II Jornades #PrimaveraMusical a la Universitat d’Alacant, dedicades a la literatura en les cançons

per P. Cano Server

Entre-veus

Visita guiada a l’exposició #PrimaveraMusical, a la biblioteca de la UA fins el 6 de juny
Visita guiada a l’exposició #PrimaveraMusical, a la biblioteca de la UA fins el 6 de juny
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Lletra i Música/ Música i lletra. És ben bé com preguntar-se allò de si és primer l’ou o la gallina. Pot una melodia transformar un text? Pot un bon text canviar el sentit d’una arranjament poc rellevant? És un pensament present d’una banda i una altra i objecte d’estudi d’especialistes en literatura i experts en música. I ha sigut, justament, el motiu de reflexió a les Jornades #PrimaveraMusical. La literatura en les cançons, que han tingut lloc a la Universitat d’Alacant organitzades pel Servei de Llengües.

Durant tres dies, a la Sala de graus de la Facultat de Dret s’han contat, debatut, compartit, dialogat i presentat tota mena d’experiències i referències al voltant de l’ús que la cançó valenciana més contemporània ha fet i fa de la literatura pròpia. No només s’ha parlat del gènere referint-se a la poesia musicada, sinó a la gran quantitat de casos d’intertextualitats diversos i variat que sovint ni tan sols som conscients que hi són presents.

Les jornades compten amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura i el Cefire. Motiu pel qual Marga Landete, directora adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana, i Josep Escolano, en representació del CEFIRE d'Alacant, van estar presents en l’acte institucional d’inauguració junt a Héctor Càmara, director del Secretariat de Llengües.

Aina Montferrer va mostrar el seu vessant acadèmic amb diferents estudis i propostes didàctiques, així com el vessant artístic en Aina Palmer.

Les sessions de conferències es van iniciar amb un plat fort, la ponència d’Aina Montferrer (UV) «Desconstruir-nos per a reconstruir-nos: alguns matisos sobre l'aplicació didàctica de la música». La professora i membre del grup Aina Palmer junt a Jordi Palau, antic cantant d’Orxata, va oferir una visió ben ampla i acurada de la situació de la nostra música en relació a la llengua, l’etnopoètica i la literatura per a mostrar que, realment, alguns registres necessiten la desconstrucció si volem arribar a una situació de normalitat on la llengua no siga el tret que definisca el gènere musical. Així mateix, va mostrar exemples de possibilitats didàctiques i de creació de nous models a partir dels existents, adaptant-los als nous temps i a les circumstàncies socials, culturals i econòmiques del moment. Uns models, com ara el postfolk o el punk-pop propi del grup, que assimila la música valenciana a les tendències que es conreen en altres indrets.

La mateixa vesprada es van presentar també les experiències didàctiques «De la cançó al text literari: un ventall de possibilitats» i «La valencianitat en cançons: treball d'una constel·lació literària en EOI» per part de les professores Marta Mas i Mònica Richart. Totes dues van mostrar com l’ús de la cançó pot contribuir al foment de la lectura, la creació poètica o la reflexió de temes literaris i socials que formen part de l'aprenentatge a secundària i EOI.

Som conscients del que escoltem a les cançons? Un trivial sobre referents musicals ens va fer comprovar el nostre nivell d’atenció

La vesprada va concloure amb un joc, el Trivial «Referències literàries en la música valenciana», que va mantenir els assistent en un ambient de competitivitat distesa on posaven a prova els coneixement musicals i literaris i l’atenció conscient que fem a les lletres. Es va encarregar de l’organització l’alumnat del Voluntariat lingüístic de la UA, present en les Jornades i participant actius en presentacions i ajuda logística.

Seguint amb els ponents de luxe, la segona jornada s’obria amb l’especialista i crític musical Josep Vicent Frechina amb «Poesia i cançó. Estellés i la sinergia infinita». Amb la seua intervenció Frechina va confirmar allò que ens semblava a tots, Vicent A. Estellés és, amb diferència, el poeta més musicats de tots els nostres autors. El poeta de Burjassot no compta tan sols amb poemes musicats per músics de diferents estils i etapes, sinó que són innombrables les referències als seus títols presents en les cançons, amb una intertextualitat riquíssima. Unes xifres que s’han duplicat en els darrers deu anys i arriben vora a les 500 referències. Les dades i curiositats presentades pel musicòleg deixen palés que en l’imaginari col·lectiu de diverses generacions, Estellés ha quedat i circula, com la rosa de paper, de veu en veu.

Maria Lacueva, en línia, i Carla González, en presència, la perspectiva femenina a musicadepoetes.cat

La varietat d’actes de les jornades no es van limitar als col·loquis acadèmics, ja que hi van tindre cabuda tota mena d’intervencions. Entre elles, la presentació del número 478 de la revista Saó,  dedicada a «La llengua en la música» per part del seu director Vicent Boscà. En aquests edició, participa la UA amb l’article del tècnic del Servei de llengües David Garcia Sirvent «Ni nom, ni mapa, ni futur» sobre la vertebració del País Valencià en les cançons.

