Cent anys fent llibres

per Juli Capilla

La roda del temps

Cent anys fent llibres
Cent anys fent llibres | © Eduardo Alapont

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 26 d’octubre passat tingué lloc a La Nau Centre Cultural de la Universitat de València la inauguració de l’exposició Cent anys fent llibres, referida a Publicacions de la Universitat de València. L’acte comptà amb la participació d’Ester Alba, vicerectora de Cultura i Esports de la UV; Teresa Ferrer, directora de PUV, i dos dels comissaris de l’exposició, l’editora Maite Simón i el catedràtic Marc Baldó —els altres dos comissaris són Germán Perales i Amparo Jesús Maria. Hi havia, val a dir, un públic expectant, vinculat majoritàriament a la casa, entre els quals la rectora Mavi Mestre —que va fer unes declaracions per videoconferència— i alguns antics directors de Publicacions de la Universitat de València, com ara Vicenç Rosselló, Vicent Salvador i Antoni Furió. Maite Simón, l’actual cap d’edició de Publicacions de la Universitat de València, va destacar el paper fonamental que ha tingut en la celebració del centenari aquest darrer director, Antoni Furió, com a instigador i impulsor de totes les activitats que estan duent-se a terme amb motiu del centenari. L’exposició es pot visitar fins al pròxim 9 de gener.

Cent anys fent llibres està dividida en dos blocs, dos espais temporals instal·lats en dues sales de La Nau de la Universitat de València. A la primera planta, a la Sala Duc de Calàbria, es poden veure les arrels de PUV, un recorregut que posa en relació el món del llibre amb la Universitat de València, abans que el Servei de Publicacions nasquera oficialment. I a Sala Oberta, situada a la planta baixa, es pot contemplar una síntesi de la història de Publicacions de la Universitat de València dels segles xx i xxi, que inclou les fites i els fets més destacats de l’editorial i informacions sobre el funcionament i els professionals que actualment hi treballen.

© Eduardo Alapont

Els antecedents il·lustres de PUV

Per parlar de Publicacions de la Universitat de València cal remuntar-se a l’any 1499, que és el de la fundació de la Universitat. Marc Baldó va expressar una idea fonamental en la inauguració de l’exposició: «Entre la universitat i la impremta hi ha hagut una íntima i connectada relació. No existiria la universitat sense el llibre. I no existiria tampoc una gran part dels llibres que s’han fet al llarg dels segles sense la investigació, la reflexió i els manuals que genera el món universitari.»

La portada de Lo somni de Johan Johan (aprox. 1515), de Jaume Gassull, és la imatge que ha fet de cartell de l’exposició. No és un gravat gratuït o casual perquè mostra una aula en què un professor explica mentre llegeix un llibre, davant l’atenta mirada dels estudiants, que escolten la lliçó. «No era una docència tancada, sinó una lliçó oberta en què es buscava la dialèctica amb l’estudiant», asseverava Marc Baldó. En aquella època, doncs, es concebia l’ensenyament universitari com una dialèctica activa en què impartir docència s’anomenava, metonímicament i explícita, «llegir la lliçó» i, en consonància, els estudiants havien d’escoltar («qui habet aures audienti, audiat», resa la llegenda del gravat esmentat). A banda d’aquest llibre, hi ha documents impagables a la Sala Duc de Calàbria. Com ara una pècia o peça de Pierre de Tarentaise (1225-1276) —el que més tard esdevindria papa Innocenci V. Aquestes pècies estaven constituïdes per cadascun dels fragments en què es dividia un manuscrit que s’empraven o llogaven perquè els estudiants pogueren seguir-ne els ensenyaments. I és que els manuscrits eren cars, gairebé inaccessibles, i es trobaven únicament en convents o cases particulars. D’aquesta manera, gràcies a les pècies, els estudiants podien accedir-hi sense haver de desembutxacar uns diners que normalment no tenien.

Marc Baldó, Ester Alba, Teresa Ferrer i Maite Simón en l'acte d'inauguració de l'exposició 100 anys fent llbres al Centre Cultural La Nau.

Hi ha, també, originals de Lluís Alcanyís, el primer catedràtic de Medicina de València, i de Jeroni Amiguet, catedràtic de gramàtica i retòrica. També podem trobar-hi reglaments i estatuts de diverses universitats espanyoles modernes, demandes i plets, llibres de protocol i memorialístics de la mateixa Universitat de València, o una Bíblia poliglota de la Universitat Complutense (1514), escrita a tres columnes diferenciades, en què el lector pot resseguir les Sagrades Escriptures en llatí, grec i hebreu. I alguns manuals pedagògics o sobre l’ensenyament pràctic. Cal destacar que l’any 1786 el rector Vicente Blasco va establir el deure de la Universitat de fer imprimir textos per a l’ensenyament i dissertacions dels catedràtics, i va crear un òrgan col·legiat, la Junta d’Impressors, que s’encarregava de gestionar les edicions: des de comprar el paper, negociar amb els impressors, triar els correctors entre els catedràtics o fixar el preu de venda. I, finalment, hi trobem els Anales de la Universidad de Valencia (1920-1921), publicació a partir de la qual podem parlar pròpiament de Publicacions de la Universitat de València, ja que és a partir d’aquesta data que s’ha editat d’una manera sistemàtica i ininterrompuda.

