La mala salut de ferro del sector editorial

per Lourdes Toledo

Entre-veus

Antiga Llibreria Canuda
Antiga Llibreria Canuda
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El sector del llibre darrerament ha reeixit en tres embats: una crisi econòmica, el qüestionament del seu producte i, en acabant, una pandèmia, davant la qual ha resistit millor que altres sectors culturals i ha demostrat que el llibre encara té un paper protagonista, mai millor dit.

Viu i ben viu, el llibre perdura, evoluciona i, a pesar del terrabastall viscut darrerament, el sector editorial travessa un moment de cert optimisme. Són diversos els indicadors que així ho fan entendre: d’una banda, la Setmana del Llibre en català ha esdevingut un punt clau de trobada entre autors, editors, il·lustradors, traductors i lectors, amb una presència forta en els mitjans de comunicació i la societat catalana i amb unes xifres de vendes i participació que han crescut cada any progressivament. Per la seua part, la Plaça del Llibre s’ha consolidat de nord a sud del País Valencià, donat-li major visibilitat al llibre valencià. A més, les fires de llibre independent –amb alguns dèficits i aspectes susceptibles de ser millorats– han teixit una xarxa important per a les petites i mitjanes editorials. I per últim, però no menys important, si bé algunes llibreries havien tancat els darrers anys, recentment n’hem vist aparèixer de noves: llibreries de proximitat que fidelitzen lectors, espais culturals dinàmics, llibreries especialitzades... D’alguna manera, sembla que la pandèmia ha tornat a posar en valor l’acte privat i íntim de la lectura, aquest saber estar amb un mateix.

Per a contrastar i confirmar aquesta situació, hem parlat amb diferents representants del sector del llibre en català i, tot i que en l’aire sura una satisfacció amb com van les coses, alguns d’ells matisen i parlen d’optimisme moderat, amb reptes importants pendents i esculls a superar. No tot està per fer, però convé no despistar-se.

Convido els docents a desterrar la correcció política de les recomanacions literàries i a celebrar el plaer dels bons relats, de les idees que inciten i dels poemes que sorprenen i sacsegen.

En paraules de Joan Sala, director de Comanegra: «el sector del llibre té una mala salut de ferro en aquests moments». Segons Sala, hem de ser conscients que fem llibres per a una població petita, «el Principat, el País Valencià, les Illes, una part de la Catalunya Nord i l’Alguer, tots sumats encara som poca gent. Fer un llibre en català –insisteix– suposa un esforç perquè el nostre nombre de lectors es reduït i els costos són iguals per a nosaltres que per als editors que publiquen en altres llengües, per tant, el marge de beneficis és menor. Vist així, fer llibres en català és un mèrit.»

Mèrit, ofici, vocació, negoci, el ben cert és que les xifres són força considerables. Durant el 2020, tot i la incertesa i el descens de títols publicats, el sector del llibre va igualar les vendes del 2019, i recentment ha tancat el 2021 amb un creixement significatiu: en el cas del llibre en català, un 9%, una xifra important. Convé recordar que estem davant d’un sector que factura a Catalunya anualment al voltant de 1.200 milions d’euros, amb una incidència en llocs de treball directes i indirectes de 25.000 persones i que ha esdevingut un dels sectors més potents del país, com subratlla Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya. «Som un un sector –diu Joan Sala, president d’editors.cat fins el passat 31 de desembre i membre de Cultura Actua– que representa gairebé el 70% de tota la facturació del sector cultural i rebem el 10% dels ajuts, una situació que sovint s’obvia. El sector del llibre a Catalunya és molt potent des de fa molts anys, aquí es publica el 50% de llibres en castellà, i crec que aquesta força dona impuls al llibre en català.»

la pandèmia i les mesures sanitàries han alterat tant la disposició a la lectura com la manera de comprar llibres o el calendari de les vendes

En paraules de Josep Lluch, editor de Grup 62 (Proa, Pòrtic i Empúries), la pandèmia i les mesures sanitàries han alterat tant la disposició a la lectura com la manera de comprar llibres o el calendari de les vendes. «De moment –assegura– podem dir que ha augmentat el consum de sèries de televisió, però també, feliçment, la lectura de llibres. Tant de bo que aquesta redescoberta de la lectura com una opció d'oci interessant tingui efecte més enllà de la pandèmia i propiciï un canvi d'hàbits». Per a Lluch el sector ha fet un esforç lloable per tirar endavant i per oferir llibres als lectors de totes les maneres possibles i «és de celebrar –subratlla– que aquest esforç hagi tingut una bona resposta del públic.»

