Obrir les portes d’un castell: el Dia de les Lletres Valencianes a Alacant, amb ‘Joanot’ (Martorell)

per Lliris Picó

Entre-veus

Obrir les portes d’un castell: el Dia de les Lletres Valencianes a Alacant, amb ‘Joanot’ (Martorell)
Obrir les portes d’un castell: el Dia de les Lletres Valencianes a Alacant, amb ‘Joanot’ (Martorell)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El proppassat 20 de novembre despuntava a Alacant un dia intens, amarat de pluja i de commemoracions d’efemèrides. Començava el dissabte amb la celebració del 38é Aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià convocada per quart any consecutiu per la Plataforma Alacant pel Valencià als jardins de la Diputació on, de fet, es va signar la Llei. Enguany la lectura del ja tradicional Manifest anava a càrrec de l’escriptora Marian Díez, guanyadora del Premi de Novel·la Enric Valor 2021, convocat per la mateixa Diputació d’Alacant. Ara com ara, un dels guardons més prestigiosos i millor dotats de tots els que tenim arreu del territori de llengua catalana.

Més enllà de les reivindicacions de la Plataforma Alacant pel Valencià, que insta al Govern a aplicar la llei amb contundència, ja que fins al moment s’ha complit de manera insuficient i encara no ha arribat a la seua finalitat última que era «assolir, mitjançant la promoció del valencià, l’equiparació efectiva amb el castellà i garantir l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística»; no hi ha dubte –almenys jo no en tinc– que l’efemèride era motiu de celebració. Encara queda camí per fer, sí. Tanmateix hem aconseguit 38 anys d’una certa normalitat a les escoles, de procés de revalencianització entre les famílies que, per uns motius o per uns altres, havien interromput la transmissió lingüística familiar. Quasi quatre dècades de formació i integració de nous parlants, i per tant, d’enriquiment cultural amb els nouvinguts. Prop de 40 anys traient a la llum les nostres escriptores que havien romàs amagades durant segles, i sobretot, traient a les places i als carrers la nostra literatura. En aquest sentit, només cal esmentar les Nits Estellés, les recentment començades Festes Valor o l’èxit de les Places del Llibre en valencià, que continuen en expansió arreu del País Valencià i obrint-se camí cada vegada més cap al sud. Tenim ja, de fet, pràcticament dues generacions d’escriptors formats en llengua pròpia. Autors com la mateixa Marian Díez, que obria el dia, i com Joan Nave Fluxà, que n’era el colofó.

l’acte central de commemoració del Dia de les Lletres Valencianes: la representació de l’obra Joanot a la sala «Taverna» del Castell de Santa Bàrbara.

De la mà (i sobretot de la veu) de l’actor i dramaturg benisser arribaven la nit i l’acte central de commemoració del Dia de les Lletres Valencianes: la representació de l’obra Joanot a la sala Taverna del Castell de Santa Bàrbara. Al llarg del dia diverses personalitats del món acadèmic i del món de la cultura, a títol personal, i algunes institucions com ara la Delegació d’Alacant de l’IEC, havien llançat a les xarxes consignes i vídeos amb lectures sobre els nostres clàssics. Tanmateix la fita històrica, sens dubte, va ser la representació d’una obra de la magnitud i el simbolisme de Joanot en un espai escènic com el castell de Santa Bàrbara, un monument de referència per als valencians del sud: patrimoni històric i ara també símbol de normalitat. En aquest sentit m’agradaria destacar el fet, que d’una manera o d’una altra, l’arribada de Joanot al castell la vam fer possible entre tots els alacantins, en tant que, si bé la iniciativa fou de la Delegació d’Alacant de l’IEC i l’organització principal va recaure en la Plataforma per la Llengua en col·laboració amb totes –repetitsc: totes– les associacions i institucions que treballen per fer visible la valencianitat de la ciutat d’Alacant (ACPV, Casal Tio Cuc, UA i La Cívica-EV, entre altres), l’acte no hauria estat possible sense la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, que va fer de pont entre la Regidoria de Turisme, que –de moment– té encara la gestió del castell, i les institucions i associacions organitzadores.

© Daniel Betoret
amb una interpretació ben acurada, sentida i intensa, Joan Nave Fluxà, ens obrí les portes del castell i els alacantins n’omplírem l’aforament de gom a gom, malgrat la pluja

I és que, personalment, estic convençuda que es tracta d’això: d’establir ponts, de superar prejudicis, de creure fermament que la llengua és de tots, que no té color ni tendència, de no donar portes per tancades a priori. De fet, amb una interpretació ben acurada, sentida i intensa, Joan Nave Fluxà, ens obrí les portes del castell i els alacantins n’omplírem l’aforament de gom a gom, malgrat la pluja i les dificultats d’accés a la fortalesa, i tinguérem l’honor i el goig de celebrar amb Joanot la nostra contribució a la literatura universal. Així doncs, convindreu amb mi que la normalitat lingüística com a col·lectiu, els drets lingüístics, els espais culturals públics, els tenim. Exercim-los i fent-los visibles.