‘Evasions efímeres’, de Vicent Pallarés

per P. Cano Server

Narrativa

Vicent Pallarés
Vicent Pallarés

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

DICCIONARI NORMATIU VALENCIÀ AVL

evasió [evazió]

1. f. Acció d'evadir. (2. v. pron. Intentar allunyar-se d'una situació desagradable o d'un problema.)
3. d'evasió loc. adj. Que té com a finalitat (una obra literària o cinematogràfica, o un programa de televisió) entretindre o divertir.

D’una manera o una altra, és aquesta la intenció dels personatges que protagonitzen el recull d’històries d’aquest volum guanyador del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2001. Una escapada, ni que siga momentània i transitòria –efímera, per tant–, per a eixir de la realitat en què viuen i trobar-se petites aventures. Aventures que no sempre acaben com estaven previstes, o que ni tan sols estaven previstes. En tot cas, tractant-se del tema que es tracta, fa possible que la 3a accepció del diccionari també hi tinga cabuda.

Seria difícil intentar trobar un fil conductor que unisca els relats d’aquesta compilació. En alguns casos, podríem parlar del factor inesperat, en altres de l’atracció cap a pràctiques socialment poc ben considerades o, fins i tot, aquelles que es qualifiquen de baixes passions. En qualsevol cas, el que demostra és com de complexos podem arribar a ser els éssers humans i com eixa complexitat pot tindre el seu reflex en l’erotisme.

Les històries fan especial esment a les sensacions que formen part de l’univers femení, sovint tan poc mostrades explícitament o, inclús, ni tan sols imaginades.

Les històries fan especial esment a les sensacions que formen part de l’univers femení, sovint tan poc mostrades explícitament o, inclús, ni tan sols imaginades. L'autoplaer tan manifest en el món masculí i que en el femení no s’havia considerat fins que ha suposat un interés comercial amb els joguets de moda; les llicències que també configuraven secrets a veus entre els homes però impensables per a les dones; el sexe en la vellesa –femenina–, que no es planteja com a existent; pràctiques evidents que sembla que no corresponien a una suposada elegància o discreció femenina; dones que prenen la iniciativa i les regnes del seu desig, com hauria d’haver passat sempre o com s’hauria d’haver contat sempre.

Bromera (2001)

Vicent Pallarés ha fet incursió en ben bé tots els gèneres, des dels relats breus o la novel·la infantil al teatre. També ha sigut autor de guions cinematogràfics i televisius. Els seus treballs han sigut mereixedors de diversos premis, com ara l’Enric Valor, el Constantí Llombart o l’esmentat de la Vall d’Albaida. No era, però, la primera experiència seua en literatura eròtica, ja que quatre anys abans va guanyar a Girona el premi La llengua elèctrica amb un altre recull, Provatures.

la ficció, o la fantasia, és la que permet viure sensacions i uns altres mons que, per uns o altres motius, mai podríem experimentar d’una altra forma. 

Sobre Evasions efímeres es podria debatre molt si totes les situacions són ètiques o no. L’excitació humana no sempre és conscient i voluntària, algunes vegades comporta una contradicció –que pot arribar a límits conflictius– entre la reacció del cos i allò que el seny, l’educació o l’ètica ens senyalen com a correcte. Siga com siga, la ficció, o la fantasia, és la que permet viure sensacions i uns altres mons que, per uns o altres motius, mai podríem experimentar d’una altra forma. Si una virtut té la literatura –entre d’altres–, és fer-nos veure i plantejar-nos aspectes invisibles als ulls i, fins i tot, al pensament conscient. Un atreviment així pot ser la provocació perfecta per a descobrir, sense perills ni lamentables conseqüències, passions ocultes. Com diria una gran poetessa: «soc carn que batega involuntària».