Aconseguir i fidelitzar lectors i apropar els nostres índexs de lectura a la mitjana europea és, ara per ara, una prioritat dins del món editorial en català. Per a Josep Lluch els reptes pendents passen també per «normalitzar el llibre com una opció d'oci cultural entre els joves, sense paternalismes de cap mena. El llibre ha de ser un vehicle cultural tan lliure i tan estimulant com ho són les sèries de televisió, els reportatges audiovisuals o els vídeos de youtube. Convido els docents a desterrar la correcció política de les recomanacions literàries i a celebrar el plaer dels bons relats, de les idees que inciten i dels poemes que sorprenen i sacsegen.» «No podem perdre de vista –insisteix per la seua banda Joan Sala– que als 14 anys molts joves, fora de les lectures obligatòries escolars, abandonen la lectura perquè no troben llibres en català que els interessen». No debades Joan Abellà, el recentment nomenat president dels editors catalans, ha insistit en la prioritat, dins del sector «d’arribar a tots els territoris de parla catalana i a tots els àmbits de l’edició: en especial allà on el català està en clara minoria, com són el còmic, el Manga i l’assaig».

Les llibreries tenen molt a dir

Des de Periscopi, el seu director, Aniol Rafel, comenta que «durant el 2020 va haver-hi un moviment molt bonic de redescoberta i apropament a les llibreries de proximitat, i això va fer que moltes d'aquestes llibreries no només sobrevisquessin, sinó que acabessin bé l'any». Tanmateix, matisa la situació actual i afegeix: «a mida que la pandèmia s'allarga i el cansament pandèmic fa estralls, la lectura i la compra de llibres també pateix. Molta gent està tensionada, estressada i això no afavoreix obrir llibres. Per tant, optimisme sí, però moderat i amb precaució».

durant el 2020 va haver-hi un moviment molt bonic de redescoberta i apropament a les llibreries de proximitat, i això va fer que moltes d'aquestes llibreries no només sobrevisquessin, sinó que acabessin bé l'any

Per la seua banda, també s’hi mostra prudent Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, qui valora les dades més recents amb «optimisme contingut». «Caldrà veure –diu– si realment la pandèmia ha provocat un increment dels hàbits lectors a termini mitjà. La competència digital és molt forta i les formes d’oci cada vegada són més disperses. Així i tot, les vendes, a grans trets, es mantenen i podem resistir des d’un bon punt de partida.»

Amb tot, insisteixen des de Periscopi, «les xifres globals del sector sempre s'han d'agafar amb molta precaució, perquè és un sector amb molta diversitat, i les casuístiques i estratègies per encarar la pandèmia han estat molt diferents, i això s’ha vist reflectit en el resultats de l’any que acabem». De fet, hi ha qui el 2020 va decidir posposar tots els seus llançaments potents, que han acabat sortint el 2021, n'hi ha que van seguir com si res, d'altres que van pujar molt en vendes, d'altres que, al contrari, van baixar molt. «En tot cas –insisteix Aniol Rafel– crec que tots podem coincidir que el 2020 i el 2021 són dos anys especials i particulars, i que treure'n conclusions és complicat i pot portar a molts errors. En el cas de Periscopi, puc dir que el 2020 va ser un any excepcionalment bo per a consolidar un projecte editorial que enguany complirà 10 anys.»

En Pagès Editors asseguren que la pandèmia els ha fet mirar el sector editorial amb uns altres ulls i escoltar-se més el batec de la societat, conèixer les noves tendències i preocupacions. «Una societat viva –comenta Eulàlia Pagès, responsable de l’editorial– és aquella que evoluciona constantment i això vol dir que els editors no ens podem adormir. Després de dos anys complicats, tornem a començar, ara molt més fortes». Pel que fa als reptes immediats, a Pagès insisteixen en la necessitat de captivar els joves per la lectura, promoure les traduccions dels autors catalans i la seua professionalització i afavorir activitats de dinamització en llibreries, biblioteques, fires del llibre i creant nous espais de lectura.

Una producció encara molt centralitzada

On sí coincideixen tots és en la centralització de la producció. És un fet innegable que el mercat editorial està altament concentrat: segons dades oficials, les editorials de Catalunya facturaren el 51,7% del total de l’Estat espanyol i les de Madrid, el 41,5%, cosa que deixa a la resta un esquifit 7 %. En català el 89,1% dels llibres s’editen a Catalunya, on s’inclou la producció editorial de les Illes, el 5,5% al País Valencià, i el 4,7% a Madrid, amb editorials com ara Errata Naturae i Periférica, que han començat a publicar esporàdicament en català.

