualsevol particularisme. Mercès a la seva notable capacitat expositiva i al seu profund coneixement documental i bibliogràfic, el professor Belenguer aconsegueix vertebrar un discurs atractiu i sòlid que permet al lector navegar de manera segura pel mar de personatges, institucions, esdeveniments i dates que conformen la seva darrera obra. Sens dubte, una lectura més que apropiada per tots els amants de la història de la antiga Corona d’Aragó.