‘La història de la teva vida’, de Ted Chiang: l’elegància brutal i minimalista

per Mariló Àlvarez Sanchis

Narrativa

Ted Chiang
Ted Chiang
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Ted Chiang està considerat per la crítica com el millor contista de la seua generació als Estats Units. Malgrat ser un autor poc prolífic —només ha escrit prop d’una vintena de relats i cap novel·la—, aquest mestre de la ciència ficció especulativa ha estat guardonat amb els premis més prestigiosos de la literatura de gènere, com ara el Nebula, el Locus, l'Hugo, el Theodore Sturgeon i el Sidewise, a més d’estar nominat als premis James Tiptree, Jr., i Homer. Pocs autors han aconseguit tant de reconeixement amb una producció tan minsa.

Així, no és estrany que els relats de l’escriptor nord-americà d’origen xinés hagen fet el salt fins a les nostres terres. Fa uns mesos, l'editorial catalana Mai Més publicava el seu primer recull de relats, La història de la teva vida i altres contes, camí que ja havia iniciat en 2020 amb l'edició de l'altre recull de relats de l'autor, Exhalació. De fet, la popularitat dels contes de l’autor ha traspassat també les fronteres literàries. Tant és així que l’obra que dona nom al llibre, La història de la teva vida, va ser adaptada al cinema el 2016 pel director Denis Villeneuve amb el títol de L'arribada (The Arrival), amb Amy Adams, Jeremy Renner i Forest Whitaker.

A La història de la teva vida i altres contes, doncs, Chiang barreja hàbilment l'emoció humana i el racionalisme científic en vuit històries notablement diverses, totes explicades amb la seua prosa precisa i evocadora. De fet, si alguna cosa caracteritza l’escriptura de l’autor és la facilitat amb què tracta temes i tòpics de la ciència ficció clàssica i els desenvolupa de la manera menys tòpica possible, capgirant-los i presentant-nos-els com quelcom nou i inesperat. Com és habitual en Chiang, les seves fantasies rigorosament imaginades ens conviden a qüestionar la nostra comprensió de l'univers i del lloc que hi tenim.

Com és habitual en Chiang, les seves fantasies rigorosament imaginades ens conviden a qüestionar la nostra comprensió de l'univers i del lloc que hi tenim

D’aquesta manera, els relats de l'antologia sovint ens resulten estranys i, a la vegada, esquinçadorament familiars. El mateix succeeix amb els seus personatges, que s'enfronten a canvis sobtats —bé siga l'aparició de vida extraterrestre o la d’una tecnologia que permet bloquejar la detecció de la bellesa en els rostres de la gent— amb una certa sensació de normalitat, sense estridències. Així, amb una elegància brutal i minimalista, l’autor dissecciona els éssers humans en un món marcat per la incertesa, però també per la bellesa i per la meravella.

MaiMés (2021)

La torre de Babel que s'alça imponent per tractar d'arribar al cel; dos homes que abasten un grau d'intel·ligència inimaginable que els permet comprendre l'univers sencer; la prova que les matemàtiques no tenen cap sentit; un llenguatge extraterrestre que ens permet experimentar el temps de manera circular; una Anglaterra victoriana on la càbala i la teoria de la preformació són la lògica imperant; l'arribada dels metahumans; un món on les visitacions dels àngels són el pa de cada dia; i una tecnologia que ens permet programar-nos per ignorar les aparences. Aquestes són les vuit situacions que ens proposa Chiang a La història de la teva vida i altres contes, que apareixen amerades del seu sentit de l’humor subtil i intel·ligent.

Quan explica les idees i el procés que s’amaguen darrere de cada història, no podem evitar fixar-nos en l’elegància que caracteritza el disseny dels seus relats.

A més a més, el llibre inclou un seguit de notes de Chiang sobre els relats. En aquests comentaris, l’autor ens mostra les seues cartes. Quan explica les idees i el procés que s’amaguen darrere de cada història, no podem evitar fixar-nos en l’elegància que caracteritza el disseny dels seus relats. Com ell mateix afirma en parlar del conte Divisió entre zero: «Una de les coses que més admirem en una obra de ficció és un final que sigui sorprenent però inevitable alhora. També és el tret que caracteritza l’elegància en el disseny: una invenció que sembli enginyosa però també totalment natural. Evidentment, som conscients que, en realitat, no són inevitables; l’enginy humà és el que fa que ho semblin temporalment.»

I així és com ens sentim en enfrontar-nos a qualsevol dels seus textos. A través del vell mètode del «què passaria si...», l’autor retorça la realitat i les possibilitats que ens ofereix fins a límits insospitats, amb narracions brillants que es desenvolupen amb una precisió quirúrgica. L’objectiu? Qüestionar-nos a nosaltres mateixos i preguntar-nos què ens fa humans. Chiang sempre ofereix preguntes, però mai respostes: haurem de buscar-les entre línies, en la subtilesa de les seues paraules.