Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Si no t’agrada llegir ciència-ficció o fantasia, llegeix Ursula K. Le Guin. L'autora nord-americana de ciència-ficció, nascuda el 1929, és coneguda mundialment per les seves obres, que també donen un lloc d'interès a les ciències socials. Recompensada en diverses ocasions, aclamada pels seus companys, deixa enrere una obra literària colossal, que inclou els famosos cicles d'Ekumen i Terremer. Però també literatura juvenil, poesia i assaig. Començada a traduir als anys 70 en francès, arriba en català, més de 20 anys més tard.

Va ser l'any 1966, amb la publicació de Rocannon's world (El món de Rocannon, traducció de Carles Ayuso. Edicions Bromera, 1998) que va aconseguir el reconeixement. Seguirà l'any 1971 The Left Hand of Darkness (La mà esquerra de la foscor, traducció de Sílvia Aymerich. Proa, 1997, o la més recent edició amb traducció de Blanca Busquets. Raig Verd, 2019), obra que la farà entrar al panteó dels autors clàssics de la ciència-ficció.

els humans han experimentat una evolució genètica marcadament diferent: no són ni homes ni dones. Són éssers andrògins que només defineixen un sexe en el període de zel o kèmmer, on adopten indistintament la forma d'un home o una dona per poder procrear

La seva ciència-ficció no està orientada cap a la tecnologia: la majoria dels seus escrits es distingeixen per la importància que donen a les ciències socials, com són la sociologia o l'antropologia. Les seves obres solen transmetre un missatge sobre els nostres temps a través de les cultures extraterrestres inusuals que ella inventa. Un exemple típic és l'estudi de la identitat sexual a La mà esquerra de la foscor. Aquesta noveŀla, forma part d'un cicle anomenat Ekumen, que inclou sis novel·les més. I tracta d’això.

En el futur, Genly Aï, un terrícola, és enviat al planeta Nivôse, anomenat Géthen pels seus habitants, per intentar convèncer els seus governs perquè s'uneixin a l'Ekumen, una organització interplanetària que agrupa diferents sistemes estel·lars al voltant dels intercanvis comercials. Les condicions climàtiques de Nivôse, però són molt difícils, i la situació política és tensa; els governs no semblen molt motivats per unir-se a l'organització dels planetes units. Aleshores, Genly es troba immers en una societat molt estranya. Aquí, els humans han experimentat una evolució genètica marcadament diferent: no són ni homes ni dones. Són éssers andrògins que només defineixen un sexe en el període de zel o kèmmer, on adopten indistintament la forma d'un home o una dona per poder procrear.

Òbviament, tota la societat té en compte aquesta absència de diferència sexual i funciona de manera diferent a la de Genly Aï. L'absència de gènere no és l'únic element d'aquesta societat, és un món complex: el recompte del temps, el sistema polític, les relacions familiars són diferents; les concepcions de les coses mateixes ho són. A Genly li costa entendre aquesta civilització, i sobretot acostumar-se al fet que els seus interlocutors són alhora "ell" i "ella". D'altra banda, ell, bloquejat als seus ulls en una fase hormonal que el manté en el costat masculí del seu cos, també passa per ser un monstre. Però la seva missió el porta per tot el país en condicions molt difícils, perseguit per un govern que el veu com un perill.

És una ciència-ficció militant, feminista i emancipadora en relació a la sexualitat, que realment destaca en comparació amb altres ficcions, i que tracta de grans qüestions de societat.