Els Premis Altea, a Barcelona

per Anna Lloret Cortés

Entre-veus

Els Premis Altea, a Barcelona
Els Premis Altea, a Barcelona
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

«Per als valencians, cinc milions llargs de persones són un mercat literari interessant, però sens dubte és molt millor un mercat de catorze milions de persones: de la mateixa manera que per a Catalunya un mercat de set milions llargs de persones no són un mal mercat, però sembla poc raonable renunciar a un mercat de més de catorze milions de persones.»

Va aquest dimarts, 18 de gener, a la Sala Bookeria de la Llibreria Ona, a Pau Claris 94: els Premis Altea van desembarcar a Barcelona. A pesar de la situació pandèmica i dels sempre enutjosos requisits d’inscripció, l’acte de presentació dels llibres El bosc de les ombres, d’Ignasi Garcia Barba (Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil 2021) i Aire, d’Elvira Cambrils (Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa 2021) va fer un ple de públic: fins al punt que es van haver de retirar les taules de la sala i s’hi van habilitar els seients de la galeria superior. No debades, era la primera vegada que els Premis Altea de Literatura i Investigació (que precisament ara, fins al 31 de gener, tenen obert el termini de presentació d’originals per a l’edició de 2022), es presentaven a Barcelona. I la ciutat hi va respondre amb l’interés, l’atenció i la calidesa de les ocasions manifestament simbòliques.

Joan Borja, director d’Aila Edicions i de la Càtedra Enric Valor, com a presentador i conductor de l’acte, va encertar a posar explícitament en relleu, des del primer moment, el veritable sentit de l’esdeveniment: la necessitat de construir ponts que reforcen el circuit literari compartit pel conjunt del domini lingüística. Després de fer broma deixant anar en el discurs introductori que «a Barcelona, amb una mica d’accent, es parla un valencià preciós» va voler compartir aquesta reflexió bàsica: «Per als valencians, cinc milions llargs de persones són un mercat literari interessant, però sens dubte és molt millor un mercat de catorze milions de persones: de la mateixa manera que per a Catalunya un mercat de set milions llargs de persones no són un mal mercat, però sembla poc raonable renunciar a un mercat de més de catorze milions de persones.»

«perquè és una obsessió, per al projecte dels Premis Altea fer volar els llibres i posar-los en perill de trobar lectores i lectors»

Per a Borja, aquesta era la raó per la qual els llibres dels Premis Altea, sí o sí, havien de ser presentats a Barcelona: «perquè és una obsessió, per al projecte dels Premis Altea fer volar els llibres i posar-los en perill de trobar lectores i lectors». En aquest sentit, abans de parlar dels llibres editats i dels seus autors, no hi van faltar paraules d’agraïment al conjunt de les institucions que col·laboren en la convocatòria dels Premis Altea de Literatura i Investigació, i que han fet possible que aquests Premis comencen a erigir-se com un referent de prestigi al sud del País Valencià: l’Ajuntament d’Altea, Aila Edicions, la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Alacantí de Cultura de la Diputació d’Alacant i la Generalitat Valenciana. Esment a part, en aquest capítol d’agraïments, va meréixer la Fundació Caixaltea, entitat patrocinadora del Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, per tal com el president de Caixaltea (i de la Fundació Caixaltea), José Miguel Cortés, va voler fer costat a l’acte i es trobava present, en primera fila, entre les autoritats de la sala.

Tanmateix, els veritables protagonistes de la nit, per descomptat, van ser els autors. I, òbviament, els llibres. Borja els va voler presentar amb unes breus pinzellades. D’Aire va dir que «és una novel·la coral. Hi trobareu set novel·les pel preu d’una, i un preciós homenatge a la sororitat —i a la vida. No us perdeu l’episodi en què una de les protagonistes, Tonica, va a passar un dia a la platja amb el germanet menut: si el llegiu i no sentiu que se us reboliquen els budells per dins és que no teniu cor. Al capdavall, la bona literatura és aquella que no ens deixa indiferents.» En aquest sentit, d’El bosc de les ombres va destacar que és «una novel·la intrigant, inquietant, vibrant, impactant. Trepidant. Si voleu dormir plàcidament, tranquil·lament, avorridament (sense aquella sensació de tenir el cor en un pessic i un camí de formigues corrent per l’esquena) és millor que no us atreviu a llegir-la: perquè la por, el misteri i la tendresa que conté potser no són aptes per a tots els públics.»

