‘El manifest de les cures’, de The Care Collective

per Tobies Grimaltos

Assaig

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Deu ser perquè un ja comença a tenir una (in)certa edat, no ho sé, però temes com aquest cada vegada m'interessen més. I aquest llibret, aquest manifest de les cures hi té molt a dir i moltes propostes a fer. Partim d'una premissa: som interdependents; tots necessitem cures al llarg de la vida i tots podem cuidar altres persones, i també coses o el planeta. La proposta de The Care Collective, el grup anglés autor d'aquest llibre, és situar les cures al centre neuràlgic de la vida: és una necessitat urgent. Durant massa temps, diuen, hem negligit tenir cura, sobretot, dels més vulnerables. Segons el grup autor del manifest, els mercats neoliberals han fet minvar força la nostra capacitat per proporcionar cures, i també per rebre'n. I és que la lògica del mercat és incompatible amb la de les cures. A més, la societat neoliberal fomenta que cuidem només «els nostres», la qual cosa serveix de plataforma per a l'exclusió i l'odi als «altres».

Si les cures ocupen el centre, la resta de coses s'hi ha d'adaptar, des de l'economia a la política i les comunitats. Cal fer que les infraestructures de la cura es desmercantilitzen i que els mercats s'arrelen a les comunitats locals a través de formes com ara el cooperativisme o el municipalisme, entre altres. Aquesta cura ha de ser universal; no ens hem d'ocupar només dels nostres, ni ha de ser la família la unitat bàsica de cura; tampoc s'ha de limitar aquesta a un període de la vida. La cura, diuen, ha de ser promíscua, indiscriminada, «qualsevol pot cuidar a qualsevol», cal ampliar les relacions de parentiu per tal d'incloure-hi persones amb qui no es tenen llaços de consanguinitat. La globalització s'ha de manifestar en l'establiment de xarxes i aliances entre les persones i les comunitats de cura.

Tigre de paper (2021)

I aquesta cura s'estén no sols a éssers vius, sinó també a les coses i al planeta. És més que clar que «el creixement econòmic perpetu és del tot incompatible amb els límits del medi ambient i amb la conservació del planeta». Així doncs, The Care Collective fa també ací propostes ben interessants que van en aquesta direcció: posseir i compartir junts tant recursos materials com immaterials. I exemples paradigmàtics són les biblioteques de coses i els bancs de temps. D’iniciatives n'hi ha, i se n'hi mencionen algunes de ben interessants.

En definitiva, la cura és un assumpte de tots, i tots hem de compartir els seus beneficis i les seues càrregues. I és que «la pràctica de la cura, per molt gratificant que sigui, ens posa en contacte amb els aspectes més intimidants, de vegades més aparentment repulsius i impúdics, de l'ésser mortal i corporal de les persones». Sí, certament aquest és un element que complica la cura, però si ho pot fer desagradable per al cuidador, també ho fa —i és una perspectiva que angoixa— per a qui ha de ser cuidat. Afortunadament, la cura no es circumscriu als aspectes negatius, i sovint pot resultar ben agradable i gratificant. Recordeu: tenim cura dels nostres fills i filles (o dels pròxims) quan són nadons i infants, per posar només un exemple.

Paga la pena llegir aquest manifest; fa un diagnòstic contundent de la situació, en denuncia les mancances i els vicis i proposa un canvi revolucionari de paradigma amb multitud de manifestacions i conseqüències. Paga la pena, almenys prendre'n consciència i reflexionar-hi, ampliar la nostra visió i rebre idees il·luminadores i possibilitadores de millora.