L’any dos mil dèsset va marcar una important fita històrica a Altea, per la commemoració del 400 aniversari de l’atorgament de la carta pobla i per tots els actes que, des d’aleshores, marquen l’esdevenir cultural d’un poble. Entre ells, o ben bé podríem dir que encapçalant-los, els Premis literaris Altea. Fa cinc anys que cada dissabte vespra de Diumenge de Rams, una gala extraordinària aplega un gran nombre de persones amb interés per conéixer quines han estat les obres seleccionades pel jurat de cada edició. Una gala que ha estat interrompuda durant dos anys però que dissabte passat va tornar a lluir al mirador del Palau Altea amb la mateixa esplendidesa que anys enrere. Una festa de la paraula, la llengua, la lletra, la cultura, els llibres que, com no podria ser d’una altra manera, s’engega i clou amb la música, la música d’una agrupació d’etiqueta i excel·lència, l’Orquestra Blava.

La nit va ser conduïda per la veu d’una alteana mediàtica, Vanessa Gregori, periodista i presentadora d’À Punt. Ella va ser l’encarregada de guiar el transcurs de la vetlada i donar pas a tots els personatges que, per uns motius o uns altres, en serien protagonistes. També ens va regalar els mots càlids i entranyables amb què aquella altra insigne alteana, Carmelina Sánchez Cutillas, va immortalitzar l’ambient estimat de l’Altea de principis de segle XX. Després del seu relat, va cedir el torn de paraula al director de la Càtedra Enric Valor i peça clau per a l’existència i continuïtat dels premis.

Joan Borja va recordar en el seu parlament l’origen de tot aquest sarau literari, que va sorgir d’un café amb el president de la institució Caixaltea, a qui va reconéixer el treball i la col·laboració perquè els premis foren una realitat. Un discurs d’especial agraïment a José Miguel Cortés, que ben prompte deixa el càrrec i ha deixat enrere una important i sòlida tasca per la cultura d’Altea. Borja va fer explícit el poder i la màgia de la paraula i va recordar que la literatura, l’educació i les seues institucions, la cultura, seran allò que ens pot salvar de la barbàrie i els conflictes armats que es repeteixen al món ineluctablement i lamentablement.

Per la seua banda, el president de Caixaltea, expressava la seua satisfacció perquè abandona el càrrec com a llei de vida, però ho fa especialment orgullós de la seua presidència que, al llarg del temps, ha participat i propiciat projectes com ara els Premis Altea.

Els premis de la nit comencen amb l’Estela d’honor, una reproducció de l’estela funerària d’Altea la Vella, que va ser atorgada a la pintora alteana Joana Francés. Aurora Serrat, regidora de cultura, va fer un repàs per la vida i obra de l’artista, una dona que va conrear la pintura d’avantguarda i crítica social dels anys 60 i 70 i va formar part d’importants grups artístics del moment. La seua obra ha estat exposada en mostres del prestigi de la Biennal de Venècia i s’erigeix com la gran pintora valenciana del segle XX. Una dona de renom internacional que en la seua autobiografia destaca com a dada de capçalera el seu naixement a Altea.

El següent premi desvetlat va ser el Premi Francesc Martínez i Martínez d’assaig, un guardó que representa el penell de la Casa Cervantes, residència de l’escriptor. El guanyador va ser Jordi Julià Garriga amb Perdre l’escriure. Cròniques particulars del món de les lletres (2006-2013). Va ser atorgat per la directora de l’institut Juan Gil Albert, Pilar Tébar. L’autor premiat va destacar el renom del premi més enllà del País Valencià: «gràcies a aquests Premis, Altea ja té un nom important en la cultura dels Països Catalans». El títol de l’obra és una part de la frase feta «Que el llegir no ens faça perdre l’escriure». No debades, les frases fetes donen títol a cadascun del 80 capítols que conformen l’assaig, reflexions sobre diferents manifestacions culturals –teatre, cançons, recitals, texts...– que al llarg de set anys han format part de la vida cultural de l’autor i del territori, tant al Principat com al País Valencià. És, per tant, una crònica de l’activitat cultural dels PPCC vista des del nord amb el reconeixement de la importància que té el conjunt del territori per a la seua visió general. Julià, admirador de Joan Fuster, celebra el goig del premi amb la coincidència que forme part del gènere conreat per l’il·lustre suecà l’any del seu centenari.

Entre els 45 originals presentats al Premi Aila de literatura infantil i juvenil, el seleccionat pel jurat ha estat La marca del temps de l’alcoià Silvestre Vilaplana. L’escriptor, de reconeguda trajectòria, va destacar l’honor de guanyar un premi amb el nom d’Altea. La seua novel·la intenta, segons l’autor, «construir una narració que divertisca el lector adolescent, és necessari crear novel·les que puguen despertar el seu interés per llegir: una història d’intriga que porta els personatges al límit, que a través del temps els porta a estimar-se, a perseguir-se...»

La nit de les lletres alteanes incorpora la literatura fins i tot en el menú. Des del primer plat, els sabors i els aliments evoquen els berenars de la mare Paula rememorats pel relat de Carmelina. I, entre plat i plat amb sabors de mar, va arribar l’hora d’anunciar el guanyador del premi amb major dotació, al qual han optat enguany 77 obres. Una elecció complicada que va resoldre premiar Com és de gran el meu voler! de Modest Barrera, escriptor de Borriana. L’obra està ambientada en temps de guerra, la qual cosa suposa per a l’autor l’oportunitat que la literatura servisca com a reflexió moral. Segueix la tradició del gènere epistolar que «influeix sobre la forma però també en el tipus de vocabulari elegit. La guerra i la postguerra com a escenari d’unes relacions epistolars que reflecteixen les relacions entre vencedors i vençuts, les relacions d’amor...»

Vora 200 persones van assistir a la gala, on es van donar a conéixer els premis, entre ells, autoritats, personalitats del món de la cultura com ara la presidenta de l’AVL, representants de la Universitat d’Alacant i de diferents institucions acadèmiques. Una nit —amb una exquisida banda sonora— que va tancar la regidora, emocionada per l’èxit de participació i felicitant els guardonats que se sumen als premiats d’aquestes sis edicions. «Aquesta nit, Altea és part imprescindible de les lletres del país. Un poble amb voluntat ferma de capital cultural permanent.»

Poc més cal afegir: Llarga vida als Premis Altea!