‘Ventres de paper’, de Laia Asso Ministral

per Àngela Baldó / TastaLlibres-club de lectura de Sella

Narrativa

Laia Asso Ministral
Laia Asso Ministral
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Quan Laia Asso ha de respondre a la seua filla de sis anys què sap de la seua mare biològica, l'autora se sent decebuda perquè no té cap informació al respecte. Ella mateixa conta en una entrevista que li respongué a la filla: «Escolta'm, no en sé res, però si tu hi estàs d'acord jo em puc inventar la història de la teua mare». I va ser aquesta la llavor sembrada que esdevingué la primera novel·la de la pediatra Laia Asso, Ventres de Paper (Sembra, 2019).

Per a començar, ens topem amb una declaració d'intencions al nom dels capítols. Estan numerats en català i en amhàric, com una mostra de respecte i vincle entre les dues llengües i cultures. Un vincle que serà «etern», com anirem esbrinant.

La història és contada des de tres escenaris (Etiòpia, París, Barcelona), amb tres protagonistes principals (la Nigist, la Lia i la Meki) que viuen èpoques diferents i amb una llenguatge narratiu per a cada història.

Sembra (2019)

La Nigist és una dona etíop que va a la caseta d'una llevadora per parir la seua filla i donar-li el pit fins que caiga el cordó. Després, sense haver mirat mai els ulls de la criatura, ha de deixar-la perquè la porten a un orfenat. La Lia, el segon pilar d'aquesta narració és una pediatra de Barcelona, mare biològica de la Júlia, que vol adoptar un fill a Etiòpia. Per últim, la Meki, el pont que uneix les anteriors dones, és una estudiant que viu a París i s'enfronta a la decisió d'avortar o continuar endavant amb un embaràs no desitjat.

Ens trobem davant una obra que combina forma i contingut amb lucidesa i mestria. Dins els aspectes formals crida l'atenció l'estructura de la novel·la. Anem llegint de manera intercalada les tres històries, però per a cadascuna l'autora utilitza una persona i un temps diferents. Així, els relats de la Nigist estan contats en segona persona i en present; la història de la Lia la vivim en tercera persona, explicada dins d'una línia narrativa temporal que barreja flashbacks i recursos temporals aleatoris, i la Meki parla en primera persona a través dels mails que intercanvia amb sa mare. Aquests jocs amb els temps, els espais i el llenguatge configuren una mena de calidoscopi del qual anem descobrint diferents dibuixos de manera progressiva a mesura que avancem per les històries.

Podem descobrir aspectes d'una cultura generalment desconeguda i veure, des d'una finestra imaginària, problemes burocràtics de la nostra societat alhora que ens posem davant un mirall

Hi ha qui diu que les novel·les poden ser un mirall o una finestra depenent de l'impacte que ens produeixen. Amb Ventres de Paper s'hi combinen les dues categories. Podem descobrir aspectes d'una cultura generalment desconeguda i veure, des d'una finestra imaginària, problemes burocràtics de la nostra societat alhora que ens posem davant un mirall recordant quin pes té el fet de prendre qualsevol decisió. Decidir, tindre o no autonomia i suport per a fer-ho podria ser el tema troncal que uneix les tres històries.

Si bé és cert que les tres figures femenines esmentades conformen l'eix estructural de l'obra, també ho és que necessiten d'altres personatges que les redefineixen. La Berhane, que ajuda la Nigist durant el procés inicial a casa de la llevadora, i la Júlia, filla biològica de la Lia, que se'ns presenta com un personatge-contrast respecte a la seua germana, la Meki. S'estableix, en definitiva, una xarxa de relacions entre dones que s'ajuden, que contrasten i que queden totes implicades dins de la mateixa història.

aquells ulls que fan impossible que a l'escola bressol puguen renyar-la perquè a la directora li semblen ulls de persona major. Són els ulls que defineixen la seua essència i les seues arrels, els ulls de «l'orgull africà»

Hi ha un personatge en concret que uneix tot el relat. Es tracta de la Meki, que comença sent Amakelech, un nom que en amhàric significa «així com un pont entre dues famílies». La Meki és alimentada per la llet de tres mares diferents, estimada per les tres i en les tres desperta el desig de quedar-se-la. És un personatge que, abans de l'any de vida ja té un passat ple d'experiències traumàtiques. A través dels ulls de les altres protagonistes i de la seua pròpia veu, anem descobrint el desenvolupament de la seua personalitat al llarg dels anys. Hi ha, però, un tret físic característic de la Meki que està present durant tot el llibre. Es tracta dels seus ulls. Són els ulls que té prohibit mirar la seua mare biològica per a evitar la maledicció de tota la seua família; són també els ulls que contrasten amb el personatge més negatiu de l'obra, la llevadora «Selma, sense ull»; els mateixos ulls que la Berhane troba semblants als de la Nigist i que la connecten amb el seu origen; els ulls que criden profundament l'atenció de la Lia la primera volta que es creua amb ells; aquells ulls que fan impossible que a l'escola bressol puguen renyar-la perquè a la directora li semblen ulls de persona major. Són els ulls que defineixen la seua essència i les seues arrels, els ulls de «l'orgull africà».

A més dels ulls de la Meki, l'autora utilitza diverses parts del cos que es veuen afectades per descriure les emocions de totes aquestes dones: «et cremes de cintura per avall», «una serp de gel et recorre l'esquena», «un forat a la panxa» , «un tambor de guerra ressona entre les parets d'un pit agitat»... i moltes més emocions descrites utilitzant imatges poètiques amb la finalitat de connectar-nos amb el món de la maternitat i del periple que suposa en determinades situacions.

La maternitat biològica, els orfenats, la burocràcia d´un procés d'adopció i el dret d'avortament es conten a Ventres de paper des de la culpa, la por, el càstig diví, el judici social juntament amb la confiança de mares i filles i l'amor: «ser la teua mare ha estat un dels millors regals que m'ha brindat la vida (...). Que fossis tu i no un altre infant, forma part d'una cadena de circumstàncies que em converteixen en una persona molt afortunada».

Tornem a com es va gestar aquesta novel·la. Recordem que l'autora va voler regalar-li a la seua filla la història de la seua mare biològica, i se'ns fa inevitable observar l'obra des d'una perspectiva personal i generosa que té a veure amb una idea expressada per Laia Asso en una entrevista: «en essència, el vincle entre mares i filles és universal».