‘La terra maleïda’, un còctel d’Història, llegenda i aventures, de Juan Francisco Ferrándiz

per Lourdes Boïgues

Narrativa

Juan Francisco Ferrándiz
Juan Francisco Ferrándiz
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Juan Francisco Ferrándiz va nàixer a Cocentaina l’any 1971. És llicenciat en Dret i exerceix d’advocat. Igualment és director del programa de ràdio Una nit al Castell, sobre història, tradicions i llegendes valencianes. Les seues obres l’han convertit en un dels autors més importants del gènere de novel·la històrica.

La terra maleïda ha sigut editada per l’editorial Rosa dels Vents, el segell en llengua catalana de Penguin Random House. 

La traducció al català ha sigut obra de Carme Geronés (que compta amb més de dues-centes traduccions) i Pere Guixà (filòleg i escriptor). Ambdós han fet un treball excepcional, tant per les construccions lingüístiques com pel vocabulari. Ben sabut és que d’un llibre importen, per igual, l’argument i la forma en que s’ha escrit. Doncs jo he paladejat cada vocable d’aqueta versió catalana com una gourmet literària.

Rosa dels Vents (2018)

Diu l’autor que no desitja relatar Història, sinó invocar l’ànima dels seus habitants, viure les seues vides, sentir les seues passions i estremir-se amb les seues vivències. Com a lectora, afirme que Juan Francisco Ferrándiz m’ha transmès perfectament les passions i vivències d’uns personatges mil·lenaris. Això sí que és una gran gesta!

Confesse que soc amant de la novel·la històrica, com també ho soc de la novel·la fantàstica. La terra maleïda conté ingredients dels dos gèneres. Així ho indica la sobrecoberta del llibre: “una gran epopeia històrica amb aires de llegenda”. Aquesta frase va ser decisiva a l’hora de comprar-lo.

al segle IX, quan el Sacre Imperi trontollava i la Marca Hispànica era un territori perillós, sacsejat per les ràtzies i quasi abandonat pels reis francs. Allí és enviat el jove Frodoí en qualitat de bisbe de Barcelona

Per tal de no avançar-vos-en massa, faré un resum breu de l’argument. L’autor ens situa al segle IX, quan el Sacre Imperi trontollava i la Marca Hispànica era un territori perillós, sacsejat per les ràtzies i quasi abandonat pels reis francs. Allí és enviat el jove Frodoí en qualitat de bisbe de Barcelona. A pesar que accepta la missió com un castic, prompte quedarà captivat per la ciutat gràcies a Goda, una dama bella i misteriosa. Els dos s’entestaran a recuperar la grandesa de Barcelona i fer forta la Marca. Amb ells s’alien personatges de diferents classes socials: nobles, cavallers, plebeus, serfs, salvatges, etc. En el dur camí cap al triomf, es toparan amb una barreja de secrets, conxorxes, lluites, maleficis i traïcions que sols superaran gràcies a l’amor, la valentia i l’astúcia.

A més del component llegendari i aventurer del llibre, l’autor ha creat un mosaic de personatges ficticis amb un atractiu innegable: la noble Goda, que adora la Deessa Mare; el cavaller Isembard de Tenes, que funda una Companyia de la Marca; Rotel, terrible maga i bestiària que aprèn d’Ònix i les Vídues; Elísia de Carcassona, la dolça i alegre tavernera; Drogo de Borr, malvat i poderós, etc.

Dels personatges reals també en fa un bon retrat adornant-los amb la imaginació, com admet en l’explicació final del context històric. De tots ells, el bisbe Frodoí és el principal: astut, bon diplomàtic, ambiciós, apassionat... Però també apareixen reis, reines, nobles i papes a qui dota d’aspecte físic concret i personalitat definida, de manera que no dubtes en cap moment que pogueren ser d’altra manera.

entre episodis fantàstics, escenes romàntiques, aventures cavalleresques i intrigues de palau, l’autor m’ha mantingut enganxada al seu llibre durant el 80 capítols i més de 600 pàgines

Resulta Igualment digne d’alabar la forma en què Juan Francisco Ferrándiz retrata la vida medieval en els diferents escenaris: des d’una aldea miserable i recòndita fins a la cort de l’emperador. I, sobretot, de la Barcelona del segle IX, sembla que estigues passejant pels seus carrers, entrant als edificis, visitant els temples o creuant la muralla.

En fi, que entre episodis fantàstics, escenes romàntiques, aventures cavalleresques i intrigues de palau, l’autor m’ha mantingut enganxada al seu llibre durant el 80 capítols i més de 600 pàgines.

La terra maleïda ha sigut, doncs, una sorpresa molt grata i una experiència lectora excitant, de les que em deixen sense alè. Si, a més a més, he recordat episodis històrics que se m’ havien quedat oblidats feia temps... Què més podria desitjar? Res!