«A la Sala Oberta s’ofereix un cert contrapunt que ens situa en el darrer segle. De fet, el seguiment de l’eix temporal permet visualitzar algunes de les fites de la nostra història: el naixement de les principals col·leccions, la configuració de la primera plantilla professional de Publicacions, l’edició dels primers catàlegs, la innovació que suposaren les tesis en microfitxes, els trasllats de les diferents seus de PUV, la participació en les primeres fires, la inauguració de la Llibreria de la Universitat, les primeres passes en les xarxes socials, el camí cap a la digitalització i els avenços tecnològics», en paraules de Maite Simón. Tot plegat gràcies a la gestió dels diferents directors de Publicacions: els ja esmentats Vicenç Rosselló i Vicent Salvador, però també Eugenio Portela, Manuel Ardit, Josep Lluís Canet, entre altres.

© Eduardo Alapont

El segle xxi: un punt d’inflexió

L’arribada d’Antoni Furió al capdavant de Publicacions va ser un revulsiu ben destacable. El catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Valencià proveeix d’una aura de modernitat PUV. Durant els tretze anys en què n’és director (1997-2010) s’assoleixen fites importantíssimes. S’encunya el segell PUV, precisament, a les publicacions de la Universitat, creix el catàleg i es creen noves línies editorials que incideixen especialment en l’assaig i en les traduccions. A l’experiència professional de més d’una dècada de l’editora Maite Simón, s’hi uneix la contribució de dos editors valencians fonamentals, procedents de l’empresa pública i privada, com és el cas de Gustau Muñoz, que havia treballat a l’antiga IVEI (Institució Valenciana d’Estudis i Investigació) i a Tàndem, i de Vicent Olmos, editor fins a l’actualitat d’Afers. S’afegirien a l’equip Lluís Miró, al front de la producció, i Amparo Jesús Maria, que des de la promoció afavoreix una difusió de les publicacions veritablement moderna i de gran impacte en la societat valenciana. Naixen les col·leccions Fonts Històriques Valencianes i Cinc Segles, comença la segona època de la revista L’Espill i es crea la revista Pasajes (1999), Antoni Furió és elegit president de l’AEUE (posteriorment, UNE) (2002), es creen les col·leccions Assaig, Biografías i English in the World Series, s’inaugura la Llibreria de la Universitat i es crea la col·lecció Història (2003) i la pàgina web de PUV (2004), la revista Caràcters passa a editar-se des de PUV i veuen la llum les col·leccions Sin Fronteras i Càtedra Joan Fuster (2005), s’impulsen les col·leccions Història i Memòria del Franquisme, Breviaris, i els primers llibres electrònics (2008).

L'etapa de Josep Lluís Canet com a director de PUV (2011-2020) suposa també un impuls, sobretot pel que fa a la digitalització de l’edició universitària. Així, 600 títols del fons de PUV passen a suport EPUB i es comercialitzen mitjançant llibreries virtuals (2012), es crea un grup de treball entre les editorials valencians (2015), es duu a terme un projecte de cooperació entre l’Associació d’Editorials Valencianes del País Valencià, entre les quals hi ha PUV, i les homòlogues de Lituània i Romania (2016), algunes col·leccions de PUV obtenen el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (2017-2018) i es crea un canal de YouTube propi (2020).

© Eduardo Alapont

En aquesta sala es pot veure de manera didàctica com funciona una editorial universitària. A més a més, hi ha una selecció de 100 llibres a partir d’una tria que mostra la varietat formal i temàtica dels llibres que fa PUV. Llibres antics i de més moderns, edicions de luxe i llibres de butxaca, llibres escrits per dones, llibres escrits per homes, traduccions, llibres il·lustrats, llibres tipogràfics, en valencià i en castellà, petits i grans, individuals i col·lectius, investigacions i assajos, manuals per a la docència, lliçons inaugurals, llibres d’astronomia i de medicina, llibres i revistes de divulgació...

També hi ha una projecció audiovisual, amb testimonis de persones vinculades a PUV o amb el món de l’edició, com ara Jesús Figuerola, Àfrica Ramírez, Antoni Furió, Josep Gregori, Manolo Soler, entre altres.

© Eduardo Alapont

És més fàcil recordar els temps que hem viscut que no les dècades passades no experimentades directament. Per això, esmentar en un reportatge tots els noms de les persones que han contribuït amb el seu treball a fer gran Publicacions de la Universitat de València és literalment impossible. No obstant això, Teresa Ferrer, l’actual directora de PUV, va insistir el dia de la inauguració de l’exposició en la importància de totes les persones que han passat per l’editorial de la Universitat de València. Sia com sia, el llibre que prepara la casa a propòsit del centenari i de la història de Publicacions servirà per donar compte amb més detalls de la gent que ha fet possible la immensa tasca editorial duta a terme per PUV des de la seua creació.

Fet i fet, el llibre, en general, i l’edició universitària, en particular, són importantíssims per a l’educació, la formació i la cultura de l’ésser humà. En aquest sentit, és més que oportuna i ben significativa la cita de Francesc Eiximenis, extreta del Dotzé del Crestià, que es pot llegir només eixir de la Sala d’exposicions:

«Que ameu sauiesa e bon saber, apres deu, E que per occasio de ella no us sia car diner per aconseguir bons mestres ne bons llibres. Car aquestes coses abdues no han preu, En quant fan hom aquell qui les ama, E en aquestes dues sta tancat tot lo tresor, e riquesa e noblesa daquest mon.»

© Eduardo Alapont

Llarga vida als llibres, doncs, i bon vent per a les Publicacions de la Universitat de València.