Durant la projecció del documentari «El llegat», de Francesc Roig (ACV Tirant lo Blanc), vam poder conéixer els entrebancs i obstacles que van haver de patir en altres temps alguns dels cantants en la nostra llengua amb testimonis com ara Vicent Torrent o Mari Giner, de Carraixet.

Esther, Paula Llopis i el Grup Tito Pontet, artistes d’una generació emergent

Però no van parlar de música només els teòrics, la taula redona «Els artistes posteriors a la #PrimaveraMusical» Esther, Paula Llopis i Alba Terol i David Blanes (Tito Pontet) van compartir les seus vivències com a músics que s’inicien en la professió i els avantatges i inconvenients que suposen les plataformes de difusió actuals. I, com toca i correspon en unes jornades dedicades a la música, res millor que un concert per a comprovar que, per damunt de totes les anàlisis i estudis, el fet musical, com totes les arts, ens arriba i adquireix sentit a través de les sensacions i emocions que és capaç de despertar-nos. No es podien haver trobat millors encarregats per a aquesta tasca que Borja Penalba i Mireia Vives, dos feres sobre l’escenari del Paraninf que van captivar el públic sota l’embruix de la guitarra i la dolça veu ben acordada.

Mireia Vives i Borja Penalba van emocionar el públic al Paraninf de la UA amb «Cançons de fer camí»

Aquestes segones jornades, tenen el seu origen i base en l’exposició #PrimaveraMusical. La musica valenciana reviscola, de la UA. Exposició que fa un repàs a la música dels darrers 20 anys i la seua relació amb altres arts, així com al planter de grups, cantants, festivals i gèneres amb què compta el nostre panorama musical. L’exposició ha recorregut durant un any diverses seus a diferents pobles i ara ha tornat durant unes setmanes a la biblioteca de la UA, on es va realitzar una visita guiada per part del seu comissari, David Garcia, l’última sessió.

Poemes en les cançons de Pau Alabajos, Xavi Sarrià i el Diluvi

I, si el dia anterior vam gaudir de tres artistes emergents, en aquesta jornada vam comptar amb Xavi Sarrià, Pau Alabajos i Andreu Ferre (El Diluvi) en la taula redona «Com els artistes recorren a referències literàries en les cançons» moderada per la professora de la UA i especialista en Estellés Irene Mira. Artistes consolidats de llarga trajectòria que van exposar les tècniques, recursos i qüestions que se’ls plantegen a l’hora de musicar versos. També de poesia en van parlar Maria Lacueva (Universitat Paris 8/UOC) i Carla González (UAB/UPF) en «Cançons de fer camí: dones, música i poesia». Si amb Frechina vam comprovar que el referent masculí indubtable és Estellés, la paraula femenina per excel·lència a l’hora de musicar versos i prendre referències és M. Mercé Marçal. La perspectiva femenina, com en tots els camps, no és però massa encoratjadora, ja que suposa un 10% en comparació a la presència d’autors masculins. Totes dues, Maria Lacueva i Carla González, són responsables del lloc web musicadepoetes.cat, un espai on es poden trobar tots els poetes que han estat musicats i que pot suposar un recurs didàctic de gran valor o un espai on poder trobar versions de tots tipus dels nostres poetes.

Lourdes, Empar i Quim, de Gent ràndom, van fer una agosarada comparativa d’un estil musical poc valorat, per a ells, amb obres mestres de la nostra literatura.

La fi de festa, i mai millor dit, va ser una sorneguera provocació a l’academicisme més ranci amb la gravació del podcast Gent Ràndom 2x09: «Perrege, perrejo, perreig». Amb una argumentació hàbil i loquaç, els tres presentadors van enginyar una comparativa entre el reaggeton i els clàssics com ara el Tirant o l’obra estellesiana Coral romput. Sens dubte, una forma jovial de provocar el somriure en els assistents alhora que demostraven que aquelles hipòtesi podien no ser tan desgavellades.

La cloenda va ser a càrrec del director del Servei de llengües, Ferran Isabel, qui havia presentat abans el catàleg de la #PrimaveraMusical amb l’exposició i jornades anteriors. Isabel va destacar la implicació en el projecte dels tècnics del Servei, gràcies als quals es podia portar avant amb èxit, i la necessitat que una institució universitària oferisca i aprope al públic continguts culturals propis i pròxims. Un projecte que, pel to i caràcter emotiu de les seues paraules, es portava a terme amb molt d’afecte, al remat, l’única manera que els projectes siguen útils, eficaços.