Mariano Casas (València, 1963) és un escriptor que sap trobar temes interessants com a punt de partida per a novel·les que combinen la trama històrica, la intriga iniciàtica i la pulsió aventurera. Obres publicades en col·leccions de narrativa juvenil, pot llegir-les i gaudir-les un lector adult amb interès pel gènere d’aventures. Escales d’una fuga (ambientada a la Guerra Civil), El lleó del Rif (Guerra del Marroc) o les narracions contemporànies Sabor de crim, L’escola secreta o El carrer 722 són bons exemples del seu ofici.

el començament de la guerra mundial va despertar esperances entre els exiliats de la República i temors, entre els vencedors de la contesa civil: «Si els anglesos entren en guerra contra els alemanys és possible que tot no estiga perdut per a nosaltres»

La batalla d’Oxford ens situa en un moment apassionant. Després de la Guerra Civil, hi ha una diàspora de refugiats arreu d’Europa. Tom, el jove protagonista, i sa mare, fugen de Sueca amb l’ajuda de Ramon Pous, un agent de la República i amic de son pare, mort al front: «El teu pare i jo no érem allò que diríem soldats com els altres. Lluitàvem... però d’una altra manera». S’embarquen a Gandia cap a l’exili i Josep Pous li fa una proposta: «Necessitaré algú amb els ulls ben oberts i que siga discret. Passen coses... a Oxford». Acabada la Guerra Civil, a les beceroles de la mundial: «Els nostres enemics no descansen i mouen cel i terra per aconseguir el que volen... per acabar amb nosaltres».

Fet i fet, el començament de la guerra mundial va despertar esperances entre els exiliats de la República i temors, entre els vencedors de la contesa civil: «Si els anglesos entren en guerra contra els alemanys és possible que tot no estiga perdut per a nosaltres». Durant la guerra, la partida no es juga solament als camps de batalla, sinó també a la rereguarda. «De manera discreta i sense que ningú se n’adone, allà es juga una partida d’escacs apassionant, una mena de batalla secreta». La batalla és entre els filonazis anglesos, simpatitzants de la Dictadura franquista, i els refugiats del Comité republicà, que confien que l’entrada dels aliats en la guerra capgire la derrota franquista.

La batalla és entre els filonazis anglesos, simpatitzants de la Dictadura franquista, i els refugiats del Comité republicà, que confien que l’entrada dels aliats en la guerra capgire la derrota franquista

Desfilen per la novel·la una sèrie de personatges ben suggeridors: Mrs. Shaws, una dama acomodada que acull Tom i sa mare a la seua mansió; Mabel Roberts, la misteriosa encarregada de la tenda on treballa Tom; els poderosos Howels-Coutts, amb afinitats inquietants; els agents de la República i de la Dictadura... Els personatges fan avançar l’acció de forma precisa i amena. A poc a poc, ens familiaritzem amb els carrers d’Oxford, amb els espais i amb el joc de miratges. Com en tota bona novel·la d’espies, la majoria de personatges amaguen un secret, res no és el que sembla, i les sorpreses i els girs es van succeint.

És d’agrair la brevetat dels capítols i la fluïdesa narrativa. L’autor va al dret, com correspon al gènere i a una obra que ben bé podria inspirar un guió cinematogràfic. La batalla d’Oxford és un d’aquells llibres que, des de la ficció, recrea amb versemblança un episodi de la nostra història. Com alguns exiliats, a pesar d’haver perdut la guerra, van continuar defensant les seues idees i mantingueren encesa la resistència durant la segona Guerra Mundial.

Al remat, conèixer un temps desconegut i silenciat de la nostra història ja seria un argument de pes, per a llegir la novel·la. Cal afegir, però, l’amenitat de la narració i capacitat per a mantindre la curiositat. I de retruc, l’actualitat de la guerra i el joc d’interessos internacionals. Més raons, encara, per a recomanar-ne la lectura, tant per al públic adult com per al juvenil.