Hem d’aconseguir que els llibres valencians tinguin més presència a tot el territori català. A Andorra, per exemple, encara tenim molts problemes per fer-hi passar els llibres en català, i Abellà té com a objectiu la integració d’aquest territori en el mercat del llibre català

El Grup 62 –integrat a Planeta– continua encapçalant la publicació de llibres en català. I Penguin Random House va comprar La Campana el 2019. Una situació que té dues lectures, segons Bernat Ruiz Domènec, autor de Desencadenats, un assaig del 2019 sobre el present i futur del sector: «d’una banda es perd perímetre independent, però un gran grup ha vist les potencialitats del negoci en català, i això és bo com a símptoma del mercat». I afegeix que el llibre en català «s’està quedant sense classe mitjana», tot i que opina que el grup Som –que inclou Ara Llibres i Amsterdam– «encara pot créixer».

On se situen les editorials valencianes dins d’aquest panorama? Segons Àfrica Ramírez, presidenta de l’Associació d’Editors el País Valencià, «estem lluny de convertir-nos en el tercer pol de l’edició ni per facturació, ni per títols, 1.202 publicats l’any 2020, encara que les diferències entre territoris, excloent Madrid i Barcelona, no són molt acusades. En un moment determinat, si som una mica optimistes, podrien canviar les coses i donar una sorpresa perquè l’esforç que fan les editorials valencianes és molt gran.»

La descentralització i la permeabilitat són assignatures pendents, a millorar pel sector. Ser més permeables en la localització és important, tal com ha deixat clar Joan Abellà, només arribar al càrrec. Per a Joan Sala, el seu predecessor, des d’edidtors.cat s’estan fent passes per fer més visibles els llibres de tot el territori català en tots dos llocs. «Hem d’aconseguir que els llibres valencians tinguin més presència a tot el territori català. A Andorra, per exemple, encara tenim molts problemes per fer-hi passar els llibres en català, i Abellà té com a objectiu la integració d’aquest territori en el mercat del llibre català.»

La nececessitat de polítiques culturals més ambicioses

Quan parlem de la implicació política en el sector, Lluch hi veu una de calç i una d’arena: «La nostra classe política havia menystingut la cultura d'una manera poc responsable, i ara es detecta una voluntat de rectificació i, en general, un alineament amb les necessitats del sector. També és veritat –matisa– que algunes formacions polítiques s'han significat sense cap vergonya en contra del desenvolupament normal de la llengua i la cultura catalanes, però ara m'estimaria més no parlar-ne».

Per a Joan Sala –un dels implicats en el disseny del pla de foment de la lectura– la cultura ha estat sempre gestionada molt malament i l’Administració no l’ha reivindicada mai. Al contrari del que es pensa, la cultura està infrasubvencionada perquè si nosaltres estem tributant el 4% d’IVA i només se’ns destina un 1%, aleshores estem guanyant diners per a ells. Des d’Actua Cultura hem exigit arribar al 2%, i poder apropar-nos a la mitjana de la Unió europea. A Dinamarca, per exemple, hi dediquen un 4%. Estàvem en un 1% i hem aconseguit arribar al 1,1% el 2021. Ja no hem començat bé perquè no hem aconseguit la pujada a l'1,3 que demanàvem en al camí cap al 2. Si tu tens tres anys per fer-ho, el més lògic és fer un 33%, un 33% i un 33%, però aquest any ja només hem fet un 28% i ja falta un 5%. Hi hem fet curt.

Objectius pendents i asimetries dins el sector

Probablement no s’encara igual la tempesta des dels grans grups que des de les editorials petites i mitjanes, majorment independents, que han florit amb força i s’han consolidat al llarg dels darrers quinze anys. De fet, tal com recorda Bernat Ruiz Domènec, les editorials independents «són viables amb tirades amb què editorials grans i mitjanes perdrien diners, i com que la capacitat de créixer en volum és força limitada, han d’augmentar en millora de marges, de productivitat, per això creixen fent les coses millor, no fent-ne més.»

Tanmateix, segons Àfrica Ramírez, la situació «és sempre més difícil per a les editorials menudes, les quals són majoria al País Valencià, perquè depenen quasi totalment de les llibreries, de les fires, dels esdeveniments públics [...] No comptem amb la maquinària de què disposen els grans grups per a promocionar els seus llibres.»

El món editorial en català té per davant reptes importants. D’entrada, és urgent guanyar i consolidar més lectors i apropar els nostres índexs de lectura a la mitjana europea. Però també aconseguir la internacionalització de les empreses, l’exportació i la venda de drets d’autor i traduccions dels nostres autors a altres llengües, i consolidar referents editorials de qualitat, atractius i amb un bon disseny. D’altra banda, no podem oblidar la digitalització, no solament la venda en línia i el llibre electrònic, sinó la modernització de l’estructura productiva i del teixit empresarial, trobant, a més, la manera de fer front a l’abús de poder del món de les noves tecnologies, que no remunera adequadament ni els creadors dels continguts ni els editors. Per a tot això, s’haurien de destinar part del fons Next Generation i part dels 42 milions anunciats des del Ministerio de Cultura, a més de moltes energies i una bona dosi de creativitat.