‘Cent coses que cal saber dels virus’, de Daniel Closa

per Daniel Climent Giner

Ciència

Daniel Closa
Daniel Closa

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Impactats per la COVID-19, atemorits i desconcertats per l’impacte sanitari, social, econòmic i anímic de la pandèmia, hem pres consciència de la fragilitat de les societats davant els virus patògens. I també de la solvència del sistema cientificotecnològic, capaç de trobar respostes en un temps rècord.

Sabem que les epidèmies (víriques, bacterianes, fúngiques...) continuaran fent acte de presència; i que per salvar-nos caldrà establir equilibris entre l’alarma i la prudència basats en la cooperació social, la qualitat institucional i el coneixement científic.

Ara bé, com que ens hem focalitzat tant en el causant de la COVID-19, el coronavirus responsable o SARS-CoV-2, podem perdre perspectiva sobre un tema que ultrapassa les malalties, com és la funció dels virus en la biosfera i la seua contribució a la qualitat de vida, nostra i del planeta. Potser sorprenga l’anterior afirmació, però si llegiu el llibre 100 coses que cal saber dels VIRUS n’eixireu de dubtes.

L’autor, Daniel Closa, ho és també de l’excel·lent bloc de divulgació Centpeus, i d’altres llibres com el que ara presente i recomane; imprescindible al meu parer en les biblioteques municipals i les dels centres de Secundària i d’FP relacionats amb la salut.

Cossetània (2021)

Perquè els virus, omnipresents des dels inicis de la vida, participen en molts més processos dels que ens podríem imaginar: des de netejar els oceans de l’excés de bacteris a la contribució al cicle biogeoquímic en contribuir a la deposició en el llit marí del CO2 atmosfèric; per no parlar de les infeccions antigues i modernes que tant han marcat la humanitat, com ara la pigota o verola, el xarampió o pallola, la ràbia, la grip, la SIDA o la mateixa COVID-19.

Altrament, l’estudi dels virus i de les seues interaccions amb els organismes ens ha obert portes a avanços científics i tècnics d’importància cabdal i fins fa poc impensables, des de l’enginyeria genètica al disseny de vacunes o la prevenció de noves infeccions. Estudis que han contribuït a fer-nos més conscients de les noves febleses induïdes per fenòmens relativament recents, com són l’escalfament global, la facilitat per als intercanvis, l’ocupació urbana de zones naturals o el trencament de les interfases que abans ens protegien, etc. Aspectes que afecten a l’expansió o contenció dels virus, tant dels lesius com dels que no ho són, els beneficiosos inclosos.

la portentosa diversitat i capacitat de mutació; o d’intercalar-se en el genoma i de romandre-hi com a «terroristes dorments» a l’espera de l’estímul que els active

Pel llibre desfilen enfocaments relatius a la composició dels virus, l’estructura i la geometria (com s’ha pogut abandonar aquesta matèria en els programes educatius!). I les raons de la portentosa diversitat i capacitat de mutació; o d’intercalar-se en el genoma i de romandre-hi com a «terroristes dorments» a l’espera de l’estímul que els active.

No hi falten els aspectes més humanístics. I, així, s’hi fa el pertinent homenatge a personatges que amb el seu treball ens han protegit, salvat o dissenyat vies per enfrontar-nos a virus patògens terribles com els que al llarg de la història han causat tant de patiment humà o podran causar-ne. I hi desfilen personatges tan coneguts com Jenner (metge; per la vacuna contra la verola) o Pasteur (químic; contra la ràbia); o uns altres de menys famosos, com ara la primera dona en veure un coronavirus gràcies a la seua perícia en fer preparacions de mostres per al microscopi electrònic, June Almeida; el català Jordi Casals-Ariet, una autoritat mundial en la taxonomia de virus; o el bioquímic valencià, d’Elx, Francis Mojica, candidat al Premi Nobel, descobridor de les CRISPR o fragments de DNA víric incrustats en el genoma bacterià, la qual cosa ha permés que es desenvolupe teràpies basades en l’edició genètica.

un mosaic molt ben travat i de lectura fàcil, amena i enriquidora on el rigor es combina amb l’accessibilitat, tot salpebrat d’anècdotes que fan més agradable la lectura

Els cent capítols del llibre, de dues pàgines cadascun, aporten les peces d’un mosaic molt ben travat i de lectura fàcil, amena i enriquidora on el rigor es combina amb l’accessibilitat, tot salpebrat d’anècdotes que fan més agradable la lectura.

Els profans hi trobaran incentius per parlar del tema amb solvència en una sobretaula o en una conversa informal; perquè una de les característiques de la bona divulgació és que facilita la capil·laritat informativa i discursiva a molts nivells i en diferents contextos.

Però també resulta ben útil per als que, per professió, han d’abordar el repte didàctic de tractar amb els alumnes un tema tan indefugible com el dels virus, més enllà de la urgència del moment. Què bé m’hauria vingut tindre un llibre com aquest quan donava classes! El llibre es presta a triar combinacions de capítols perquè diferents alumnes amb preferències també diferents puguen comentar-los, fer-ne propostes de millora, elaborar treballs similars i en diferents llengües, estudiar-ne els contextos de cada capítol, comparar els treballs i corregir-se’ls mútuament... tot un munt de possibilitats didàctiques alhora que de simbiosi amb unes altres disciplines.

Un llibre, en definitiva, molt recomanable per als docents i els instituts alhora que «apte per a tots els públics». Com ho ha de ser tot bon llibre de divulgació científica.