‘La gallina negra’, de Didier Payré
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
Les endormides eren aquestes dones capaces de caminar tot dormint i que tenien poders especials
Si us agraden les històries fosques, ben negres, el conte La gallina negra, publicat pel Casal del Conflent, és el que us cal. Tot comença quan dos cunyats treballen la terra arrencant les darreres patates de la temporada abans que arribi el temporal, l'un dona un cop d'eina al peu de l'altre i li augura mals presagis. L'endemà el matí, el malaurat que va ferir el peu del seu cunyat, es troba molt malament i les passa molt magres. I així comença una història d'embruixament i endormides. Les endormides eren aquestes dones capaces de caminar tot dormint i que tenien poders especials. Endevinaven coses passades, presents i futures. L'endormida pronosticarà la mort del bon home, i fins i tot de la seua nina recentment batejada. I ja us aviso, això passarà. La història és un seguit d'intents d'evitar les tragèdies, tot intentant trucs i remeis diversos que la dona del futur mort anirà intentant al llarg de la història.
Quan tot sembla que vagi millor, a mig conte, una gallina negra ho capgirarà tot.
una de les seves creacions en format teatret, i també, perquè sigui més accessible a tot el públic, l’han publicat en llibre per a facilitar-ne la lectura
Didier Payré, l’autor d’aquest llibre, va coŀlectar aquesta història l’any 1994. La hi va contar la Marie Nicolau de Soanyes a la comarca del Conflent, un dels pobles amb menys habitants de tots els Països Catalans. Llegendes com aquestes en va gravar moltes i des de fa uns quants anys el Casal del Conflent fa una feina de recuperació de la riquesa de la tradició oral local. Des de la seua fundació, l'associació del Casal del Conflent encoratja l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i promou la cultura catalana, especialment pensant en el més joves, preocupació constant per un territori com el nostre, on la llengua sobreviu amb dificultats. Entre altres activitats han treballat en un projecte de kamishibais, que en japonès vol dir petit teatre de paper. Mitjançant aquest teatret de fusta i paper abasten un públic molt ampli. La gallina negra, del qual us acabo de parlar, és una de les seves creacions en format teatret, i també, perquè sigui més accessible a tot el públic, l’han publicat en llibre per a facilitar-ne la lectura, i degut a les seves dimensions, l’explicació als grups, amb el llibre plegat en dos, la gran il·lustració girada cap al públic i el text cap al lector. Les il·lustracions de La gallina negra són del conflentí David Alexandre que utilitza una manera de treballar diferent a cada llibre.
Si aquesta llegenda és destinada a un públic adult, n’hi ha d’altres col·lectades més adaptades a tots els gustos i edats, com per exemple La gran muntanya del ferro, on es narra la rica història del ferro a les faldes del Canigó. Us les recomano per diversos motius: perquè geogràficament ens podem ubicar al Conflent, però també a la plana del Rosselló per tots els pobles on passen els personatges; també perquè la llengua que hi trobareu és un català rossellonès, que podem escoltar sovint, però poc visible en l'escrit; i finalment perquè els dibuixos, que es basen en fotografies dels llocs en relació amb el conte, creen un punt de connexió entre el món real i el món imaginari. Una bona col·lecció per a conèixer millor aquesta part del nostre territori.