Els llibres i els elements: ara, la Literal a Barcelona

per Lourdes Toledo

Entre-veus

Joan Fuster va ser un dels grans protagonistes de Literal
Joan Fuster va ser un dels grans protagonistes de Literal | © Oriol Clavera
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Darrerament els llibres i els elements naturals mantenen un tira i arronsa irònic i inhabitual. En poc de temps hem viscut de nord a sud del territori català tota mena d’inclemències climàtiques desafiant la tenacitat i la resistència del món del llibre: firaires, editors, llibreters, autors, tècnics, tots, posats a prova!

Primer va ser La Vila del Llibre de l’Escala, on enguany el País Valencià era la cultura convidada, i on un oratge despietat va impedir que la trobada –que de costum convoca molta gent, en part per la seua ubicació privilegiada– se celebrés vora mar i hagués d’aixoplugar-se en una nau gran, i amb sort! Després, va ser el torn de Sant Jordi, i en aquesta ocasió arribà la pedregada, el vent, i tot allò que va voler dur al límit la moral i la resistència del sector. Desànim i impotència per a molts editors i llibreters que es jugaven quasi la meitat dels guanys anuals en molt pocs dies, i en especial en aquell.

En passar Sant Jordi, a València celebràrem la Fira del Llibre, on també una de les jornades de pluja més salvatges darrerament coneguda va negar els jardins dels Vivers i les casetes. Resultat: la fira tancada per una jornada i remullada durant unes quantes més. I ara, quan ja no plovia, ni queia pedra, ni feia vent, ni es desplomaven els termòmetres, ara, que per fi arribava la primavera, ara, ve de colp i volta una onada de calor, pura flama, la qual va convertir la fira Literal de Barcelona en una Arizona dins de la ciutat. Tot i així, unes 10.000 persones van visitar el passat cap de setmana la vuitena edició de la Literal, una assistència «molt positiva i que valorem molt, donades les circumstàncies», segons les organitzadores.

Lectors buscant llibres | © Oriol Clavera

Literal –que compta amb la intercooperació de les editorials Kult, Tigre de Paper, Bellaterra Edicions, Triangular Edicions, La Carbonera Espai de Llibres, l'Ateneu, l'Harmonia i Biblioteques de Barcelona– ha anat consolidant-se amb els anys com una fira clau d’idees i de llibres radicals. Ubicada en un edifici històric i amb un espai molt ampli –el recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona, un escenari privilegiat– el passat dissabte Literal va reprendre la flama, mai millor dit, i va obrir de nou les portes en plena normalitat, sense limitació d’aforament, amb tots els actes presencials i amb els rostres descoberts. I ho va fer amb una oferta més gran i molt a triar: 130 parades de llibres i un gran ventall d’activitats i espais diversos.

Durant dos dies la Fira va omplir els carrers de la Fabra i Coats i els lectors pogueren conversar amb editors, traductors, prescriptors, lectors i biblioteques. En definitiva, molt a triar en aquest punt de trobada de la cultura i el pensament crític. Tant, que de vegades costava ubicar-se i ubicar els actes i les activitats! O potser és la sensació de qui la visitava per primera vegada, com era el meu cas.

Al voltant de 10.000 persones van visitar la fira | © Oriol Clavera

«Un bon llibre sempre és una provocació»

Literal és una fira dedicada al pensament crític, a la reflexió, al debat, i en parlar de tot això un nom ve al pensament: Joan Fuster. Per això, perquè Literal, com diuen des de la coordinació, «té ADN fusterià i la seva essència plana per sobre l’organització de la pròpia fira» i perquè enguany se celebra el centenari de Fuster, la fira va dedicar el cartell d’aqueta edició a l’escriptor de Sueca: un llibre que era, alhora, una capseta de llumins: un llibre, una futura guspira o flama, una provocació, una ironia al capdavall, perquè el foc de les idees ha vingut acompanyat també pel foc de les temperatures. I és que la vida n’està plena, d’ironies, i Fuster mateix, que va practicar la ironia com una arma pacífica, intel·ligent i provocadora, rebutjant dogmes, mites i adhesions incondicionals, va patir en la seua pròpia persona la ironia de ser rebutjat amb fòbies i bombes o de ser rebut amb adhesions incondicionals... Tot plegat, uns extrems allunyats de la distància escèptica i la lectura dialogada i reflexiva que ell, tan procliu a la tolerància, proposava i que ens evoquen fragments com aquest: «Com que el meu natural escèptic m’inclina a la tolerància sistemàtica, m’horroritza l’energumen que ara i adés –políticament, moralment, familiarment (tot és igual)– exclama el vibrant: Eso es intolerable!».

La figura i el llegat de Fuster va estar, doncs, present al llarg del cap de setmana. De fet, va ser el punt de partença de la fira amb l’espectable teatral El tocadiscos de Joan Fuster, amb Pau Alabajos, Pol Fuentes i Inés Macpherson, i una conversa sota el títol Lletres i país, cent anys després de Joan Fuster. Des de l’àmbit editorial amb Jan Brugueras, editor de Tres i Quatre, Pau Alabajos, com a músic, Irene Mira, des de la Universitat d’Alacant i moderant la conversa, i una servidora, vam tractar de fer-hi balanç, en la mesura del possible, dels aspectes culturals, socials i polítics en els quals Joan Fuster va influir per consolidar una societat valenciana amb consciència de nació i perspectives de futur.

Sens dubte, Literal és una fira molt fusteriana en el sentit que és una crida a la indagació i a les propostes. En paraules de Laura Arau, coordinadora de la Literal: «és una fira política que vol apropar el públic general a la cultura que es fa des dels marges i visibilitzar així altres centres de producció cultural. Igual que Fuster, des de Literal sabem que ‘tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres’, i per això, des de l’Economia Social i Solidària, impulsem una fira literària amb mirada de país.»

