‘El traficant de nits’, d’Ivan Carbonell

per P. Cano Server

Narrativa juvenil

Ivan Carbonell Iglesias
Ivan Carbonell Iglesias

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

N’hem parlat ja en alguna altra ocasió, dels problemes que sovint suposa per a l’acceptació de l’anomenada «literatura juvenil» el fet d’identificar-la amb alguns usos acadèmics que no sempre provoquen els efectes desitjats. No sempre és fàcil atraure cap a la lectura el públic al qual se suposa que va adreçada, captar nous lectors en certs moments de l’adolescència és tot un repte. Els escriptors que es dediquen a aquest gènere ho saben bé.

És per això que aquesta literatura, haurà de buscar una sèrie de característiques comunes com són la identificació del lector amb els seus protagonistes, temes que els puguen afectar directament o indirecta, i una selecció lèxica adequada al públic al qual va dirigit.

En aquest sentit, podem afirmar que el Traficant de nits acompleix aquests principis. Tot i que, també s’ha dit en altres ocasions, si la novel·la és bona, també atrau i és apta per a un públic de més edat. Com a lectors adults, podem donar fe que, en aquest cas, costa deixar la història fins a saber com acaba.

Estudiant de Criminologia que posa en pràctica les seues habilitats i la seua intuïció per esbrinar qui furta les nits d’estiu del campament, evidentment, Helen no es dedica tan sols a investigar

Coneixent altres novel·les juvenils d’Ivan Carbonell, a El traficant de nits trobem un fet nou i diferent en relació a les anteriors: Helen Finch, la irlandesa de la colla, esdevé protagonista en solitari sense Araceli, Juli, Elies i Hipòlit –la colla de Cocentaina amb qui havia compartit aventures des d’El Secret del mas de la pedra, quan anaven a 4rt d’ESO fins a Shinobi. El senyor de la guerra, al primer curs com a universitaris a València. Estudiant de Criminologia que posa en pràctica les seues habilitats i la seua intuïció per esbrinar qui furta les nits d’estiu del campament, evidentment, Helen no es dedica tan sols a investigar, durant el temps que passa a la Pobla de Vallbona a casa de la monitora que ha substituït al campament, es divertirà amb els nous amics a la pista de karts, descobrirà racons amagats del patrimoni del poble i tornarà a fer presents secrets de família que es creien records perduts en la memòria d’un ancià, però que en realitat continuaven latents. I mentre fa aquests descobriment, aprofita per anar a un concert del Botifarra (que és el que toca fer si es presenta l’oportunitat) i, com no podia ser d’una altra manera, s’enamora... com també passa sovint, amb els corresponents conflictes entre el cap i el cor.

Drassana (2019)

Però no només les aventuretes habituals marquen el llibre. Com és també una constant als llibres d’Ivan Carbonell, hi ha elements que no trobem en altres novel·les juvenils que s’introdueixen hàbilment en la narració i poden ser molt útils per tractar temes que per als més joves són ben bé desconeguts: exemples i mostres de la nostra literatura i cultura popular. Així, per exemple, podem trobar versos d’Estellés a El portal del Lleó, sant Vicent Ferrer a L’àmfora fenícia, un llibre d’escacs medieval perdut a Shinobi. El senyor de la guerra, llegendes com la del bandoler Perot a La lluna per tots sants o la Joanaina a l’Àmfora, i a El traficant de nits trobem la relació de Teodor Llorente amb la Pobla de Vallbona i les conseqüències d’uns versos mai publicats, un segle després.

bastir amb tot un seguit d’elements un projecte on es veuen afectats diversos sabers i el text es pot convertir en pretext per tractar moltíssims temes. Però, sobretot, simplement llegir

Com veureu, a poc a poc es pot bastir amb tot un seguit d’elements un projecte on es veuen afectats diversos sabers i el text es pot convertir en pretext per tractar moltíssims temes. Però, sobretot, simplement llegir, fer una activitat només per goig és, com diria el Botifarra, (ja que apareix a El traficant de nits): «lo més gran del món».

Aquesta obra va ser guanyadora del II Premi Diafebus de Novel·la juvenil (premis Lletraferit 2019) i també Premi al Llibre Juvenil Millor Editat de 2019 per part de la Generalitat Valenciana.

Podríem considerar que El traficant de nits ha sigut també una mena d’homenatge al poble i la comarca —el Camp del Túria—, on l’autor ha treballat com a professor de secundària durant anys. És una forma d’identificació amb la geografia pròpia per donar-la a conéixer i una reivindicació del valor cultural i literari dels nostres indrets, on també poden transcórrer aventures.

Hi ha també l’aparició de temes històrics i, dins de tot aquest procés de creació, intuïm un important treball de documentació per a saber com actuen certs personatges del món de la delinqüència, sobre les quals construeix algunes de les trames.

El traficant de nits és una història que, com diu la darrera citació que hi apareix, es guarda alguns triomfs per al final. Un final en certa manera obert, que no sabem si amaga la intenció de continuació o és un final diferent perquè sí, i prou.

Amb tot, la lectura de la novel·la es converteix en un convit per a tornar de campament i sentir de nou el caliu d’un estiuet adolescent que de ben segur ens depara un fum d’aventures i desventures.