D’animals racionals: ‘La casta de Banya Trencada’, de Pepa Guardiola

per Jesús Ferrís

Narrativa juvenil

Pepa Guardiola
Pepa Guardiola
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

No se sap, ni es pot saber, què pensa i què sent de debò un animal. Deu ser per això que els àlbums i llibres amb animals humanitzats han esdevingut un recurs clàssic de la literatura infantil i juvenil. Ara i sempre s’han escrit històries breus –bé en prosa o bé en vers– protagonitzades per animals que actuen com si foren éssers racionals amb la finalitat de transmetre una lliçó o ensenyança, suposadament acceptada per la societat. És a dir, a més d’entretindre, permet extraure unes conclusions morals i didàctiques.

En relació amb aquest gènere, de bon grat us recomane La casta de Banya Trencada (Tàndem edicions, 2012). L’autora, Pepa Guardiola, acredita un recorregut literari certament admirable. De la llarga llista de títols que ha donat a llum, ha obtingut diversos premis, i el més important de tots és l’acceptació del públic lector. Atreviment, originalitat, diversitat temàtica... és el que ens ofereix una creadora literària que es descriu com una «mestra jubilada, feminista, dona enamorada de la terra i la cultura del País Valencià».

una novel·la curta, a cavall de les faules i la rondalla. Amb un estil àgil, Guardiola ens presenta un ecosistema amb animals personificats.

Seguint amb La casta de Banya Trencada, és una novel·la curta, a cavall de les faules i la rondalla. Amb un estil àgil, Guardiola ens presenta un ecosistema amb animals personificats. Es tracta, principalment, d’un ramat de vaques i bous, que pensen i enraonen amb tot el coneixement del món, sense que això signifique la pèrdua del seu instint. Tots plegats viuen harmoniosament en un terreny d’aiguamolls, però mirant-se amb recel la supèrbia dels humans. En aquest sentit, els diferents missatges i retrets no són gens complexos d’interpretar.

Tàndem (2012)

Un ocell, conegut popularment amb el nom d’esplugabous, és qui pren la veu narrativa i, al mateix temps, també és un dels protagonistes. Com si estiguérem asseguts a la vora de la llar, ens conta, fil per randa, els successos més rellevants transcorreguts al llarg d’alguns anys, parant una especial atenció al «primogènit d’una ventrada de toros braus». De fet, l’acció s’inicia amb el naixement del vedell i acaba amb l’intent de salvar-lo d’una de ben grossa. Diferents plans que conclouen a la fi amb una situació caòtica i delirant. El mestratge de l’autora es reconeix en l’ús precís del lèxic popular, i en la destresa i l’enginy en el llenguatge com, per exemple, convertir les frases fetes al món animal: posar les plomes de punta, preocupat amb la mosca darrere l’ala, girar-li gropes i donar-li cua, etc.

en la major part dels capítols, la història se situa a la Marjal de Pego-Oliva i a les muntanyes del Mustalla, de Segària i del Montgó.

Pel que fa a l’espai, llegim descripcions poètiques –pròpies de qui vol la natura com a una mare– i diversos topònims que, a l’engròs, es pot afirmar que, en la major part dels capítols, la història se situa a la Marjal de Pego-Oliva i a les muntanyes del Mustalla, de Segària i del Montgó. Un bell indret que l’escriptora de Xàbia es coneix com la palma de la mà. Confessa, en el seu blog personal, que «la solana del Montgó té influències i vibracions meravelloses que desperten la inspiració i la creativitat», ja ho pot ben dir.

Ens trobem, per tant, davant una lectura de doble profit: d’una banda, la moralitat ecologista i animalista; i de l’altra, la coneixença d’un paratge marjalenc que és, no ho oblidem, una part del patrimoni paisatgístic de tots els valencians.