Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

En els darrers anys, Jordi Colonques i Joan Canela s’han convertit en dues veus imprescindibles del panorama literari valencià. No debades la primera obra que van escriure conjuntament, Napalm, va ser finalista del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i va estar premiada al festival VLCNegra com a Millor Novel·la Negra en la nostra llengua. De fet, el duo d’escriptors està acostumat a retratar la part més fosca de la nostra societat, especialment dels racons del Benimaclet que habiten. En aquesta ocasió, però, els autors deixen enrere el realisme brut a què ens tenen acostumades per endinsar-se en una història per a tots els públics que, malgrat tot, manté la càrrega reivindicativa de les seues obres per a públic adult.

Aitana i les feres ens trasllada a un reialme antic i situa l’acció en una menuda vila medieval, en «un temps passat en què reis poderosos decidien el destí dels seus súbdits i magnífiques bèsties campaven lliurement pels seus dominis». Allí trobem Aitana, una xiqueta que, als dos anys, es va perdre al bosc que envolta el poble. Tota la població es va mobilitzar per buscar-la, amb esperances minvants a mesura que passaven els dies fins que, de sobte, una setmana després de la desaparició, va aparèixer tal i com se n’havia anat. O quasi, perquè els seus cabells i la seua pell canviaren misteriosament de tonalitat...

el rei Pere Joan IV —amb el sobrenom del Superb—, va decidir capturar i encarcerar totes les feres salvatges. Aquest va ser el primer pas d’una llarga cadena de canvis que va implementar al seu reialme

Arran d’aquell incident, el rei Pere Joan IV —amb el sobrenom del Superb—, va decidir capturar i encarcerar totes les feres salvatges. Aquest va ser el primer pas d’una llarga cadena de canvis que va implementar al seu reialme. A la caça de criatures va seguir la tala indiscriminada d’arbres per aconseguir fusta, l’increment de terres de cultiu per vendre’n els excedents, el comerç de teles precioses i altres bens de luxe per augmentar la riquesa del regne...

A poc a poc, el Superb modernitzava la societat, sense parar esment a les conseqüències que les seues accions tenien entre els seus súbdits: de sobte, la gent estava més ocupada que mai. Abans, després de conrear les seues escasses terres, els vilatans havien tingut per costum reunir-se per sopar junts i cantar i ballar al voltant de les fogueres. Ara, tenien tanta faena que no es podien permetre ni un moment d’oci. Ni tan sols per a jugar amb la canalla o contar-los històries. Els xiquets i xiquetes es queixaven a les seues famílies, però la resposta sempre era la mateixa: «No hi ha temps per perdre». Tot s’havia tornat massa seriós.

L’única persona adulta que no acceptava aquesta situació era l’àvia d’Aitana, una dona que havia fet de remeiera per a la família reial i que veia amb mals ulls els canvis que s’havien donat a la cort i al poble. Empresonar les feres salvatges, a més, li semblava un crim, ja que aquestes magnífiques criatures havien nascut per ser lliures. Aitana estava d’acord amb la seua àvia, tot i que no sabia com solucionar el problema.

sovint l’atzar ens dóna l’empenta que necessitem per posar-nos en marxa i actuar... Encara que de vegades es manifeste disfressat, en aquest cas, en forma de la més poderosa de les feres: la Denteruda

Tanmateix, sovint l’atzar ens dóna l’empenta que necessitem per posar-nos en marxa i actuar... Encara que de vegades es manifeste disfressat, en aquest cas, en forma de la més poderosa de les feres: la Denteruda. Perquè quan aquesta criatura fugada de les gàbies reials es troba amb Aitana i li explica les condicions en què han de viure tots els animals, la xiqueta no dubta a demanar ajuda a la resta de companyes i companys per alliberar les criatures i, de rebot, posar punt i final als plans de Pere Joan IV.

Amb un llenguatge planer i entenedor, Canela i Colonques ens presenten un faula moderna i modernitzada, divertida i emocionant, que trenca rols i prejudicis. Una obra meravellosament il·lustrada per Helga Ambak, qui pinta un bon grapat de les noves realitats que componen aquesta història i amplia l’univers imaginat pel tàndem d’escriptors.

Així, la lluita d’Aitana contra les injustícies socials suposa tota una aventura per a les lectores i lectors més menuts, però té també una segona lectura per als adults que compartisquen amb ells l’experiència. Al cap i a la fi, qui no se sent identificada amb una societat que busca la productivitat màxima dels seus treballadors, sense donar cap importància al seu benestar o la seua necessitat de descans i d’esbarjo? I amb l’aniquilació de la natura en nom del progrés? O amb la gradual desaparició de les nostres tradicions? Per no parlar dels governants que fan i desfan sense tindre en compte què és millor per al poble... Amb sort, lectures com aquesta ajudaran a conscienciar les Aitanes del futur que, de la mateixa manera que la protagonista, no tindran por de lluitar per una societat millor.