Elvira Cambrils (Pego, Marina Alta, 1955), va destacar que Aire és una novel·la que va vindre a buscar-la: que li va arribar com a idea en un moment determinat i de seguida va tenir la necessitat imperiosa d’escriure-la —aparcant, fins i tot, la redacció d’una altra novel·la que en aquell moment tenia en procés. I va explicar: «Les set protagonistes de la novel·la coincideixen en un saló de bellesa d’una urbanització costanera, que es diu «Reflexos de Mar». D’aquesta manera, una perruqueria, paradigma de la banalitat, és elevada a la categoria d’escola filosòfica. Les set dones que s’hi apleguen són dones normals, com les dones amb qui convivim fora de la ficció. Però les seues veus —amb les seues frustracions i les seues esperances— van teixint una xarxa de complicitats que apunten a la idea de sororitat, i que els permeten recuperar la dignitat: una dignitat que el món patriarcal els havia negat.» En aquest sentit, també la mateixa autora semblava voler participar d’aquesta mateixa xarxa de complicitats quan confessava: «M’ha passat com a un dels meus personatges: he sentit que el plaer més sublim de la creació és la mateixa joia del procés!» I va instar el públic a compartir, també, aquest sentiment de les dones de la novel·la, que aconsegueixen erigir-se en protagonistes de les pròpies vides: «Us exhorte a atendre una de les obligacions primordials que tenim en la vida: la de ser feliços!»

Ignasi Garcia Barba (Barcelona, 1964), per la seua part, va invitar els presents a visualitzar el booktrailerdel seu llibre El bosc de les ombres, al qual es podia accedir per mitjà d’un codi QR reproduït en els fulls d’un programa prèviament distribuït a la sala. I tot seguit va accedir a comentar algunes de les interioritats del procés de creació del seu llibre. Garcia Barba, tot un referent en el món del guionatge de sèries televisives (ha treballat en sèries tan exitoses com ara Estació d’Enllaç, Compañeros, El cor de la ciutat, Un paso adelante, Los Serrano, Yo soy Bea, Mesa para cinco, Bandolera, Gran reserva, el origen, Amar es para siempre, En tierras salvajes, Centro Médico i, actualment, Servir y proteger), va explicar que «El bosc de les ombres combina el thriller sobrenatural i la novel·la d’aventures per crear una història de l’estil de la sèrie Stranger things». I no va deixar de compartir, en clau de confidència: «Per a mi és un llibre molt especial, perquè la història que hi conto l’he construïda a partir de la idea originària d’un conte que vaig escriure amb 16 anys, quan era un estudiant del col·legi Casp, just ací al costat de la Llibreria Ona, i que m’ha acompanyat durant tota la vida». Va aclarir que, en la seua novel·la, «hi ha elements que estan inspirats en el bosc romanès d’Hoia Baciu, que està considerat un dels indrets més misteriosos del món.» I hi va concloure: «Un dels objectius que tenia a l’hora d’escriure El bosc de les ombres era donar pautes als joves per a superar la mort d’un ésser estimat.»

Com a cloenda, Joan Borja va voler fer una referència a Joan Fuster, de qui enguany se’n commemora el centenari del naixement. Va citar un dels seus coneguts aforismes: «Els llibres no substitueixen la vida, però la vida tampoc no substitueix els llibres». I amb aquesta reivindicació de la literatura com una manera de viure, va voler agrair als assistents el gest d’haver concorregut a aquesta festa de la literatura que va ser la presentació dels Premis Altea a Barcelona, i va donar pas a la subsegüent festa de celebració.

Així, doncs, a continuació Aila Edicions va oferir a tots els assistents unes copes de cava i un aperitiu als jardins de The Pudding Bar, contigus a la Llibreria Ona, expressament reservats per a l’ocasió. Era inevitable: tots hi brindaven per la literatura, per Aire, per El bosc de les ombres, per Elvira, per Ignasi, pels Premis Altea i pels «ponts necessaris» entre els diferents territoris del circuit literari. Des de «La Veu dels Llibres» no podem sinó afegir-nos a tal brindis —i als digníssims propòsits que enclou: «Salut! I llarga vida als Premis Altea.»