‘Una literatura possible’, de Josep Iborra

per Salvador Vendrell

Assaig

Josep Iborra
Josep Iborra

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Com diu Francesc Pérez Moragon, Iborra és un «autor sorprenent i lamentablement poc conegut, malgrat la seua vasta producció escrita». Ja ho va escriure Xavier Serra en la Biografia parcial que li dedicà: «Després de Fuster, el país ha tingut dos homes que han estat assabentats de tot: Josep Iborra i Francesc Pérez Moragon. Els qui han vingut darrere, s’han hagut de formar llegint els papers que l’un i l’altre anaven produint incansablement, des de la dècada dels setanta del segle passat». Josep Iborra, com el mateix Moragon, no han escrit gaires llibres. Molta part de l’obra d’Iborra seria encara inèdita o es trobaria disseminada en revistes i llibres d’altres autors —com la de Moragon—, si no fóra perquè l’any 1995, la Institució Alfons el Magnànim i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana publicaren els reculls titulats Confluències i la Trinxera literària, que ara s’incorporen al segon volum d’Una literatura possible, que publica també la institució Alfons el Magnànim. Evidentment, també havia publicat en vida algun llibre, com ara, Fuster portàtil, un assaig sobre l’assaig de Joan Fuster amb què va guanyar els premis d’Octubre de 1982; Inflexions, un recull d’assaigs amb què guanyà el premi Ciutat d’Alzira en el 2004; o Breviari d’un bizantí, que va ser premi Rovira i Virgili el 2006. Pòstumament, n’ha aparegut un altre, L’estupor, publicat per l’editorial Afers en 1918. Llibres que, excepte Fuster Portàtil, només va decidir publicar pràcticament al final de la seua vida i que són uns textos diferents, a part, dels textos més públics que enviava a la premsa periòdica. En paraules d’Enric Iborra és una crítica «de caràcter més personal i més lliure, intensament assagística, que es combinava amb la reflexió moral i filosòfica».

amb aquesta aposta del Magnànim, que pretén publicar tota l’obra literària de Josep Iborra, inèdita la major part o de difícil accés, com hem dit, podrem disposar de manera fàcil i accessible de tot el seu treball literari

Ara, però, amb aquesta aposta del Magnànim, que pretén publicar tota l’obra literària de Josep Iborra, inèdita la major part o de difícil accés, com hem dit, podrem disposar de manera fàcil i accessible de tot el seu treball literari. De moment, tenim un bon tast, Una literatura possible, amb dos volums, però ja esperem amb impaciència la publicació dels seus diaris, que sembla que va escriure de manera sostinguda des de 1965. Així, podrem recuperar el Josep Iborra escriptor, crític literari i assagista i, acostar-nos a l’evolució del seu pensament a través de les notes que feia de les seus lectures o de les coses que considerava que havia d’anotar en el paper.

El Magnànim (2021)
Aquestes ressenyes i assaigs de crítica literària i de temàtica cívica, publicades durant aquests anys «el van convertir en una mena de crític orgànic de la generació que en aquell moment s’incorporava a la literatura catalana des del País Valencià»

En el primer volum, que porta com a subtítol La constitució d’una literatura, conté un bon grapat de ressenyes, més de set-centes, que Iborra va publicar en la premsa periòdica, en revistes com ara Saó, El temps, Caràcters... L’època de més activitat d’aquestes col·laboracions es van donar entre 1973 i el 1976, i entre 1980 i el 2010. Aquestes ressenyes i assaigs de crítica literària i de temàtica cívica, publicades durant aquests anys «el van convertir en una mena de crític orgànic de la generació que en aquell moment s’incorporava a la literatura catalana des del País Valencià», com ha deixat escrit Enric Iborra. També, però, comentava els llibres d’escriptors d’altres literatura traduïts al català.

El segon volum, que porta com a subtítols La trinxera literària, Confluències, Estudis sobre història de la literatura, conté, com hem vist, algun dels assajos ja publicats. La trinxera literària comenta autors, períodes i problemes de la literatura catalana des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX. Entre tots ells destaquen el dedicat a la novel·la del País valencià i un altre sobre la poesia que va nàixer a partir dels setanta. Confluències són textos centrats en noms propis tan importants com són Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, o sobre l’obra Matèria de Bretanya de Carmelina Sánche-Cutillas. Finalment, Els Estudis sobre història literària sí que són assajos inèdits que intenten esbossar un esquema de la nostra d’història literària.