A banda de l’acte inaugural, i sempre amb un rerefons i un contingut polític i social, entre els actes que van reunir més públic hi hagué la conversa entre Françoise Vergés i Houria Bouteldja al voltant del feminisme descolonial, així com Wu Ming i el col·lectiu d'escriptors italians que es va fer famós amb la novel·la Q, i la de Núria Bendicho i Layla Martínez, que es van centrar en la narrativa arrelada a la terra.

A Literal hi ha moments per a tot | © Oriol Clavera

Més llibres per conquerir els espais públics i obrir debats

Més de cinc mil llibres proposats per un centenar llarg de llibreries i editorials independents –quatre d’elles provinents del País Valencià, com ara Lletra Impresa i Sembra Llibres en valencià, i Barlin i Fuera de Ruta en castellà– a més d’una setantena d’actes programats, van convertir aquest espai de nou en el punt de trobada de la cultura i del pensament crític, després d’un període de virtualització de la vida, d’aïllament i d’erosió dels vincles comunitaris, a causa, en part, de la pandèmia. Enmig d’aquest panorama postpandèmic, amb un teixit social i cultural malmès que se’n ressent, Literal «ressorgeix» (mai se n’ha anat) com un punt de trobada «clau i necessari» perquè, en paraules de l’organització, «s’ha tornat prioritari recuperar i generar de nou esperit de trobada i de vida comunitària. Com deia l’escriptora i activista feminista bell hooks: «sostenir-nos és construir comunitats de resistència.»

Precisament en aquest sentit de construcció, i durant el dos dies previs a la fira, Literal va organitzar la segona edició de Literal Pro, l’espai professional de la fira, una trobada on van participar una setantena d’editorials provinents de tot el món i de la qual sortirà, segons augura l’organització, un nombre important d’acords i projectes. Amb aquest fòrum professional Literal vol erigir-se com a espai referent a Europa per a l’intercanvi i compra-venda de drets.

I el ben cert és que en entrar a Literal hom té aquest sentiment de comunitat i de resistència —no només perquè per a vendre llibres i per a debatre idees a trenta graus a l’ombra calia molta resistència— sinó perquè per ací passen editors de tot arreu, dels que es dediquen a fer llibres al marge d’una primera feina, perquè molt sovint dels llibres no es pot viure, o dels que tenen l’edició com a ofici de jubilació, una mena de passió prèviament ajornada. En definitiva, gent que, de tant en tant, es recorre el país en furgoneta per apropar-se als lectors i fer comunitat de lectors. De fet, només calia fer-hi una volta per comprovar que ací la gent es retroba any rere any, que es coneix, de Literal i d’altres fires, que hi ha certa germanor i que darrere de molts actes i iniciatives, alguns d’individuals, hi ha també un teixit important: associacions, grups de gent compromesa, activisme social. En definitiva: molta vida i molta inquietud!

Pau Alabajos i El Tocadiscos de Joan Fuster | © Oriol Clavera

No va faltar de res en el ring de la batalla de les idees

Terrasses grans, música en directe, una bona oferta per a beure i menjar i espai d’esplai per als més menuts. Fer-ho fàcil i atractiu és essencial, i d’això –tot i que sempre hi ha aspectes millorables– en saben molt, l’equip de Literal. Per això mateix enguany –de manera semblant com es fa a altres països europeus, i també als Estats Units– la fira havia posat a l’abast de les famílies un espai de canguratge per a ajudar-los amb la cura dels més menuts. A més, oferia un espai nou de lectura, gestionat per Biblioteques de Barcelona i havia augmentat l’oferta gastronòmica. Tot plegat, a banda de l’oferta editorial i d’activitats de qualitat: taules rodones, debats etc., us dic que a Literal es pot llegir en pau i menjar molt bé: bars, terrasses, menjar vegetarià i de proximitat, begudes artesanals, menjars d’altres cultures, de tot als fogons!

Tampoc no hi va faltar la música, i amb ella, els rapsodes, els contes i els espectacles teatrals, a més d’un bon ventall d’activitats pensades per al públic jove, les quals han comptat per primer any amb el suport de diverses institucions i la creació d’un espai nou: l’Espai Àgora, un espai de debats i reflexió que durant aquests dos dies ha intentat fer de pont entre el món literari, l’acadèmia i els moviments socials.

Seria complicat esmentar totes les temàtiques que enguany ha abordat Literal, en són moltes. En tot cas, destacar-ne algunes, com ara: la relació entre cultura i transformació social, de literatura radical, de descolonització, de control social, de gènere, de classe, la qüestió nacional, la nova ruralitat i de ciutats feministes, el decreixement i ecosocialisme, el suport mutu, la gestió del temps i la salut mental, entre altres.

Dit i fet, Literal està ben lluny de ser una fira del llibre convencional: lluny de Sant Jordi, de la Setmana del Llibre, de les nostres Places del Llibre, de les respectives fires del llibre on triomfen els títols dels grups més potents i els best sellers. Literal està ben lluny de les inèrcies i les tendències. Aquest és un espai on caben els intersticis, els marges, la diferències, l’heterodòxia, la creativitat i el risc i, sobretot, la contestació i la dissidència.

En definitiva, un espai que dona suport a la lluita i a la literatura compromesa i d’idees, a una visió de la vida emancipadora, a una idea de país lliure i unit. De tot això, ja en parlava a bastament Fuster, aquell assagista lúcid, visionari i irònic, que encara ens diu tant...