‘Lluny de qualsevol altre lloc’, de Fèlix Edo Tena

per Vicent Pallarés Pascual

Narrativa

Felix Edo Tena
Felix Edo Tena

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Lluny de qualsevol altre lloc és la segona novel·la de Fèlix Edo Tena, publicada després d'El guardià de les trufes (Barcino, 2016). La nova obra mostra la realitat present i està dividida en dues parts. La primera, anomenada «Sobre l’asfalt», està ambientada a la ciutat de Castelló de la Plana a la dècada del 2010 i s’hi explica la història de Joan, el protagonista principal, que ha abandonat la vida de professor universitari per causes desconegudes i ara es dedica a fer de mariner i de temporer. Un outsider desencantat que viu com pot als marges que marca la societat en indrets poc recomanables.

ha abandonat la vida de professor universitari per causes desconegudes i ara es dedica a fer de mariner i de temporer. Un outsider desencantat que viu com pot als marges que marca la societat

L’autor aprofita per a mostrar-nos una descomposició urbana tant social com urbanística en una ciutat concreta però que podria ser qualsevol del món global on vivim. És aquí on ens mostra parts urbanes i un paisatge agrari que no està integrat en la ciutat, i del qual no coneixem uns límits clars. Sobretot com és la relació entre les zones rurals i les urbanes en aquest moment de transició que estem vivint en ple segle XXI, on el camp pateix una greu crisi d'abandonament, però també on les ciutats també viuen les seues particulars dificultats, com aquesta descomposició urbana que pot arribar a una degradació causada pels efectes d’un urbanisme que no té en compte un creixement sostenible ni una relació integral amb la tradició o amb el paisatge.

Onada (2021)

Així doncs, la part urbana de la novel·la està ambientada en els marges d'aquesta ciutat, a l'extraradi, on hi ha antics camps de tarongers que no es treballen perquè no surt a compte, alqueries mig derruïdes, bancals d'horta erms o séquies que han deixat d'estar en ús. Restes d'un naufragi que romanen mig avergonyides i que encara podem contemplar. També hi són les poques persones que s’han quedat atrapades en aquest espai, com si estigueren congelades en el temps, en una època en què la corrupció i l’autoritarisme polític han estat una constant.

El contrapès a la història de Joan és Mamadou, un immigrant de Gàmbia que, decidit a millorar el seu futur, ha viscut tot un periple fugint de la misèria. El destí i les dificultats els creuen i tots dos, malgrat ser molt diferents, estableixen una forta amistat. A partir dels dos personatges l’autor explora les seves existències i les dures realitats que els envolten. Dues visions vitals que es completaran al llarg de la història.

Edo Tena analitzarà l’abandonament dels masos i dels pobles de la muntanya i la bombolla urbanitzadora que també els afecta, com ocorre a la comarca de la Plana

En la segona part de la novel·la, que es diu «Un lloc sobre l’erm», es mostren les vivències de Joan, però en el seu abandonament de Castelló i en la tornada al seu lloc d’origen, que és Vilafranca, un poble d’interior del Maestrat. En aquest indret pretén reprendre la vida rural dels seus avantpassats, al mas de Forés. Hi ha doncs, una connexió amb l’anterior novel·la de l’autor, El guardià de les trufes, perquè tot indica que Joan és un descendent dels masovers protagonistes. Serà en aquesta part on Fèlix Edo Tena analitzarà l’abandonament dels masos i dels pobles de la muntanya i la bombolla urbanitzadora que també els afecta, com ocorre a la comarca de la Plana. L’autor no mostra una postal nostàlgica de la societat de la vida rural als masos. Asegura que el passat va ser dur i difícil. També injust i desesperançador. Ens recorda que les persones s’han de sentir vinculades a unes arrels on poder tornar.

Com es pot comprovar a les dues parts de la novel·la, l'urbanisme és un element essencial, tant a la ciutat com al poble però analitzat de manera crítica. Malgrat tot, al final de l’obra trobem un epíleg que deixa un porta oberta a l’esperança i on se’ns remarca que no tot està perdut encara. El canvi, ocult i complicat, de vegades, encara pot esdevenir.

Lluny de qualsevol altre lloc és una novel·la lineal basada en els vagabundejos de Joan entre camp i ciutat. Un passeig amb un protagonista del qual l’autor ens dona pocs detalls i molts buits, que hem d’intentar omplir. Un personatge que transmet un elevat grau de perplexitat i de desorientació davant una societat que no comprèn i que li resulta sòrdida. Una realitat que observa i que no arriba ben bé a comprendre i que, de vegades, ens desconcerta i ens sacseja per la duresa dels fets que ens fa veure a través dels seus ulls. Una obra que sense perdre el lirisme pretén ser testimoni de la realitat social i política sobre la qual en moltes ocasions preferim desviar la vista.