‘@Rita_Trobador’ de Joan Nave

per Joan-Lluís Moreno Congost

Teatre

Joan Nave
Joan Nave
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

@Rita_Trobador, de Joan Nave (Benissa, 1978), va ser editada per Edicions Bromera poc més d’un any després de la seua estrena a la Casa de Cultura d’Ondara el 23 de novembre de 2017, a càrrec de la companyia Esclafit Teatre. El mateix Joan Nave es va encarregar de la dramatúrgia, l’escenografia i la direcció, així com també, en companyia de Roo Castillo, de donar vida sobre l’escenari als diferents personatges que hi apareixen. Cal destacar que des d’aquesta data fins ara, més de quatre anys després, l’obra ha continuat i continua representant-se arreu del País Valencià: va ja per les noranta-una representacions. Rara longevitat, la d’aquest espectacle; una longevitat no gens habitual en el nostre panorama teatral. No és, però, un cas excepcional en la producció dramàtica de Nave. Del seu meritori i elogiat Joanot, on ens acosta a la figura de Joanot Martorell i al Tirant, ja n’ha fet noranta-sis; de Shoes, una manera lúdica de treballar els prejudicis lingüístics, cinquanta-dues. Són xifres que no són cosa de no res si, a les ja considerables dificultats que pateixen les companyies independents, hi afegim l’infaust parèntesi causat pel confinament i el llarguíssim postconfinament, que tant de mal ha fet al món de la cultura en general i al de les arts escèniques en particular.

va ja per les noranta-una representacions. Rara longevitat, la d’aquest espectacle; una longevitat no gens habitual en el nostre panorama teatral

Al meu parer el secret de l’èxit del teatre de Nave i d’Esclafit el podem trobar precisament en el títol de l’obra que ara ressenyem: @Rita_Trobador, un títol on es produeix la simbiosi de la paraula Trobador —concepte que ens remunta mil anys arrere— i Rita —nom de dona i, com a tal, silenciada i ignorada secularment—, i signes gràfics tan presents en l’actualitat com ara arrova i barra baixa —paradigma de les noves tecnologies que han canviat la nostra forma de viure i veure el món. I quina relació pot haver-hi entre les paraules Rita, Trobador i arrova i barra baixa? El text que apareix en la contracoberta del llibre ens hi dona alguna pista: «Què tenen en comú Azalais de Porcairagues, trobairitz nascuda l’any 1146; sor Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana del segle XV, i Rita, una youtuber que carrega el pes de 5.000 anys d’història? En @Rita_Trobador, Joan Nave ens planteja un joc literari que reflecteix en el passat la posició feminista de la nostra era mitjançant tres dones que ens ofereixen tres mirades en el temps que, en el fons, són una sola veu.» Efectivament, @Rita_Trobador ens fa viatjar sense sotracs, de manera natural, des de les portes d’un pub —on assistim al joc habitual de la seducció entre un home, Arnau, i una dona, Rita, la qual ens fa partícips de les seues inquietuds— fins a les estances d’Azalais de Porcairagues, al segle XII —on coneixem el desfici de la trobairitz a través d’una conversa amb el seu joglar—, i, tot seguit, a una cel·la del monestir de la Santíssima Trinitat, a la València del segle XV —on sabem del desassossec de sor Isabel de Villena, primer a través del diàleg amb sor Aldonça de Montsoriu i després mitjançant una agra discussió amb Jaume Roig—, per acabar el viatge tornant al punt de partida, a Arnau, a Rita i el seu neguit, i constatar que les inquietuds, el desfici, el desassossec i el neguit d’Azalais, Aldonça, Isabel i Rita són tot un.

Bromera (2019)

Joan Nave, una vegada més, ens situa davant el fet teatral per recordar-nos que, com a gènere literari que és, representa l’art de les paraules, unes paraules que ens acosten, més que cap altre gènere, al llenguatge oral, als registres informals. L’autor ens ofereix un text àgil, viu, ara divertit, ara reflexiu, amb la presència inconfusible del lèxic entremaliat d’aquest benisser d’arrels profundes i sòlides.

«Què tenen en comú Azalais de Porcairagues, trobairitz nascuda l’any 1146; sor Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana del segle XV, i Rita, una youtuber que carrega el pes de 5.000 anys d’història»

Però @Rita_Trobador és també teatre social o, dit d’una altra manera, teatre compromés amb la societat: l’art al servei de la transformació social, vehicle per a crear un món millor. Ens trobem davant d’una obra que pretén denunciar la invisibilitat i l’opressió secular de la dona, una invisibilitat i una opressió que, malgrat el llarg camí recorregut, continua ben present entre nosaltres, bé a través del masclisme més bròfec i evident, bé a través dels micromasclismes, formes més subtils i inconscients de dominació, però igualment repressores.

Finalment, com és habitual en aquest autor/actor que renuncià a ensenyar a les aules i amb clarió per tal de fer-ho amb maquillatge i entre bambolines, en @Rita_Trobador hi ha també un afany didàctic, un afany d’apropar els autors —en aquest cas especialment les autores— de la nostra literatura al públic en general i al públic jove en particular. Nave ens acosta a les figures d’Azalais de Porcairagues com a paradigma de les trobairitz medievals i els tòpics de la poesia trobadoresca; de sor Isabel de Villena i la seua Vita Christi —llibre adreçat a les monges del seu convent que ens ofereix una mirada femenina sobre la vida de Crist, inèdita fins aleshores— i, de retruc, a Jaume Roig i el seu Spill.

I tot això sense oblidar que conscienciar, ensenyar o educar es pot fer des del gaudi, des de l’entreteniment. Aquest és el gran mèrit de Nave: ser capaç, des de l’amenitat, de contribuir al despertar de la consciència social i d’establir lligams entre una part de la nostra història literària i l’època actual per tal d’aconseguir que, tot aprenent i comprenent el passat, aprenguem i comprenguem millor el present.