Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

De vegades, no sols els llibres formen part de les nostres vides, sinó també les llibreries on els comprem. Hi ha algunes d’elles que portem en el record. Una de les que sempre he trobat més especials i boniques de tot Castelló ha estat la d'Els Joglars, potser perquè estiga envoltada d’una pàtina de nostalgia per a mi o tal vegada perquè fos on vaig adquirir aquells llibres que ens marcaren.

Recordo haver comprat, a la meva adolescència, els primers exemplars de llibres de poesia. En aquell moment en què el gust per la literatura es manifesta. L’indret, em porta també la imatge de la seva llibretera, Marisol, que s’havia instal·lat allí anys enrere amb la intenció d’irradiar cultura i una voluntat que anava més enllà de vendre llibres.

Estava situada al carrer Mestre Chapí, en un petit carreró que s’apartava del bullici dels carrers del centre de la ciutat. La feien especial aquell silenci i la casa, que mantenia l'arquitectura tradicional

Estava situada al carrer Mestre Chapí, en un petit carreró que s’apartava del bullici dels carrers del centre de la ciutat. La feien especial aquell silenci i la casa, que mantenia l'arquitectura tradicional del centre històric de Castelló, on estava situada. Senties la sensació que el temps aturava. De vegades, entrava algun altre client que trencava aquell silenci però no recordo mai una aglomeració de persones. Tot sumat a la tranquil·litat que transmetia la seva llibretera, feia que pogueres entretenir-te a mirar els títols i a fullejar sense presses. A preguntar-li, sobre els llibres que et pogueren interessar i a conversar sobre ells amb ella. Apreciades recomanacions en aquells moments que més necessites referències literàries.

Sempre m’aturo quan passo per davant i la veig buidada. Em ve la imatge al cap de les seves lleixes plenes, que vaig conèixer fa anys. És quan apropo la mirada a l’aparador, ara ple de pols i recordo el seu aspecte. Em venen, fins i tot les converses sobre literatura que vaig mantenir amb la llibretera com si fos un vent llunyà. Assaboreixo el passat mentre intento comprendre la vida finita de les coses.

En un món en què encara les petites llibreries fan front a les grans cadenes i on les enormes plataformes audiovisuals dicten el consum cultural, indrets així, són, en si mateix, literatura

Imatge de Castelló de la Plana d’un altre temps que al final s’esvaeix amb un record que cada vegada es fa més dèbil. Petites llibreries d’on, de vegades és difícil de sortir sense un exemplar a les mans i on hem descobert grans obres. Amb el pas del temps, ens transmeten records: les lectures amb que comencem a ser veritables lectors i el gust per aquests espais que desapareixen i dels quals queda poc, de vegades. En un món en què encara les petites llibreries fan front a les grans cadenes i on les enormes plataformes audiovisuals dicten el consum cultural, indrets així, són, en si mateix, literatura.

P.S. He intentat trobar el contacte amb Marisol, la llibretera d’Els Joglars de diverses maneres i no he pogut. Si sabeu o si conserveu referències o si teniu fotografies o records de la llibreria, no dubteu a escriure i posar-vos en contacte amb mi i enviar-m’ho a vicent.pallares2@gmail.com. Us ho agrairé molt!