‘Josep’, d’Aurel

per Joana Serra

Història

Aurel
Aurel

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

En un d’aquests camps, dos homes, separats per un filat espinós, es faran amics. L’un és un gendarme, l’altre és Josep Bartolí (Barcelona 1910-NovaYork 1995)

Una de les millors vendes de l’any 2021 a La Llibreria de Perpinyà, ha estat la novel·la gràfica Josep (Símbol editors, 2020) d’Aurélien Fromet –conegut com a Aurel–, Jean-Louis Milesi i Audrey Rebamann, basada en la pel·lícula d’animació estrenada prèviament. Josep narra la vida de Josep Bartolí, artista i militant antifranquista que va passar pels camps de concentració de Catalunya Nord, després de l’anomenada Retirada al febrer del 1939. La seua trajectòria va ser com la de tantes persones que van creuar la frontera per fugir de la guerra i la dictadura. El govern francès es veurà desbordat per una riuada de refugiats republicans que, des de la frontera, seran conduïts i internats en camps de concentració on molts d’ells moriran, esgotats per la fam i el fred, per la manca d’higiene i d'assistència sanitària. En un d’aquests camps, dos homes, separats per un filat espinós, es faran amics. L’un és un gendarme, l’altre és Josep Bartolí (Barcelona 1910-NovaYork 1995). El gendarme li facilitarà un llapis i un paper perquè dibuixi.

Josep Bartolí continua el seu exili a Nova York i Mèxic, on coneix la pintora Frida Kahlo, de qui s'enamora.

li permet centrar la mirada en la tràgica experiència de Bartolí als camps de concentració, una part poc coneguda, incòmoda i vergonyosa de la història d'Europa

La veu de la història és la del net del gendarme, a qui va explicar la relació que va establir amb Bartolí, i li permet centrar la mirada en la tràgica experiència de Bartolí als camps de concentració, una part poc coneguda, incòmoda i vergonyosa de la història d'Europa.

La pel·lícula (les films d’ici, 2020), mereix un petit comentari lingüístic. Reflecteix molt bé, i no és gens habitual per a una producció francesa, la realitat lingüística del moment: el francès pels representants de l’Estat, el català i el castellà per la majoria del exiliats, però també el català per la gent de Catalunya Nord.

Però l’important, tant del film com també de la novel·la gràfica de la qual parlem, és la imatge.

Simbols (2020)
«Josep dibuixava la vida als camps, no per fer de testimoni fotogràfic, sinó per a sobreviure. La meva tesi és que Bartolí dibuixava perquè necessitava dibuixar.»

Hi falten, a la versió escrita d’aquesta història més dibuixos del mateix Bartolí, que si que apareixen, intercalats en el film d’animació, i permeten conèixer i entendre millor l’obra de l’artista. Aurel diu en diverses entrevistes que «Josep dibuixava la vida als camps, no per fer de testimoni fotogràfic, sinó per a sobreviure. La meva tesi és que Bartolí dibuixava perquè necessitava dibuixar.»

Gràcies al compromís de Jordi Bartolí, comissari de l'exposició i nebot de Josep, i del dissenyador Aurel, director de la pel·lícula, Bernice Bromberg, vídua de l'artista, amb motiu de l'estrena de la pel·lícula al setembre de 2020, anuncia la donació al Memorial de Ribesaltes de l’obra de Bartolí. Aquest és l'acte fundacional de l'exposició —enriquida amb els préstecs de l'Arxiu Municipal de Barcelona, ​​​​la Generalitat de Catalunya, el Centre Cultural de Terrassa i Manel Canyameres i Joëlle Lemmens, col·leccionistes particulars—, que ara mateix s’exposa en el museu que es troba dins del recinte on queden encara cabanes del camp de concentració de Ribesaltes.

Així doncs si voleu conèixer la vida de Josep Bartolí, ho podeu fer a través de la pel·lícula, de la novel·la gràfica o de la remarcable exposició que podreu veure al Memorial de Ribesaltes fins al setembre del 2022.